Agustí Duran i Sanpere: diferència entre les revisions

'''Agustí Duran i Sanpere''' ([[Cervera]], [[5 de juny]] de [[1887]] - [[Barcelona]], [[29 d'abril]] de [[1975]]) fou un [[historiador]], [[arxiver]] i [[arqueòleg]] [[Catalunya|català]].{{sfn|Duran i Grau|p=5}} A més d’arxiverd'arxiver, fou historiador, humanista i propagador de polítiques culturals. Va considerar l’[[arxiu]] com un centre de conservació, però també un centre viu que projectava altres activitats com foren el Servei d’Excavacions el 1912, el [[Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona]] i el Museu d’Arts Decoratives de Montjuïc.<ref>{{GEC|0023232|Agustí Duran i Sanpere}}</ref>

Llicenciat en Lletres a Barcelona, es doctorà en Dret a Madrid. El 1914 organitzà l’Arxiu Municipal de Cervera i el 1917 va treure la plaça d’arxiverd'arxiver municipal de Barcelona. Organitzà el trasllat de la documentació anterior al 1714 de l’Ajuntament a la [[Casa de l'Ardiaca]], on el 1921 obrí les portes amb el nom d'[[Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona]]. També inicià la pràctica arqueològica a Sidamon (Segrià) i barranc de Valltorta (Maestrat).

Acabada la guerra va superar un procés militar de depuració per la seva activitat de salvament d’arxiusd'arxius, i per haver sortit tres vegades a l’estranger i haver retornat a Barcelona. Reprengué al cap de poc la seva activitat a l’Arxiu Municipal de Barcelona.

A principis dels anys quaranta i per un curt període fou professor a l'Escola de Bibliotecàries.<ref>"Agustí Duran i Sanpere". Dins: A. Estivill, ''Qui era qui a l'Escola de bibliotecàries'', Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016 (Biblioteca universitària), p. 168-170</ref> El 1943 fundà l’[[Institut Municipal d'Història de Barcelona]], organisme que reunia l’[[Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona]], el [[Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona]] i el Museu d’Art, Indústries i Tradicions Populars. Allà hi organitzà tota mena d’activitatsd'activitats científiques, divulgadores i artístiques com: exposicions documentals, d’artesaniad'artesania, de fotografies, de material arqueològic, d’activitatsd'activitats pedagògiques, etc. D’aquí van sorgir les sessions radiofòniques des de l’emissora de Ràdio Barcelona, que es van materialitzar en uns butlletins impresos per Aymà i que es titulaven ''Barcelona. Divulgación Histórica'', i que consten de vuit volums acuradament relligats. També va col·laborar amb la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, aplegant concerts de música, i esdevingué fins i tot sala de lectura infantil ja començada la Guerra Civil.