Concepció Badia i Millàs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Noms dels pares
m Tipografia
Línia 64:
Juntament amb l'elit del món artístic català, rep [[Manuel de Falla]] a la seva arribada a Barcelona i comença així una relació molt fructífera que s'allargarà fins a la mort del compositor a l'exili argentí. Entre altres estrenes dels anys vint, el 1927 canta les ''Cançons epigramàtiques'' d’[[Amadeu Vives]] que ell mateix li dedica, acompanyada pel prestigiós pianista lleidatà [[Ricard Viñes]], així com els ''Nous madrigals'' i el recull ''Amoroses'' d’[[Apel·les Mestres]].
 
Al llarg dels anys 30, s’intensifica la seva activitat concertística. El 1932 canta peces d'[[Arnold Schönberg]] en presència del mateix compositor que en queda meravellat en el marc del Festival Schönberg al [[Palau de la Música]]. “''I pensar que he hagut d’anard'anar tan lluny per trobar algú que sabés cantar melodies!''”, li escriu a mà en una partitura. Posteriorment participa amb [[Robert Gerhard]] al Festival de Viena de la Societat Internacional per a la Música Contemporània on canta les seves ''Sis cançons populars catalanes'' i coincideix amb els més destacats músics europeus de l'època ([[Arnold Schönberg]], Krèneck, Webern, Berg, Werba,…). Entre altres destacats concerts, el 1934, per invitació del seu gran amic [[Ventura Gassol]], Conseller de Cultura de la [[Generalitat de Catalunya]], canta al [[Pati dels Tarongers]] del [[Palau de la Generalitat de Catalunya|Palau de la Generalitat]]. El 1935, estrena les cançons originals de [[Pau Casals]] que ell mateix acompanya i ''Present de noces'' de [[Joan Lamote de Grignon i Bocquet|Lamote de Grignon]] dirigida per aquest, qui també la dirigirà al [[Gran Teatre del Liceu]] cantant l’òpera ''Maria del Carmen'' de Granados.
 
El 1936, la fervorosa activitat musical de Barcelona la converteix en la seu del prestigiós XIV Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània, que reuneix músics com [[Béla Bartók]], [[Benjamin Britten]] i [[Albert Roussel]], amb els catalans Casals, Lamote de Grignon i Gerhard, entre altres. El mateix any, [[Eduard Toldrà]] li dedica ''La rosa als llavis'', sobre text de [[Joan Salvat-Papasseit]], obra guanyadora del Premi Albéniz de Música, màxima distinció musical de la Generalitat de Catalunya. La mateixa Conxita i un seguit de músics li avancen que ha guanyat el Premi, apareixent a casa seva el vespre de l'anunci, desfilant fins al menjador, muts, amb una rosa als llavis. Amb l'esclat de la [[Guerra Civil]], Toldrà guardarà aquesta obra en un calaix fins que Conxita torni de l'exili i la pugui estrenar 11 anys més tard.