Diferència entre revisions de la pàgina «Anticòs»

39 bytes afegits ,  fa 10 mesos
m
retoc
m (retoc)
[[Fitxer:Inmunoglobulina.png|thumb|320px|[[Molècula]] d'[[immunoglobulina]] amb la seva típica forma de Y. En blau s'observen les [[cadena pesant|cadenes pesants]] amb els seus quatre dominis Ig, mentre que en verd es mostren les [[cadena lleugera d'immunoglobulina|cadenes lleugeres]]. Entre el tall (fracció constant, Fc) i les branques (Fab) existeix una part més prima coneguda com "regió frontissa".]]
Els '''anticossos''' (també coneguts com a '''immunoglobulines'''<ref name="pmid8450761">{{ref-publicació |autor=Litman GW, Rast JP, Shamblott MJ |coautors=et al |article=Phylogenetic diversification of immunoglobulin genes and the antibody repertoire |publicació=Mol. Biol. Evol. |volum=10 |exemplar=1a ed. |pàgines=60–72 |any=1993 |pmid=8450761 }}</ref> o, popularment, '''"defenses"''')<ref>[http://www.institutomarques.com/cat_postpart.html Web de l'Institut Marquès de Barcelona]</ref> són [[glicoproteïna|glicoproteïnes]] del tipus gamma globulina. Existeixen en forma soluble a la [[sang]] o altres fluids corporals dels [[vertebrats]], disposen d'una forma idèntica que actua com [[receptor cel·lular|receptor]] dels [[limfòcits B]] i són utilitzats pel [[sistema immunitari]] per identificar i neutralitzar elements estranys al cos, com ara [[bacteris]], [[virus]] o [[paràsits]].<ref>{{GEC|0078907}}</ref>
 
L'anticòs típic està constituït per unitats estructurals bàsiques, cadascuna d'elles amb dues grans cadenes pesants i dues cadenes lleugeres de menor mida, que formen [[monòmer]]s amb una unitat, [[dímer]]s amb dues unitats, tetràmers amb quatre unitats o pentàmers amb cinc unitats. Els anticossos són sintetitzats per un tipus de [[leucòcits]] anomenats [[limfòcits B]]. N'existeixen diferents tipus, anomenats [[isotip]]s, que es diferencien per la forma de les cadenes pesants que tenen. Es coneixen cinc tipus diferents d'isotipus en els [[mamífers]], que desenvolupen funcions diferents, contribuint a dirigir la resposta immunitària adequada per cada tipus de cos estrany que troben.<ref name=Market>Eleonora Market, F. Nina Papavasiliou (2003) [http://biology.plosjournals.org/perlserv/?request=get-document&doi=10.1371/journal.pbio.0000016 ''V(D)J Recombination and the Evolution of the Adaptive Immune System''] PLoS Biology, 1(1): e16.</ref>
El 1904, seguint la idea d'altres investigadors que els anticossos es trobaven lliures a la sang, [[Almroth Wright]] va suggerir que els anticossos solubles revestien els [[bacteris]] per marcar-los per ser [[fagocitosi|fagocitats]] i destruïts, mitjançant un procés denominat [[opsonització]].<ref>{{ref-publicació |autor=Silverstein AM |article=Cellular versus humoral immunology: a century-long dispute |publicació=Nat. Immunol. |volum=4 |exemplar=5 |pàgines=425–8 |any=2003 |pmid=12719732 |doi=10.1038/ni0503-425}}</ref>
 
A la dècada deldels 1920, [[Michael Heidelberger]] i [[Oswald Avery]] van descobrir la naturalesa d'aquests anticossos en observar que els antígens podien ser precipitats per ells i demostrant que aquests eren un tipus de [[proteïnes]].<ref>{{ref-publicació |autor=Van Epps HL |article=Michael Heidelberger and the demystification of antibodies |publicació=J. Exp. Med. |volum=203 |exemplar=1 |pàgines=5 |any=2006 |pmid=16523537 |url=http://www.jem.org/cgi/reprint/203/1/5.pdf |doi=10.1084/jem.2031fta}}</ref>
[[Fitxer:Rockefeller University.JPG|thumb|300px|Actual Universitat Rockefeller (antic Institut), on es van produir molts avenços en l'estudi dels anticossos.]]
 
AEl finals de la dècada del 19301938, [[John Marrack]] va examinarpublicar el resultat de les recerques sobre les propietats bioquímiques de les unions antigen-anticòs.<ref>{{ref-llibre |cognom= Marrack | nom = JR | títol = Chemistry of antigens and antibodies | edició =2a ed.| any = 1938 | editorial = His Majesty's Stationery Office | lloc = Londres | isbn= | oclc=3220539}}</ref> Després, a la dècada deldels 1940 tingué lloc un gran avenç, quan [[Linus Pauling]] va confirmar la teoria de pany i clau proposada per Ehrlich en què es mostrava que les interaccions entre els anticossos i els antígens depenien més de la seva forma que de la seva composició química.<ref>{{ref-web| url = http://profiles.nlm.nih.gov/MM/Views/Exhibit/narrative/specificity.html| títol= profiles.nlm.nih.gov}}</ref> El 1948, [[Astrid Fagreaus]] va descobrir que els limfòcits B en la seva forma de [[plasmòcit]] eren els responsables de la producció d'anticossos.<ref>{{ref-publicació | autor= Silverstein AM | article= Labeled antigens and antibodies: the evolution of magic markers and magic bullets | publicació= Nat. Immunol. | volum= 5 | exemplar= 12 | pàgines= 1211–7 | any= 2004 | pmid = 15549122 | url = http://users.path.ox.ac.uk/~seminars/halelibrary/Paper%2018.pdf | doi = 10.1038/ni1140}}</ref>
 
Els següents treballs d'investigació es van concentrar en la caracterització de l'estructura molecular dels anticossos:
89.947

modificacions