Arbela: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m espais en encapalaments |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{IGP}}
'''Arbela''' ([[assiri]] '''Arbairu'''/'''Arbail''', [[persa]] '''Arbaira''', [[Grec modern|grec]]
== Història ==
En el període assiri fou centre del culte de la deessa [[Ishtar]], coneguda al [[segle VII aC]] com la "Senyora d'Arbailu". Fou ocupada per [[Cir II el Gran]] el 547 aC.
El [[534 aC]], conquerida [[Assíria]] pels perses, es va crear una [[satrapia]] d'Assíria (''Assura'') que va tenir
El [[301 aC]] va esdevenir possessió [[selèucida]] i seu d'una [[eparquia]] coneguda com a Adiabene. El [[141 aC]] els [[parts]] van ocupar la regió però els selèucides la van reconquerir el [[130 aC]] quan el rei Antíoc VII Sidetes va derrotar el general part Idates a la vora del [[Lycus]] o [[Gran Zab]]. Fraates II la va reconquerir pels parts
Vers el [[238]] un governador persa (''maupat'', persa ''mowbed'') es va establir a Arbela. Entre els ''maupats'' cal destacar
Ocupada pels àrabs sense lluita, va perdre importància i al segle IX el patriarcat nestorià es va traslladar a [[Mosul]]. El [[1167]] el senyor musulmà kurd de [[Sindjar]], [[Harran]] i [[Takrit]], [[Zayn al-Din Ali Kučuk ibn Begtegin]], va iniciar la dinastia dels [[
▲Vers el [[238]] un governador persa (''maupat'', persa ''mowbed'') es va establir a Arbela. Entre els ''maupats'' cal destacar a Cosroes II que després va ser rei, que va governar vers el [[570]]-[[580]]. Un governador de nom Qardagh fou assassinat el [[358]] per ordre de [[Sapor II de Pèrsia]] per haver-se convertir al cristianisme.
El [[1237]] fou atacada i saquejada pels [[mongols]] que no van poder ocupar la ciutadella fins al [[1258]], gràcies a l'ajut de Badr al-Din Lulu, rival de l'antic emir Gokburi, que posteriorment va rebre la ciutat
▲Ocupada pels àrabs sense lluita, va perdre importància i al segle IX el patriarcat nestorià es va traslladar a [[Mosul]]. El [[1167]] el senyor musulmà kurd de [[Sindjar]], [[Harran]] i [[Takrit]], [[Zayn al-Din Ali Kučuk ibn Begtegin]], va iniciar la dinastia dels [[Begtegínides]]. A la mort de l'emir [[Muzaffar al-Din Gokburi]] el [[1233]], després de 43 anys de regnat,
Va passar als otomans el [[1517]] i fou inclosa al pashalik de Bagdad i més tard al govern de Mosul. El [[1743]] fou atacada per Nadir Shah. La ciutat era cada vegada més petita (tres mil habitants vers el [[1900]]). Amb l'Iraq independent fou convertit en
▲El [[1237]] fou atacada i saquejada pels mongols que no van poder ocupar la ciutadella fins al [[1258]], gràcies a l'ajut de Badr al-Din Lulu, rival de l'antic emir Gokburi, que va rebre la ciutat dels mongols. El [[1261]] es va revoltar el fill de Lulu, Al-Malik al-Salih Ismail, i es va produir una matança. Poc després fou nomenat governador Tadj al-Din Muktas, que era cristià i va afavorir la vinguda a la ciutat de cristians de la rodalia amb l'aprovació del metropolità [[nestorià]] Denba (resident a Bagdad des del [[1265]]), i que van establir una església a la ciutat. El [[1268]] el patriarca Denba que havia estat expulsat de Bagdad es va refugiar a Arbela però el [[1271]] va marxar cap a l'Azerbaidjan. Tadj al-Din fou destituït i executat el [[1289]] i després d'ell els cristians foren perseguits; el [[1309]] uns mercenaris cristians van provocar incidents a la ciutat i la població cristiana en va ser gairebé exterminada.
El [[1991]] es va convertir en la seu del govern ''de facto'' del Kurdistan fins al [[1996]]. En aquesta data la lluita entre [[Masud Barzani]] (PDK) i [[Jalal Talabani]] (PPK) va convertir la ciutat en feu del primer mentre el segon es va retirar a [[Sulaymaniyah]]. El [[31 d'agost]] de [[1996]] els iraquians van ocupar la ciutat però van permetre a Barzani conservar el poder
▲Va passar als otomans el [[1517]] i fou inclosa al pashalik de Bagdad i més tard al govern de Mosul. El [[1743]] fou atacada per Nadir Shah. La ciutat era cada vegada més petita (tres mil habitants vers el [[1900]]). Amb l'Iraq independent fou convertit en capçalera de província que portava el seu nom.
▲El [[1991]] es va convertir en la seu del govern ''de facto'' del Kurdistan fins al [[1996]]. En aquesta data la lluita entre Masud Barzani (PDK) i Jalal Talabani (PPK) va convertir la ciutat en feu del primer mentre el segon es va retirar a [[Sulaymaniyah]]. El [[31 d'agost]] de [[1996]] els iraquians van ocupar la ciutat però van permetre a Barzani conservar el poder a la seva area d'influència. Després de l'ocupació americana d'Irak, el [[2003]] els iraquians en van sortir, i la ciutat fou reanomenada Hawler.
== Referències ==
Linha 29 ⟶ 26:
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Arbela}}
[[Categoria:Ciutats de l'Iraq]]
[[Categoria:Imperi Sassànida]]
|