Obre el menú principal

Canvis

21 bytes afegits, fa 5 mesos
m
Referències
}}</ref><ref>{{ref-web|títol=Egypt: Israel must accept the land-for-peace formula | editor= [[The Jerusalem Post]] |data= 15 maig 2007 |url= http://www.jpost.com/servlet/Satellite?pagename=JPost/JPArticle/ShowFull&cid=1173879095966 | consulta=2007-09-26}}</ref>
 
Cisjordània va ser annexada per Jordània el 1948, després del rebuig àrab a la decisió de les Nacions Unides de crear dos estats a Palestina. Només el [[Regne Unit]] va reconèixer l'annexió. Cisjordània va ser conquerida per Israel el 1967. La població és principalment palestina, incloent-hi refugiats de la [[Guerra araboisraeliana de 1948]].<ref>{{ref-web|títol=UNRWA in Figures: Figures as of December 31, 2004 |editor= [[Organització de les Nacions Unides|United Nations]] |mes=April|any=2005 |url=http://www.un.org/unrwa/publications/pdf/uif-dec04.pdf |format=PDF |consulta=2007-09-27}}</ref> Des de la conquesta de 1967 fins al 1993, els palestins que vivien en aquests territoris estaven sota l'administració israeliana. Després de les cartes de reconeixement entre Israel i l'[[Organització per a l'Alliberament de Palestina]], la majoria de la població palestina i les ciutats es troben sota la jurisdicció de l'[[Autoritat Nacional Palestina]] i el control militar parcial israelià, tot i que Israel ha desplegat tropes i ha reinstaurat l'administració militar completa en períodes d'inestabilitat. Israel va començar la construcció d'una [[mur de Cisjordània|barrera o mur]].<ref>{{ref-web| url=http://www.securityfence.mod.gov.il/Pages/ENG/questions.htm|títol=Questions and Answers|consulta=2007-04-17|data= 22 febrer 2004|obra=Israel's Security Fence|editor=The State of Israel}}
</ref>
 
La [[Franja de Gaza]] va ser ocupada per Egipte de 1948 a 1967 i després conquerida per Israel el 1967 fins al 2005. El 2005, com a part del [[Pla de retirada unilateral israeliana|pla unilateral de retirada]], Israel en va retirar totes les seves colònies. Tanmateix, Israel encara controla l'espai aeri i l'accés marítim de Gaza i en diverses ocasions hi ha enviat tropes. Gaza comparteix frontera amb Egipte un acord entre Israel la [[Unió Europea]], l'[[Autoritat Nacional Palestina]] i Egipte determinen com s'ha realitzar el flux de persones i mercaderia fronterer, supervisat per observadors europeus.<ref>{{format ref}} http://www.eubam-rafah.eu/portal/ and http://www.eubam-rafah.eu/portal/files/aprc.pdf</ref> Tot i així, després de l'elecció de [[Hamàs]] al govern, la frontera ha estat tancada la major part del temps.<ref>{{ref-web|url=http://www.btselem.org/english/Gaza_Strip/20070730_Joint_call_to_open_Rafah_Crossing.asp |títol=B'Tselem - The Gaza Strip - 30 July 2007: Joint call by human rights groups to open the Rafah border crossing |editor=Btselem.org |data= |consulta=2009-03-13}}</ref> El control intern de Gaza és gestionat pel govern de [[Hamàs]].
 
=== Relacions exteriors ===
El 1992, [[Yitshaq Rabbín|Isaac Rabin]] es convertí en el primer ministre d'Israel, en una campanya en què el partit promogué un compromís amb els veïns d'Israel.<ref>{{harvnb|Bregman|2002|p=236}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://www.bc.edu/research/cjl/meta-elements/texts/cjrelations/resources/education/Israel_Palestine/cold_war_ends.htm | editor=Boston College |títol=From the End of the Cold War to 2001 | consulta=2007-07-16}}</ref> L'any següent, [[Ximon Peres]] i [[Mahmud Abbas]], representants d'Israel i l'OAP respectivament, signaren els [[Acords d'Oslo]], que donaven a l'[[Autoritat Nacional Palestina]] el dret d'autonomia d'algunes regions de Cisjordània i la Franja de Gaza.<ref>{{ref-web|url= http://www.state.gov/p/nea/rls/22602.htm | editor=U.S. Department of State |títol=Declaration of Principles on Interim Self-Government Arrangements |data=1993-09-13 | consulta=2007-07-16|arxiuurl= http://web.archive.org/web/20030823194850/http://www.state.gov/p/nea/rls/22602.htm|arxiudata=2003-08-23}}</ref> El 1994, el [[Tracatat de pau entre Israel i Jordània|Tractat de pau entre Israel i Jordània]] se signà, fent de Jordània el segon país àrab a normalitzar relacions amb Israel.<ref>{{harvnb|Harkavy|Neuman|2001|p=270}}. "Even though Jordan in 1994 became the second country, after Egypt to sign a peace treaty with Israel..."</ref>
 
El suport àrab als acords disminuí després de la [[Massacre de la Cova dels Patriarques]] i la continuació dels assentaments israelians i els punts de control, així com el deteriorament de les condicions econòmiques. El suport públic israelià als acords també disminuí després dels atacs suïcides palestins. El novembre de 1995, Isaac Rabin fou assassinat per un jueu d'extrema dreta que s'oposava als acords. A la fi de la dècada de 1990, Israel, sota el llideratge de [[Binyamín Netanyahu|Benjamin Netanyahu]] es retirà d'[[Hebron]],<ref>{{harvnb|Bregman|2002|p=257}}</ref> i signà el [[Memoràndum del Riu Wye]] que donava major control a l'[[Autoritat Nacional Palestina]].<ref>{{ref-web|url= http://www.state.gov/p/nea/rls/22694.htm | editor=U.S. Department of State |títol=The Wye River Memorandum |data=1998-10-23 | consulta=2007-07-16|arxiuurl= http://web.archive.org/web/20030823205715/http://www.state.gov/p/nea/rls/22694.htm|arxiudata=2003-08-23}}</ref> [[Ehud Barak]] fou elegit primer ministre el 1999. Ordenà la retirada de les forces del sud del Líban i emprengué negociacions amb el líder de l'OAP, [[Iàssir Arafat|Yasser Arafat]] i el president nord-americà [[Bill Clinton]] en la [[Cimera de Camp David de juliol del 2000]]. Durant la cimera, Barak oferí un pla per l'establiment d'un [[Estat palestí]], però Yasser Arafat el rebutjà.<ref>{{harvnb|Gelvin|2005|p=240}}</ref> Després del col·lapse de les negociacions va començar la [[segona intifiada]].
 
=== Segle XXI ===
4

modificacions