Microbiota intestinal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
flora per microbiota
Cap resum de modificació
Línia 11:
}}</ref> Moltes espècies animals depenen molt estretament de la seva flora intestinal. Per exemple, sense ella, les [[vaca|vaques]] no serien capaces de digerir la [[cel·lulosa]], ni les [[tèrmit]]s d'alimentar-se de la [[fusta]], ja que no són ells mateixos, sinó la seva microbiota intestinal, les que són capaces de processar aquest tipus d'aliments. En l'[[ésser humà]], la dependència no és tan radical, però sí important. Ajuden de vegades a l'absorció de [[nutrient]]s i formen un [[ecosistema]] complex que s'autorregula i es manté en equilibri. En altres ocasions són imprescindibles per a la síntesi de determinats compostos, com la [[Vitamina K]] i algunes del complex B. També tenen efectes col·laterals, com la producció de [[gas]]os, responsables de l'olor característica dels excrements. Algunes d'elles poden causar infeccions de qualsevol gravetat.
 
En l'intestí dels [[nadó|nadons]] no hi ha [[microorganisme]]s, durant les primeres etapes de la vida es va component un tipus de microbiota inicial, primerament a partir de la microbiota [[vagina]]l i gastrointestinal de la mare. Posteriorment, per efecte de la [[llet]] materna, s'afavoreix un predomini de [[Bifidobacterium|bifidobacteris]] en els lactants alimentats així, i microbiota diversa en els quals reben altres aliments. I finalment, després del deslletament, es produeix una flora de transició que canvia fins a la flora de l'adult. I cada flora intestinal i els seus bacteris son diferents.
 
La microbiota de l'adult està influenciada per una sèrie de factors intrínsecs (secrecions intestinals) i extrínsecs (envelliment, dieta, estrès, antibiòtics i aliments amb components prebiòtics o amb organismes probiòtics).