Gai Flamini (cònsol): diferència entre les revisions

'''Gai Flamini''' ({{lang-la|Caius Flaminius}}) fill d'un '''Gai Flamini''' desconegut, fouva ser un [[magistrat romà]] del {{aC|segle III}}. Formava part de la [[gens Flamínia]], d'origen [[Plebs|plebeu]].

FouVa ser [[tribú de la plebs]] ell'any {{aC|232}} i va imposar una [[llei agrària]] (la ''[[Flaminia agraria|Lex Flaminia Agraria]]'') tot i l'oposició del [[Senat romà|senat]] i els [[optimats]];. perPer aquesta llei l’l{{'}}''[[Picè|Ager Gallicus Picenus]]'', conquistat recentmentfeia poc temps, havia de ser distribuït ''[[(viritim]])'' entre els [[plebeus]]. [[Ciceró]] situa aquesta llei ell'any {{aC|228}} en el consolat d'[[Espuri Carvili Màxim Ruga|Espuri Carvili]] i [[Quint Fabi Màxim Berrugós]], però probablement la primera data és la correcta.

ElL'any {{aC|227}} fouva ser [[pretor]], la primera vegada que en forenquè se'n van nomenatsnomenar quatre el mateix any, i va rebre [[Sicília (província romana)|Sicília]] com a província i va governargovernant a satisfacció dels provincials. Trenta anys més tard, quan el seu fill era [[Edil romà|edil]], els sicilians van mostrar la seva gratitud cap a Gai Flamini enviant un ampli subministrament de blat a Roma.

ElL'any {{aC|225}} va esclatar la guerra contra els [[gals]] de la [[Gàl·lia Cisalpina]] potser deguda en bona part, diu [[Polibi]], a la llei agrària que privava als gals de les seves terres, i temien que els romans tinguessin la intenció d'expulsar-los o d'aniquilar-los. ElL'any {{aC|223}}, el tercer any de guerra, Flamini fouva ser escollit [[Cònsol romà|cònsol]] amb [[Publi Furi Fil (cònsol)|Publi Furi Fil]] i els dos van anar a la zona. Quan ja era allí el partit aristocràtic va maniobrar per deposarprivar-lo del seu càrrec i va fer declarar nul·la la seva elecció nul·la degut a un defecte en els [[auspicis]];. seSe li va ordenar per carta retornar a Roma, però com que els preparatius per una gran batalla contra els [[ínsubres]] a la regió de l'[[Adda]] ja estaven fets, Flamini no va obrir el missatge fins que la batalla va acabar. Victoriós va tornar a Roma on tot i l'hostilitat del senat, fouque el va cridar perquè expliqués la seva desobediència, va ser aclamat com a triomfador pel poble;. desprésDesprés de celebrar el [[triomf]] va renunciar al càrrec de cònsol quan ja restava molt poc per acabar

ElSegurament l'any {{aC|221}} fouva ser ''[[magister equitum]]'' del dictador [[Marc Minuci Ruf (cònsol)|Marc Minuci Ruf]], però els dos van haver de renunciar a causa d'un mal auguri: un ratolí havia xisclat just en el moment de l'elecció. ElL'any {{aC|220}} va ser nomenat [[Censor romà|censor]] junt amb [[Luci Emili Pap (cònsol)|Luci Emili Pap]] i van realitzar dos grans obres: el [[Circ Flamini]] i la [[via Flamínia]] que anava de Roma a [[Etrúria]] i [[Úmbria]] fins a [[Ariminum]]. Sembla (segons un confós passatge de [[Plutarc]]) que el diner es va obtenir de la venda de terres conquerides recentment.

ElL'any {{aC|218}} el tribú [[Quint Claudi]] va proposar una llei per la qual els [[Senador romà|senadors]] no podrien realitzar activitats mercantils, proposta a la que Flamini, tot i ser senador, va donar suport. El senat va incrementar el seu odi envers Flamini però la seva popularitat entre el poble era molt gran, i el {{aC|217}} fouva ser elegit cònsol per segona vegada amb [[Gneu Servili Gemí]].

Va agafar el comandament de l'exèrcit del seu predecessor [[Tiberi Semproni Llong I|Tiberi&nbsp;Semproni Llong]] i sense perdre temps ni esperar a la celebració de les ''[[Feriae Latinae]]'', es va dirigir contra [[Anníbal]] que avançava cap a [[Etrúria]]. Els seus moviments en relació a Anníbal no estan clars, ja que [[ZonaresJoan Zonaràs]], [[TitTitus Livi]] i [[Polibi]] donen relats divergents. El xoc decisiu es va lliurar a la [[batalla del llac Trasimè]]&nbsp;([[23 de juny]] del {{aC|217}}) i Flamini fouva ser derrotat i mort amb la major part del seu exèrcit.<ref>{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II |pàgines=166-167 |lloc=London |editorial=Taylor and Walton |any=1846}}</ref>