Dona: diferència entre les revisions

Una '''dona''' és una [[persona]] de sexe femení de l'[[espècie humana]],<ref name=gencat>[[Enciclopèdia Catalana]] {{ca}}</ref> especialment quan ja és [[adulta]], en contraposició amb una [[nen]]a. Existeix el dia internacional de les dones, o [[dia de la Dona Treballadora|dia de la dona treballadora]], que se celebra el [[8 de març]].<ref name="Treballadora">[http://colometa.blogspot.com/2007/03/dia-de-la-dona-treballadora.html Dia de la dona treballadora, mite i història.]</ref>

Els factors biològics no són els únics que determinen si s'ha de considerar una (o si es considera a si mateixa) dona. Algunes dones poden tenir anomalies hormonals o diferències [[cromosoma|cromosòmiques]] (per exemple [[hiperplàsia suprarenal congènita]] completa o de manera parcial, la [[síndrome d'insensibilitat androgènica]] o altra condició intersexual), i hi ha dones que poden estar-hi, almenys en els períodes inicials de la seva vida, sense una [[fisiologia]] femenina convencional ([[asexual]]).

La major part de les dones no transsexuals tenen el [[cariotip]] 46,XX, però una de cada mil tenen el 47,XXX, i una entre 25002.500 té lael [[Síndrome de Turner|45,X]]. Els homes tenen el 46,XY, senti el cromosoma Y és molt més curt que el cromosoma X, cosa que explica que algunes malalties genètiques poden ser patides per homes mentre que les dones en són portadores. De tenir el cromosoma X repetit o tenir el Y depèn el desenvolupament d'uns òrgans sexuals o altres.

[[Fitxer:Order of changes in ovary.svg|thumb|A l'ovari es desenvolupa i madura un òvul, que pot trobar un espermatozou i començar un embaràs o bé donar pas al desenvolupament d'un nou òvul. El nombre d'òvuls és limitat i fix des del naixement de la dona.]]

En termes biològics, els [[òrgan sexual|òrgans sexuals]] primaris femenins ([[vagina]]) formen l'[[aparell reproductor]], mentre que les característiques sexuals secundàries ([[pits]]) tenen com a funció, entre altres, l'atracció d'un [[home]] (aconseguir [[esperma]] per a l'[[òvul]]) o l'alimentació dels fills.

AEn determinats països, la diferència en l'esperança de vida i el desenvolupament canvia molt entre homes i dones, essenti els més desiguals en són: [[Iemen]], [[Aràbia Saudita]], [[Oman]], [[Guinea Bissau]] i [[Sudan]].

En general, les dones pateixen les mateixes [[malalties]] que els homes; tanmateix, hi ha algunes malalties específiques que es donen amb més gran freqüència o exclusivament en dones, i per ld'altra banda hi ha [[malalties]] que les dones no pateixen, com l'[[hemofília|l'hemofília]], afecció exclusiva dels mascles.

[[Fitxer:Bouguereau venus detail.jpg|thumb|dreta|Detall del ''Naixement de Venus'' de [[William-Adolphe Bouguereau|Bouguereau]] ([[1879]]).]]

Generalment les dones tenen una menor mida, talla i pes total que els homes. A causa de factors hormonals, tenen un pes ossi inferior. La dona té una [[pelvis]] més ampla, major angulació de [[fèmur]] i major [[lordosi]] lumbar que l'home. La distribució del greix de la dona és diferent delde la de l'home,: presentantpresenta una distribució major en glutis, mamelles, cuixes i [[maluc]]s. Durant l'adolescència tenen major alçada que els mascles.

El cos de la dona tradicionalment es mesura a partir de tres punts d'inflexió que la diferencien de l'home: el [[tòrax|pit]], la cintura i els malucs. Segons les seves dimensions i formes d'aquests, es formen quatre tipus bàsics de cos:<ref>McCormack, Helen. "The shape of things to wear: scientists identify how women's figures have changed in 50 years", The Independent. 21 de novembre del 2005. (en anglès)</ref> poma o triangular, on la cintura és més estreta, els malucs sobresurten poc i el pit és ampli; el cos recte, on la cintura té més d'un 75% de l'amplada dels altres punts d'inflexió; pera, on la cintura és més estreta que els pits, i els malucs el punt més ample; tipus rellotge de sorra, on les corbes estan més marcades que en altres tipus corporals, la cintura és estreta i les extremitats s'allarguen. El Ministeri de Sanitat espanyol va decidir, el 2008, adaptar aquests tipus a les dones de l'Estatestat, establint que hi havia tres classes de dones: cilindre, diàbolodiàbol i campana.

La pressió per mantenir la bellesa física és major entre les dones i els homes, fet que propicia un tractament més sexualitzat en l'art i la publicitat i una major incidència de trastorns alimentaris i consum de cosmètica.<ref>Ferraro, F. Richard; Muehlenkamp, Jennifer J.; Paintner, Ashley; Wasson, Kayla; Hager, Tracy; Hoverson, Fallon. (octubre del 2008). "Aging, Body Image, and Body Shape". Journal of General Psychology vol. 135 (número 4): pàgines 379-392 (en anglès)</ref> Malgrat les queixes del moviment feminista, l'aspecte físic continua sent una variable discriminatòria a l'hora d'aconseguir i mantenir una feina o en les relacions socials, en un grau més elevat que entre els homes.

Probablement, en el transcurs de la [[prehistòria]], la diferenciació de rols es va començar a accentuar dins de les primitives societats arran de l'aparició de l'especialització del [[Treball (economia)|treball]] i de la [[propietat privada]] i la seva transmissió [[Herència|hereditària]]; els condicionants físics i la maternitat provoquen que la dona, en aquest tipus de societat, tingui una capacitat productiva menor que l'home, fet que la relegà a un paper de servidora domèstica minorant la seva força com a element productiu; amb tot, sense menystenir la seva capacitat com a cohesionadora social dins la societat primitiva i la importància vital del fet de la maternitat per a la seva supervivència d'aquestes. És, en efecte, en aquest estadi de l'evolució humana onen què s'inicien les diferenciacions dels rols socials oni es troben els inicis del [[sexisme]], si bé que aquest presenta en aquest estadi un fons purament pràctic directament encaminat a permetre la supervivència del grup o [[Tribu (antropologia)|tribu]]. Això no obstant, la manca de força que atorga la funció productiva esdevé crònica al llarg del temps: la majoria de les societats primitives esdevenen [[Patriarcat|societats patriarcals]]. Aquesta situació s'afermà amb l'expansió de les civilitzacions semites i grecoromanes. Amb tot, la dona romana anà adquirint una categoria jurídica més important que la que tingué dins les societats [[Antiga Grècia|gregues]] i [[Semita|semítiques]], com ho demostra el valor que tingué en el [[dret romà]] la figura del [[matrimoni]], o societat conjugal.

El [[cristianisme]], tot i establir una igualtat entre [[home]] i dona, tot considerant-les com a persones individuals, mantingué el principi de submissió de la dona dins la [[família]] i la preponderància de l'home en la jerarquia social.

Si bé que els primers moviments generals de la lluita per les llibertats ([[Revolució Francesa|Revolució francesa]], [[Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica|independència nord-americana]]) implicaren un cert alliberament en aquestes condicions de desigualtat, el [[Codi de Napoleó]], que influí en una gran part de lesmoltes legislacions europees (entre les quals el codi civil espanyol), confirmà una gran part de les limitacions tradicionals de la dona casada, tant en les qüestions de [[dret civil]] com en determinats casos de [[dret processal]].

La [[Revolució Industrial|Revolució industrial]] obrí les portes a l'alliberament d'aquestes condicions de desigualtat: la participació de la dona en aquesta, mitjançant el treball contractual, la limitació de la [[natalitat]] i de les càrregues que la maternitat comporta, i els avantatges del progrés tècnic han estat uns factors que han fet possible una evolució en la condició de la dona. Aquesta abandona el paper tradicional de mestressa de casa integrant-sei s'integra activament en el teixit productiu. No obstant això, aquesta evolució social tarda a traduir-se en la legislació. Jurídicament els canvis socials són plasmats molt lentament i, en general, aquests canvis són donats per la pressió que exerceixen els moviments polítics de signe progressista i per l'aparició dels moviments feministes, els quals sorgeixen a la segona meitat del segle XIX.

Dins el sistema jurídic català, que és basat en els drets romà i [[Dret canònic|canònic]], atorga protecció especialment a la dona casada: Lala vídua exerceix la pàtria potestat sobre els [[fill]]s menors,. Si no ha estat pactada una altra cosa en els capítols matrimonials (associació en compres i millores, pacte de mig per mig, d'igualtat de béns i guanys, ''tantundem'', etc.), el patrimoni de la dona resta lliure de tota ingerència del marit en el règim de separació de béns, i la dona pot, doncs, alienar els seus béns, com també usar-ne, gaudir-ne i disposar-ne, sense intervenció marital (excepte els aportats en dot). La constitució ''Hac nostra'' ([[1351]]) concedeix a la dona casada el dret de ''tenuta'' (assegurant la restitució del dot i de l'escreix) i beneficia la vídua amb l'any de plor (que permet disposar de les rendes del patrimoni del marit durant l'any següent a la seva mort).

Fins a l'any [[1984]], quan es modificà la Compilació de dret civil de [[1960]], pel [[Parlament de Catalunya]], eren vigents els articles referents a l'''Authentica si qua mulier'', al ''senatconsult vel·leià'' i a la constitució ''Hac edictali'' vers la limitació imposada en la successió al cònjuge sobrevivent del causant bínubebínub (que s'ha casat en dues ocasions) en concurrència amb descendents d'anteriors matrimonis. La mateixa llei del Parlament català féufeu que la ''quarta marital'' passés a ésserser la ''quarta vidual'' amb igual tractament per a la muller que per al marit, i que la ''presumpció muciana'', per la qual se suposava donats pel marit els béns adquirits per la muller durant el matrimoni, s'estengués a ambdós cònjuges i es limités als casos de fallida i concurs de creditors d'un d'ells.

Les Corts Generals espanyoles, amb la finalitat d'adaptar la legislació a la Constitució de 1978 han dictat diferents disposicions legals que modifiquen el codi civil a fi de convertir en realitat la igualtat de sexe: Aixíaixí s'atribueix la pàtria potestat als dos esposos, suprimeix la submissió de la dona al marit i l'obligació d'adopció de la seva ciutadania i, en general, dónadona a marit i muller un tractament d'igualtat; així mateix, quant al codi penal, s'efectuaren, també, lleugeres modificacions que posen fi a la discriminació contra la dona en l'adulteri, suprimint aquesta figura de delicte, com també la de l'amistançament; això no obstant, es manté una legislació restrictiva respecte a l'[[avortament]].

[[Fitxer:Dante Gabriel Rossetti - Venus Verticordia.jpg|thumb|A Europa s'ha associat [[tradicional]]ment i [[androcèntrica]]ment la [[feminitat]] amb la deessadea [[Venus (mitologia)|Venus]] de la bellesa]]

La [[feminitat]] o les diferents feminitats són les construccions [[polítiques]] i [[social|socio]][[cultural]]s [[estereotip]]ades que assignen característiques [[estètica|estètiques]], [[psicològiques]], de [[rol social]] i de [[comportament]] a les [[dones]] o al [[gènere femení]]. Aquesta manera d'ententre la [[sexualitat]] i la [[societat]], dual amb el concepte [[masculinitat|masculí]]-femení, és gairebé sempre pròpia d'una societat [[androcèntrica]] i [[patriarcal]], que considera inferior el que és femení al que és masculí.<ref name="iturbe">Xabier Iturbe, ''Coeducar a l'escola infantil: Sexualitat, amistat i sentiments'', Grao, [[2015]]. {{ISBN|9788499805894}} {{ca}}</ref>

Segons Talcott Parsons,<ref>Brockhaus: Enzyklopädie der Psychologie, 2001. (en alemany)</ref> hi ha dues situacions límit als països desenvolupats, en una la separació entre rol social i gènere és màxima i en l'altra mínima. Així, en els models de separació, s'aposta per l'[[educació diferenciada]] a l'escola i es privilegia que els homes estudiïn més anys que les dones, ja que ells estan destinats a mantenir la família i treballar fora de casa en llocs de prestigi, mentre que el treball femení es veu com a complementari, quan existeix. Per contra, en un model igualitari l'educació és [[educació mixta|mixta]] i s'aposta perquè tothom pugui arribar al màxim nivell educatiu,; no hi ha [[Divisió sexual del treball|diferència entre les professions per sexe]] i no hi ha [[discriminació salarial]]. En el model segregat, la dona té com a màxima funció la cura de la casa i els nens, tasques que són compartides en el model igualitari, que també proposa que les decisions importants siguin fruit de tots els membres de la llar. Els models s'acostumen a donar només gradualment en la majoria de contextos.

El [[masclisme]] és la [[discriminació]] envers les dones. El [[micromasclisme]] és el masclisme [[social]]ment acceptat. Les [[lesbianes]] pateixen doble discriminació masclista: pel fet de ser dones i per les seves preferències sexuals (Vegeuvegeu ''[[masclisme#Ideologia|Ideologia masclista]]'' i ''[[Heteropatriarcatheteropatriarcat]]''). Algunes societats i cultures [[patriarcal]]s, de [[dominació masculina]], i per tant [[androcèntriques]], confonen el seu comportament [[paternalista]] envers les dones, una manifestació més de (micro)masclisme, amb una [[autopercepció]] com a "igualitàresigualitàries" o "feministes". Exemples de discriminació són la [[divisió sexual del treball]], l'[[Educació diferenciada|educació separada per sexes]] i la "[[educació mixta|mixta]]", la [[discriminació salarial]] i l'[[impost a les dones]].

El [[feminisme]] és el moviment que busca equiparar el valor de dones i homes en la vida pública. Els moviments masclistes i [[antifeministes]] el consideren [[feminazi]]. Pel [[postfeminisme]], els [[feminismes de la diferència]] i els estudis de gènere, tothom té el mateix valor i els mateixos drets, sent cada persona com vulgui, sense haver d'entrar forçosament en [[estereotip de gènere|estereotips]] ni [[binarisme de gènere|binarismes home/-dona]]. (Vegeu ''[[Igualtat de gènere]].'')

=== La dona aen la política ===

[[Fitxer:Bachelet & Kirchner - presidenciagovar - 8NOV07.jpg|thumb|[[Michelle Bachelet]] i [[Cristina Fernández]], presidentes de [[Xile]] i l'[[Argentina]], [[2007]]]]

El paper de la dona en la [[política]] ha anat canviant any a any, i tant en països orientals com en occidentals és actualment comú trobar dones ocupant càrrecs polítics. Malgrat que encara existeixen molts [[prejudici]]s i dubtes a causa de limitacions culturals, moltesalgunes dones han assolit alts càrrecs dins dels governs dels seus respectius països, fins i tot en alguns casos han arribat a [[cap d'estat]].

=== La dona aen la literatura ===

[[Fitxer:Helen of Troy.jpg|thumb|''[[Helena de Troia (pintura)|Helena de Troia]]'', d'[[Evelyn de Morgan]] (1898, Londres).]]

La presència de la dona aen la [[literatura]] reflecteix en gran mesura el [[rol de gènere]] ([[feminitat]]) que li atribueix cada [[cultura]] i [[societat]]. Els personatges femenins en obres d'autoria masculina solen ser idealitzacions, estilitzacions o estereotips, ja que en societats [[androcèntriques]] i [[patriarcal]]s els homes que no veuen les dones com a iguals i, per a no compartir el seu [[poder (sociologia)|poder]], les idealitzen i així les converteixen en [[bellesa|bells]] [[objecte]]s, com és el cas de les "[[muses]]".<ref>Agnes Gund, ''L'home idealitza a la dona per a no veure-la com una igual'', [[La Vanguardia]], [[26 de setembre]] de [[2016]]. {{ca}} {{es}}</ref>

Per exemple, existeixen granmoltess part d'obres masculines on la dona és el [[símbol sexual]] per excel·lència, el [[trofeu]] que l'home ha d'aconseguir: així apareix [[Helena de Troia|Helena]] aen les obres d'[[Homer]], la princesa dels contes de fades o la variant angelical dels poemes trobadorescs i lesels novel·lesrelats de cavalleriescavalleria. La funció de la dona és passiva, o bé no apareix com a personatge participant o bé es tracta que resisteixi per defensar la seva [[virginitat]] (com aen ''Pamela'', de [[Samuel Richardson]]). També és qui ha de ser rescatada per l'home, com les princeses segrestades per dracs, un exemple de l'[[estereotip]] de [[donzella en perill]]. Un cop casada, és part de l'[[honor]] del marit, com es veu alsen els drames barrocs.

Un altre rol tradicional de la dona com a personatge aen la literatura d'autoria masculina és el de [[mare]]. Els protagonistes evoquen la seva mare idealitzant-la, com a símbol de protecció i amor, lligada a la infantesa com a època d'innocència. La seva desaparició provoca la infelicitat, com aen ''[[Oliver Twist]]'' o la ''[[Ventafocs]]''. La mare desconeguda és un arquetip que permet jocs d'identitat (usualment un noi o noia pobres acaben descobrint-se com a fills de nobles) o tragèdies com la d'[[Èdip]].

AEn l'[[amor romàntic]] de la literatura masculina, les dificultats socials són un al·licient o un entrebanc per a la parella, com aen ''[[Romeu i Julieta]]''. Des d'aquell model es passa a l'ideal del romanticisme, on aen la narrativa d'autoria masculina l'amor esdevé el centre de la vida de la dona, que no assoleix la felicitat si no l'aconsegueix (com es veu aen [[Madame Bovary|''Madame Bovary'']]). Enfront aquest amor idealitzat, apareixen ja al segle XVIII les novel·les que giren a l'entorn del [[matrimoni]] i la difícil posició de la dona, un tema recurrent al llarg de tres segles, on: es mostren protagonistes que tenen casaments infeliços i busquen la seva realització en l'adulteri o que són forçades a aliances de conveniència. Aquesta visió pessimista contrasta amb les trames d'intriga amorosa pròpies del teatre.<ref>{{ref-publicació | cognom = Badia|nom = Montse |enllaçautor = |article = Representació cultural de la dona en l'art|publicació = [[Bonart]] |lloc = Girona|exemplar = núm. 119|data =setembre 2009|pàgines = p.17 |issn = 1885-4389}}</ref>

Els dilemes personals de la dona, al marge de la seva realització amb una parella, no centren la literatura masculina fins a mitjan de segle XIX i augmenten a finals del XX, amb l'auge del [[feminisme]] i de la revalorització del rol social de la dona. És en aquests segles quan sorgeixen les protagonistes femenines independents de formamanera majoritària, que ja havien estat presents en la literatura escrita per dones des dels inicis de la cultura.

Al marge del seu paper com a personatge, hi ha gèneres considerats com propis de dones. Les novel·les sentimentals o rosesrosa i la ''[[chick-lit]]'' són dos exemples (clàssic i contemporani) de narracions concebudes específicament per a dones, si bé elles són més lectores que els homes en el total de la literatura des de la generalització de l'educació bàsica.

Quant a la literatura feta per dones, aen l'antiguitat la dona, per exemple, expressa el seu amor en la lírica, tant popular (les "cançons d'amic) com culta (els poemes de [[Safo de Lesbos]]). Hi ha hagut literatura escrita per dones, en vers i en prosa, culta i popular, de ficció i no -ficció, religiosa i pagana, assajos, investigacions científiques i de tota mena aen l'època medieval i fins a l'actualitat. Al [[segle XXI]], en el gènere teatral hi ha dramaturgues que escriuen textos dramàtics i directores de teatre.

=== La dona aen la ciència ===

La implicació de la dona en l'àmbit de la medicina ha estat manifesta en moltes civilitzacions antigues, i l'estudi de la [[filosofia natural]] en l'[[antiga Grècia]] estava oberta a les dones. Les dones van contribuir al progrés de l'[[alquímia]] en els primers segles després de Crist. En l'edat mitjana, els [[convent]]s eren un lloc important d'educació per a dones, i algunes d'aquestes comunitats van donar oportunitats a les dones per tal que contribuïssin a la investigació acadèmica. Durant el sorgiment de les [[Universitat medieval|primeres universitats]], les dones foren, en la seva majoria, excloses de l'educació universitària.<ref name="Whaley">{{ref-llibre|cognom=Whaley|nom=Leigh Ann|títol=Women's History as Scientists|lloc=Santa Barbara, Califòrnia|isbn=978-1-57607-230-1|any=2003| editorial=ABC-CLIO, INC.}}</ref> L'actitud envers l'educació mèdica de les dones a Itàlia sembla haver estat més liberal que en altres llocs. La primera dona que es va conèixer a aconseguir una càtedra universitària en l'àmbit científic fou [[Laura Bassi]], una científica del {{segle|XVIII}}.

Encara que els rols de gènere estaven clarament definits en el {{segle|XVIII}}, les dones hanvan experimentatexperimentar grans avenços en ciència. Durant el {{segle|XIX}}, les dones estaven excloses de la majoria de l'educació científica formal, però van començar a ser admeses en els estrats cultes durant aquest períoda. A finals d'aquest segle, el sorgiment de les universitats femenines va proporcionar feina a les dones, així com oportunitats per a la seva educació. [[Marie Curie]], la primera dona a guanyaguanyar un [[premi Nobel]] l'any 1903 (física), aconseguí un segon guardó el 1911 (química), tots dos per les seves investigacions sobre [[radioactivitat]]. Fins a un total de 40 dones han aconseguir el Premi Nobel entre 1901 i 2010. 16 dones han aconseguit el Premi Nobel en física, química, fisiologia o medicina.<ref>{{ref-web|url= http://nobelprize.org/nobel_prizes/lists/women.html|títol=Nobel Prize Awarded Women| consulta=21 abril 2016| editor=Nobelprize.org}}</ref>

=== La dona aen la religió ===

Existeixen diverses organitzacions que treballen aquesta qüestió tant d'àmbit internacional com la ''Conferència per l'Ordenació de les Dones'' i, a escala europea, l'[[Associació Europea de Dones en la Investigació Teològica|l'Associació Europea de Dones en la Investigació Teològica]]. En l'Estatestat Espanyolespanyol existeix ''Mujeres y Teologia'' i la l'''Asociación de TeologasTeólogas Española'' (ATE). En l'àmbit català hi ha també el ''Col·lectiu de Dones en l'Església'' i ''Dones Creients''.

El [[feminisme|moviment feminista]] ha estat una lluita pel reconeixement de la igualtat d'oportunitats i la igualtat de drets per a les dones. Les dificultats per obtenir aquest reconeixement s'han dut a terme a causa de factors [[històric]]s, en combinació amb els [[costum]]s i les [[tradicions]] [[social]]s. Actualment, gràcies als esforços del moviment feminista de fa dècades, en la major part de les societats les dones tenen accés a [[educació|formacions]] i carreres laborals pròpies, més enllà de ser [[mestressa de casa|mestresssesmestresses de casa]]. I, encara que hi continua havent una forta [[discriminació]] cap a les dones a nivell tant laboral com familiar, pot dir-se que, en termes generals, les condicions de les dones han millorat.

El [[feminisme català]] va començar a principis del [[segle XX]] qüestionant l'exclusió de les dones de la [[cultura]] i la subalternitat femenina. Es va centrar en la promoció dels drets de les dones alsen els àmbits educatius, culturals i laborals, perquè les característiques del desenvolupament polític espanyol no foren propícies per a l'emergència d'un [[feminisme]] liberal de signe polític, orientat cap a la consecució del [[sufragi]] i dels drets polítics individuals, com havia succeït aen païsosestats com la Gran Bretanya. Amb la [[Segona República Espanyola|Segona República]] les dones van aconseguir el [[sufragi femení]]. La ministra [[Frederica Montseny]] defensà l'[[avortament|l'avortament]] i exigí una participació real de les dones aen la [[indústria]] de guerra i els [[serveis públics]]. L'any [[1978]] vanva aparèixer el [[Partit Feminista]].<ref>Mary Nash, ''Feminisme català i presa de consciència de les dones'', Revista Literatures, Núm. 5 (Segona època). {{ca}}</ref>

Encara que neixin menys dones que homes (la proporció queda al voltant de l'1:1.05), hi ha més dones entre la població adulta (sobre un 1.04:1). Les dones tenen un [[índex de mortalitat]] inferior que els homes, encara a l'[[úter]], i viuen una mitjana de cinc anys més a causa d'una combinació de factors:<ref>{{ref-web|url= http://www.scientificamerican.com/article.cfm?id=why-is-life-expectancy-lo |títol=Why is life expectancy longer for women than it is for men? | editor=Scientific American |data=30-08-2004 | consulta=17-10-2009|llengua= anglès}}</ref> la [[genètica]] (els cromosomes sexuals de les dones disposen de gens redundants i variats); [[sociologia]] (en la major part dels païsosd'estats no han de realitzar cap servei militar); [[salut]] (menys percentatge en suïcidis i en el consum del [[tabac]] i l'[[Beguda alcohòlica|alcohol]], encara que referent al tabac, la tendència està canviant als països occidentals); la presència de ld'[[estrogen]] ([[hormona femenina]]), que té un efecte cardioprotector en les dones premenopàusiques; i l'efecte d'alts nivells d'[[Androgen|andrògens]] en els homes.

* [http://www.aas.duke.edu/admin/deans/faculty/ Chafe, William H.], "The American Woman: Her Changing Social, Economic, And Political Roles, 1920-1970", Oxford University Press, 1972. {{ISBN|0-19-501785-4}} (en anglès).

* ''Roget's II: The New Thesaurus'', (Boston: Houghton Mifflin, 2003 3a edició), {{ISBN|0-618-25414-5}} (en anglès).

* ''Women in world history : a biographical encyclopedia'', 17 volums., edició d'Anne Commire, Waterford, Conn. [etc.] : Yorkin Publ. [etc.], 1999 - 2002 (en anglès).

* [[Afrodita]] i [[Venus (mitologia)|Venus]], models de bellesa femenina.

* [[Psicologia femenina]].

* [[Lesbianisme]].

* [[Masclisme]].

* [[Cosificació de la dona]].

* [[Llista de dones exploradores i viatgeres]].

* [http://www.caib.es/ Institut Balear de la Dona].

* [http://www.gencat.cat/icdones Institut Català de les Dones].

* [http://www.bsocial.gva.es/portal/portal?id=5309 Direcció generalGeneral de la donaDona de la Generalitat Valenciana].

* [http://www.derechos.org/ddhh/mujer Drets humans de les dones] (en castellà).

* [http://www.womanstats.org/newmapspage.html Mapes sobre la situació de la dona al món,] WomanStats.