Batalla d'Àccium: diferència entre les revisions

La propaganda oficial d'August, unida a la negligent actuació d'Antoni, a la seva aliança amb la reina Cleòpatra d'Egipte i a la deserció i fugida dels [[Cònsol romà|cònsols]] i 300 [[senador romà|senadors]] partidaris d'Antoni aquell any [[31 aC]], provocaren l'esclat de les hostilitats entre ambdós [[triumvir]]s. Octavià i Agripa portaren llurs tropes a l'altre costat de l'[[Adriàtic]], evitant que el conflicte armat arribés a [[Itàlia]]. Amb la victòria naval aconseguiren tallar les línies de subministrament de l'exèrcit d'Antoni a través del [[golf d'Ambràcia]]. A la desesperada, Antoni va cercar endebades la confrontació per terra, que l'li hagués estat favorable, mentre s'anava produint la deserció en gran escala dels prínceps orientals que el recolzaven, d'una part de l'exèrcit (descontent i mal alimentat) i dels senadors, que tampoc veien amb bona cara l'ascendència de Cleòpatra sobre el romà.