Renaixença: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
Línia 30:
Els períodes que segueixen a continuació reflecteixen la realitat del principat. A València el fenomen de la Renaixença és més dissipat per manca d'una burgesia que el sustenti. A les illes cal destacar la figura de [[Marian Aguiló i Fuster|Marià Aguiló]].
 
Les==== Antecedes investigacions històriques d'[[Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís|Antoni de Capmany]], l'interès per normativitzar la llengua catalana i l'aparició d'una incipient intel·lectualitat d'origen popular ja es produeixen durant la [[Il·lustració]].<ref name= "JM">[[Joaquim Molas i Batllori|Joaquim Molas]], ''Història de Catalunya'', Vol. V, Ed. Salvat, Barcelona, 1979, pàgs 177-191.</ref> Però el sentiment de catalanitat està molt afeblit després de la [[Guerra del Francès]], a causa del suport a l'Estat que ha fet fora l'invasor. Tot i això, hi ha dos noms que constaten no només l'ús de la llengua catalana, sinó la persistència d'aquest sentiment de catalanitat: [[Antoni Puig i Blanch]] i [[Josep Pau Ballot i Torres|Josep Pau Ballot]].<ref name= "FS">[[Ferran Soldevila]], ''Història de Catalunya'', Barcelona, Editorial Alpha, 1963.</ref> Altrament, cal al·ludir a la tasca del mallorquí [[Josep de Togores i Sanglada]] ([[Comte d'Aiamans]]) que compongué poesies on es denota una influència romàntica notable.<ref>Poesies de Josep de Togores. Pàgines 213-223. {{mida|[http://books.google.cat/books?id=Ts0gaayXeEcC&pg=PA334&dq=Josep+de+Togores+Sanglada+poesies&hl=ca&ei=HpRVTciGHcyFhQfnjIGEDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CFEQ6AEwBg#v=onepage&q=Josep%20de%20Togores%20Sanglada%20poesies&f=false Google Llibres]}}</ref>====
==== Antecedents ====
Les investigacions històriques d'[[Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís|Antoni de Capmany]], l'interès per normativitzar la llengua catalana i l'aparició d'una incipient intel·lectualitat d'origen popular ja es produeixen durant la [[Il·lustració]].<ref name= JM>[[Joaquim Molas i Batllori|Joaquim Molas]], ''Història de Catalunya'', Vol. V, Ed. Salvat, Barcelona, 1979, pàgs 177-191.</ref> Però el sentiment de catalanitat està molt afeblit després de la [[Guerra del Francès]], a causa del suport a l'Estat que ha fet fora l'invasor. Tot i això, hi ha dos noms que constaten no només l'ús de la llengua catalana, sinó la persistència d'aquest sentiment de catalanitat: [[Antoni Puig i Blanch]] i [[Josep Pau Ballot i Torres|Josep Pau Ballot]].<ref name= FS>[[Ferran Soldevila]], ''Història de Catalunya'', Barcelona, Editorial Alpha, 1963.</ref> Altrament, cal al·ludir a la tasca del mallorquí [[Josep de Togores i Sanglada]] ([[Comte d'Aiamans]]) que compongué poesies on es denota una influència romàntica notable.<ref>Poesies de Josep de Togores. Pàgines 213-223. {{mida|[http://books.google.cat/books?id=Ts0gaayXeEcC&pg=PA334&dq=Josep+de+Togores+Sanglada+poesies&hl=ca&ei=HpRVTciGHcyFhQfnjIGEDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CFEQ6AEwBg#v=onepage&q=Josep%20de%20Togores%20Sanglada%20poesies&f=false Google Llibres]}}</ref>
 
Josep Pau Ballot escriu la ''[[Gramatica y apología de la llengua cathalana]]'' entre 1810 i 1813. Aquesta obra és realitzada amb intenció patriòtica, divulgadora i incitadora a l'ús del català. En el capítol ''Origen de la llengua cathalana '', Ballot, aclareix: "per molts anys llengua de corts, la ques parlava en lo palaci, y molt apreciada del senyor rey don Jaume I i demes reys de Aragó".