Avenc Montserrat Ubach: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 20883963 de Panotxa (Discussió) Veure la discussió i la documentació acreditativa. Etiqueta: Desfés |
m Revertides les edicions de 185.203.209.242. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 21:
| periodes_historics =
}}
És un bé patrimonial natural en procés de rebre les figures legals de protecció que garanteixin la seva exploració i estudi per part dels espeleòlegs i científics i el reconeixent que mereix com punt d'interès geoturistic i patrimoni històric i cultural. Per la seva importància didàctica està catalogada com “Cavitat Escola” per la Federació Catalana d'Espeleologia.<ref>Mata Perelló, Josep. 2014. "Patrimoni geològic, Patrimoni cultural". Regió 7. Edicions Intercomarcals S.A. 22 de juny. Manresa, Barcelona. </ref>
Línia 50:
=== Exploracions posteriors {{CN|data=juny de 2018}} ===
Encara es fan alguns descensos complementaris per a aconseguir enllestir la topografia i finalitzar l'exploració i la fotografia de tots els racons de l'avenc. Del 22 al 24 de setembre (Arnal, Escolà, Senent, Subils, Ubach, Esteve Petit Llongueres, Joan Pintó Ferrando i Benet Poderós Cavero), 12-13 d'octubre (Alabart, Arnal, Escolà, Pintó, Senent, Subils, Ubach, Edmon Armisen Lladó, V. Llurba i Francesc Porta Casanella). El 1964: 27 a 30 de març (Arnal, Pintó, Rostand, Subils, Ubach i Xavier Molas) i 11-12 d'octubre (Escolà, Pintó, Rostand, Senent, Subils, Ubach, Bernat Cuevas i Manuel Soriano).
Linha 65 ⟶ 64:
=== Via "normal" i via "Rostand - Subils" boca - fons {{CN|data=juny de 2018}} ===
Normalment els espeleòlegs accedeixen a
En aquest punt, a la cota –118, semblava que s'acabava la cavitat, però una desobstrucció feta per Rostand i Subils en la primera exploració permeté creuar una gatera de cinc metres que dóna accés a un petit ressalt de 3 metres, al que segueix una galeria que arriba a una sala plena de blocs on trobem dos accessos al 5è pou, de 22 metres. A la seva base s'obre el 6è ("Pou de les Perles"), de 23 metres, que rep aquest nom per ser un dels punts de la cavitat on es va descobrir la més gran acumulació de pisòlits o perles de les cavernes. I, finalment, el 7è pou, amb una vertical de 25 metres que és realment una mitja rampa i successió de ressalts amb més recorregut que desnivell i que porta a la sala final. En el seu fons, fang i un pouet d'un parell de metres per on es perd l'aigua. Es tracta de la cota màxima de l'avenc, a -202 metres des de la boca més alta de la cavitat.
| |||