Revolució Russa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Es desfà la revisió 20882457 de 79.156.48.186 (Discussió) Etiqueta: Desfés |
|||
Línia 87:
La reacció davant la Revolució va empènyer les forces de l'interior de Rússia i les estrangeres contra el nou règim [[Bolxevic]]. El [[Regne Unit]], [[França]], [[Canadà]], els [[Estats Units]] i 17 forces militars més van intervenir en la guerra civil contra els soviètics.
El bàndol anomenat "[[Russos rojos|Roig]]" el formaven els comunistes i revolucionaris i el bàndol "[[Russos blancs|Blanc]]" els monàrquics, conservadors, liberals amb un exèrcit en el que també participaven els [[cosac]]s. Els nacionalistes i [[anarquisme|anarquistes]] formaven un grup a part que, encara que amb una importància secundària lluitaren contra les dues faccions principals. Els nacionalistes lluitaven dins de l'exèrcit "[[Russos verds|Verd]]", mentre que els anarquistes eren els anomenats "[[Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna|negres]]"
La guerra va tenir tres fronts principals : l'est, el sud i el nord-oest. El cap d'estat soviètic [[Lenin]] no havia previst l'esclat de la guerra civil i al principi va infravalorar la força dels seus oponents. Els "[[Exèrcit Blanc|Blancs]]" van establir, durant la guerra, diversos governs provisionals en les zones que controlaven que van degenerar en dictadures militars. L'exèrcit Roig estava millor organitzat, a més controlava la part del país més industrial i amb millors subministraments i comunicacions especialment el [[ferrocarril]]. Cap a [[1920]] van cessar la majoria de les hostilitats però fins a 1922 encara hi va haver resistència a l'extrem orient del país. El baró-general [[Wrangel]] va dirigir la retirada blanca a [[Crimea]] i l'èxode cap a l'exili.
| |||