Viquipèdia

Madonna: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
mCap resum de modificació
Línia 7:
Denominada com a '''Queen of pop''' (reina del pop), la cantant és una icona popular internacional de les últimes tres dècades, aspecte que li reconeixen, fins i tot, els seus detractors. És una estrella de [[música pop|pop]] coneguda per reinventar la seva imatge, i per l'ambició, innovació i provocació en els seus vídeos musicals i espectacles. També és coneguda per les polèmiques durant tota la seva vida personal, i per l'ús de símbols polítics, religiosos i sexuals al llarg de la seva carrera. Des dels seus inicis -el [[1983]]- amb el llançament del seu primer àlbum ''Madonna'', fins al seu últim disc ''Rebel Heart'', manté l'èxit i la fama mundials que ha travessat diferents generacions.
 
La trajectòria de Madonna és un exemple del triomfador "«fet a si mateix"», típic de la cultura nord-americana, amb els seus èxits, fracassos i reaparicions. D'un entorn una mica gris i conservador, Madonna va fugir a [[Nova York]] ael finals1978 [[dècada del 1970|dels 70]]primer per a dedicar-se a la músicadansa. Ha aconseguit nombrosos reconeixements, entre els quals es troben 7 [[premis Grammy]] d'un total de 27 nominacions. El seu afany de superació com artista va conduir-la a papers protagonistes a pel·lícules com ''[[Evita (pel·lícula)|Evita]]'', paper pel qual va guanyar el [[Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica|Globus d'Or a la millor actriu]]. Però Madonna també ha viscut moments difícils: la seva carrera al cinema ha estat desigual i ha sofert dures crítiques, descens comercial i dificultats personals, que ha superat.
 
L'any [[2000]], el [[Llibre Guinness de Rècords]] va publicar que Madonna és l'artista femenina amb més èxits de tots els temps, estimant que les vendes superen els 338,6 milions d'àlbums i senzills venuts a tot el món. La seva actual companyia discogràfica, [[Warner Bros]], va afirmar el [[2005]] que les vendes mundials de Madonna excedeixen els 380 milions de discs, només en format àlbum.
 
És una dona de negocis ben coneguda per la seva sagacitat comercial i visió de futur. El 16 d'octubre del [[2007]], Madonna i la companyia productora i promotora de concerts "«Live Nation Inc."» anunciaren un acord que suposaria el final de la llarga col·laboració entre ella i Warner Bros. La nova empresa promotora de concerts participarà en els discs, gires, marxandatge, pel·lícules i altres projectes musicals de la cantant. Sota els termes de l'acord proposat, Madonna rebrà un xec d'uns 18 milions de dòlars al moment de la firma, i una bestreta d'uns 17 milions per cadascun dels tres discos compactes que gravi; una porció de la compensació serà en [[acció empresarial|accions]]. Aquest acord representa per a Madonna uns 120 milions de dòlars pels pròxims 10 anys.
 
== Biografia ==
Línia 28:
Madonna també recorda patir malsons a la nit, quan algú venia i l'escanyava. Cridava la seva mare demanant auxili però ella no acudia.
 
Pocs anys després, Silvio va mantenir una relació amb la cangur dels nens, Joan, una amiga íntima de la seva esposa. Els nens no van acceptar-la mai, tot anomenant-la "«malvada"». No era acceptada tampoc per la família Fortin: rebutjaven que Silvio, en pocs anys, hagués trobat una substituta sentimental. Joan era una dona molt estricta: imposava normes i horaris, i era la que ho organitzava tot (el comportament tan estricte de l'artista, amb els seus fills i amb la seva pròpia vida, pot provenir d'aquesta educació). A més, els germans estaven gelosos de Madonna, fins al punt de posar-li resina al cap que després no es podia treure, perquè el seu pare veia en la petita Madonna la imatge de la seva difunta esposa i a més, es deien igual. Per consegüent, mai no li imposava càstigs tan forts com ho feia amb els seus germans: era la nineta dels seus ulls.
 
En casar-se de nou, els Ciccone es van traslladar a l'Avinguda Oklahoma de la ciutat de [[Rochester (Michigan)|Rochester]] (Michigan). La gran diferència amb Pontiac era que a Rochester hi vivien majoritàriament persones de raça blanca, sense la diversitat racial que havien conegut. Madonna dedicava el seu temps als estudis, feia d'animadora i també el paper indiscutible de "«nena de papà"». Quasi mai Joan li assignava feina de la llar, a causa del reconeixement del lloc especial que ocupava al cor del seu pare. Sortia molt a banyar-se a un llac molt a prop de la casa, i una nit Madonna va tornar amb un ull morat i el nas sagnant. Madonna va explicar que es trobava amb unes amigues al llac quan van venir uns nois amb bicicleta, van aturar-se posant la música molt alta. Totes estaven molestes però cap es queixava. Fins que va ser ella l'única que va tenir coratge d'enfrontar-s'hi i dir-los-hi que apaguessin la música. A causa del seu atreviment se'n va emportar un bon cop de puny.
 
El gust per la [[religió]] li ve des de molt petita. El seu pare era [[catòlic]] i pertanyia al Moviment per la Família Cristiana que promou la tolerància entre cristians i [[jueus]]. Per aquesta raó, la família celebrava cada any la [[Pasqua jueva]] (probablement aquest seria l'inici de la familiaritat de Madonna amb el [[judaisme]] i l'atracció per la [[Càbala]]). Tots els [[Nadal]]s i cap a la mitjanit, tota la família anava a la Parròquia de St. Andrew a resar i, durant la [[Quaresma]], Silvio feia als seus fills anar-hi a resar abans d'anar a l'escola. Les festes de Nadal eren molt diferents de les habituals: la seva família era de classe mitjana, i amb vuit germans no es podien permetre el luxe de comprar regals. Així que Silvio ficava tots els noms dins d'una bossa de paper i el nom que sortís seria l'afortunat de tenir un regal aquell any.
Línia 81:
 
; ''Madonna'', el primer àlbum
El seu àlbum debut, ''Madonna'', va ser produït inicialment per Reggie Lucas, però com que no es va arribar a un bon acord, va passar a ser produït per la parella que Madonna tenia en aquell moment, John "«Jellybean"» Benitez, qui el va millorar. El disc era un repertori de cançons [[eurodisco]] o [[dance]] plagades de ritme i sintetitzadors, que aviat cal·laren el públic. En una reedició posterior, l'àlbum va ser titulat ''The First Album'' i es va canviar la portada en to sípia per un altre retrat de Madonna en color.
 
Va obtenir el vuitè lloc en les llistes de popularitat dels Estats Units, i va aconseguir tres senzills que entraren al [[Hot 100]] (la llista de les 100 més populars): ''Holiday'', ''Borderline'' i ''Lucky Star''. Amb el temps, van gaudir d'àmplia difusió i es van televisar videoclips gravats per a la seva promoció; Madonna ni tan sols va arribar a vendre tres milions de còpies al món, i un milió als EUA, però avui dia està certificat amb 5 discs de platí (el més recent, a l'octubre del [[2000]]), i ha arribat a vendre 10,5 milions d'unitats al món.
Línia 102:
Madonna es va casar el [[1985]] amb l'actor [[Sean Penn]], de qui es va divorciar el [[1988]]. Mesos abans, el 10 d'abril de 1985, va iniciar The Virgin Tour, la seva primera gira nord-americana, de dos mesos de durada. La venda d'entrades pels espectacles d'aquesta gira va ser un rècord. El millor resultat va ser per la Radio City Music Hall: 17.627 entrades venudes en només 34 minuts. Centenars de noies, fans incondicionals de Madonna, varen acudir vestides com ella. Els teloners per aquesta gira foren [[The Beastie Boys]].
 
A aquelles alçades, Madonna era l'ídol de moda, i tot el que tocava es convertia en or. El juliol de 1985, les revistes [[Playboy]] i [[Penthouse]] publiquen unes fotografies en [[blanc i negre]] que la cantant s'havia fet el [[1978]], quan treballava ocasionalment com a model artística. Aquestes fotografies van causar una revolada als mitjans de comunicació i fortes crítiques a la cantant, qui al començament va tractar d'evitar la seva publicació; però com que no ho va aconseguir, es va mantenir alhora queixosa i desafiadora. En un concert de Live Aid, va fer una declaració pública als mitjans de comunicació: va dir que no es trauria la jaqueta, tot i la calor, perquè "«ells podrien recordar-se durant deu anys del que jo faci ara"». Dies després, Madonna va aparèixer a la portada del diari NY Post declarant-hi respecte a les fotografies: "«no me n'avergonyeixo"» .
 
=== [[1986]]-[[1991]]: Desenvolupament artístic ===
 
; ''True Blue''
A finals de 1985, el fenomen Madonna era ja planetari, però els seus detractors li donaven pocs mesos de vida. El previsible era que Sire insistís a explotar el filó amb un altre disc similar a ''Like a Virgin'', però Madonna tenia un arriscat as a la màniga: un canvi radical. Seguia amb el seu imitadíssim ''look'', amb abundant bijuteria i sostenidors negres, però ja estava elaborant un disc molt diferent. El seu llançament va demorar-se, davant l'èxit d'''Into the Groove'', fins a l'any següent.▼
 
▲ADes finals dedel 1985, el fenomen Madonna era ja planetari, però els seus detractors li donaven pocs mesos de vida. El previsible era que Sire insistís a explotar el filó amb un altre disc similar a ''Like a Virgin'', però Madonna tenia un arriscat as a la màniga: un canvi radical. Seguia amb el seu imitadíssim ''look'', amb abundant bijuteria i sostenidors negres, però ja estava elaborant un disc molt diferent. El seu llançament va demorar-se, davant l'èxit d'''Into the Groove'', fins a l'any següent.
El següent àlbum de Madonna va veure la llum el 1986: es va titular ''True Blue'' i hi va presentar melodies i temàtiques més serioses que els seus precursors. La revista [[Rolling Stone]] no va estalviar en elogis: "canta millor que mai, Madonna volca la seva veu per cridar... com poetessa popular de la classe baixa americana". Potser va influir en tal judici el vídeo musical de ''Papa Don't Preach'', on Madonna encarna la filla d'un modest immigrant vidu que queda embarassada sense haver-s'hi casat. Per reblar el tomb estètic total, llueix roba vaquera i uns cabells molt curts, tenyits de ros i mullats. No és una vampiressa, sinó una noia treballadora amb problemes.▼
 
▲El següent àlbum de Madonna va veure la llum el 1986: es va titular ''True Blue'' i hi va presentar melodies i temàtiques més serioses que els seus precursors. La revista [[Rolling Stone]] no va estalviar en elogis: "«canta millor que mai, Madonna volca la seva veu per cridar... com poetessa popular de la classe baixa americana"» . Potser va influir en tal judici el vídeo musical de ''Papa Don't Preach'', on Madonna encarna la filla d'un modest immigrant vidu que queda embarassada sense haver-s'hi casat. Per reblar el tomb estètic total, llueix roba vaquera i uns cabells molt curts, tenyits de ros i mullats. No és una vampiressa, sinó una noia treballadora amb problemes.
 
L'àlbum comptava amb la balada emotiva ''Live to Tell'' que originalment havia escrit per a la pel·lícula ''At Close Range'' la qual protagonitzava el seu marit de llavors, Sean Penn. Aquesta cançó fou llançada com un avenç de l'àlbum, i hi causà impacte, ja que revelava una Madonna nova: sense joies, molt tapada de vestuari i amb un to de veu més greu i compacte, gràcies a classes de cant.
Linha 158 ⟶ 159:
La provocació apuntada en ''Justify My Love'' es va continuar el [[1992]] amb ''Erotica'', un àlbum temàtic on Madonna tractava bàsicament el tema del sexe i l'amor des de múltiples òptiques, recolzada en sons a mig camí entre el ''club'' i el [[cabaret]]. La producció va recaure en [[Shep Pettibone]], qui havia remesclat les versions de ball dels seus èxits anteriors, i va col·laborar de manera més puntual [[André Betts]]. Davant la puixança del nou format CD, de més capacitat que el disc de vinil fins llavors habitual, Madonna i els seus productors van decidir esplaiar-se amb un àlbum complex quant a sons, elaborant cançons allargades amb desenvolupaments instrumentals. Però per alguna raó el projecte no va arribar a l'èxit comercial desitjat, i després de bones vendes inicials va declinar ràpidament a les llistes.
 
El rebuig a la "«Madonna porno"» es va incrementar en redoblar-se la polèmica pels projectes paral·lels que van veure la llum simultàniament: el llibre ''Sex'' i la pel·lícula de ''[[thriller]]'' eròtic ''El cos del delicte''. La pretensió de Madonna, segons va relatar ella mateixa, era violentar o fer tenses les normes imposades per la hipocresia que veia a la societat nord-americana, que accepta de mala manera tot el relatiu al sexe, però ho consumeix (privadament) de forma massiva. També es diu que ''Erotica'' era un àlbum massa audaç musicalment per a aquells anys, i que les seves innovacions haguessin estat millor acollides una dècada després. Fos com fos, Madonna va comptar amb un brillant esquadró de col·laboradors per a aquests projectes. Tant en el vídeo musical del primer senzill, ''Erotica'', com en el llibre ''Sex'', van participar Ingrid Casessis, [[Naomi Campbell]], Joey Stefano, [[Isabella Rossellini]], [[Tony Ward]] i [[Helmut Berger]].
 
L'àlbum va ser llançat a l'octubre de [[1992]] al mateix temps que el llibre ''Sex''. El disc va debutar al lloc número dos dins el [[Billboard 200]], venent 167.000 còpies la primera setmana, romanent 53 setmanes en llista, i arribant als 2 milions de còpies venudes als Estats Units i als 5 milions al món. Foren xifres notables per a qualsevol estrella pop, però inferiors a les habituals en Madonna. Les noves cançons, ''Deeper and Deeper'', ''Bye Bye Baby'', ''Rain'' i ''Erotica'', serien presentades per Madonna en una altra polèmica i controvertida gira el [[1993]], al Girlie Show Tour, on per primera vegada Madonna va visitar països no inclosos a gires anteriors — segons alguns, per la dolenta acceptació que patia als Estats Units —. [[Israel]], [[Turquia]], [[Puerto Rico]], [[Argentina]], el [[Brasil]], [[Mèxic]] i [[Austràlia]] van ser alguns països que va incloure a la gira. Per segona vegada el canal HBO va decidir transmetre, el 18 de desembre de [[1993]], el ''show'' de Madonna ofert al Cricket Ground de [[Sydney]] (Austràlia). Les crítiques a l'espectacle van ser desiguals, i va causar certa controvèrsia la inclusió d'una ballarina en ''top-less''.
Linha 179 ⟶ 180:
Es van editar dos discos amb la música original de la pel·lícula ''Evita'', així com en format senzill la cèlebre ''Don't Cry For Me Argentina'', que va encapçalar les llistes d'èxits. Madonna va ser convidada a cantar en el 69è lliurament dels Oscar el [[1997]], on va interpretar un dels temes principals de la pel·lícula, ''You Must Love Me'', que resultaria guanyador de l'[[Oscar a la millor cançó original]]. Cal aclarir que si bé el musical ''Evita'' s'havia compost als [[Dècada del 1970|anys 70]], aquesta cançó era nova i va ser afegida per [[Andrew Lloyd Webber]] a la pel·lícula, podent així optar al premi.
 
Però els assoliments de Madonna en aquesta època no van ser només professionals: durant un idil·li amb l'entrenador cubà Carlos León, va quedar embarassada (va realitzar en aquest estat el rodatge d'Evita) i va donar a llum el 14 d'octubre de 1996, en un hospital de [[Los Angeles]] ([[Califòrnia]]), a la seva primera filla, Lourdes Maria Ciccone Lleó. La seva relació amb Carlos León va ser fugaç, i la premsa sensacionalista es va fer ressò de les acusacions a Madonna d'haver-lo utilitzat només com a "«[[donant d'esperma]]"» .
 
El [[1998]], als [[VH1]] Fashion Awards, Madonna va rebre el primer premi ''Gianni Versace'', per mantenir viu l'esperit i la jovialitat del dissenyador, i als [[MTV Europe Music Awards]] va rebre dos premis: ''Millor Disc'' i ''Millor Artista Femenina de l'any''. Aquest premi li va atorgar per la germana de [[Gianni Versace|Gianni]], [[Donnatella Versace|Donnatella]], i un dels seus millors amics, [[Sting]]. Successivament, Madonna va recórrer els quatre continents cedint entrevistes i presentacions personals en promoció d'''Evita'', amb la singularitat que acudia vestida a la moda d'Eva Perón, incloent-hi vistosos barrets i tocats de flors, i afegint exuberants escots als vestits.
Linha 186 ⟶ 187:
L'ascens de Madonna a la [[Dècada del 1990|dècada dels 90]], a partir de l'ensopegada comercial d'''Erotica'', va ser progressiu però sorprenent en una indústria que oblida ràpidament a les velles glòries. Si [[Mariah Carey]], després de múltiples rècords de vendes, va ser acomiadada per un sol fracàs, Madonna va haver de guanyar diversos assalts per a recuperar el «ceptre» de «reina del pop». El seu treball a ''Evita'' va ser només un pas intermedi en un procés que intentaria unificar afany artístic i astúcia comercial.
 
Una de les qüestions més debatudes d'aquests anys va ser el seu canvi de residència dels Estats Units a [[Gran Bretanya]]. Considerada des de sempre com [[icona]] genuïna de la cultura nord-americana, Madonna va sorprendre quan va anunciar la seva intenció d'instal·lar-se de manera estable a [[Londres]]. Ella va argumentar que la seva nova relació amb el britànic [[Guy Ritchie]] (el que es convertiria en el seu segon marit) ho requeria, i que ell va arribar a fer-li un ultimàtum: "«Si vols formar una família estable, has de venir aquí"». Però certs crítics musicals hi van veure altres raons. Segons aquestes opinions, les tendències musicals de moda als Estats Units ([[grunge]], [[rap (música)|rap]], [[R&B]]) estaven arraconant a Madonna, qui a més se sentia desencantada amb l'evolució del mercat, que donava èxit ràpid a grups de nois i a princeses del pop com [[Britney Spears]] i [[Christina Aguilera]]. En traslladar-se a [[Europa]], un mercat més fidel, Madonna mantindria el seu estatus d'estrella i podria conèixer de primera mà nous sons i productors joves. Els resultats que va obtenir en els anys següents van confirmar que la seva decisió va ser encertada.
 
; ''Ray of Light''
Després del naixement de la Lourdes, Madonna es va involucrar en la [[Misticisme|mística]] oriental i la [[Càbala]]. El seu setè àlbum d'estudi ''Ray of Light'' reflecteix aquest canvi en la seva percepció i la imatge. Madonna va vestir les seves vivències personals i introspectives amb els sons d'[[Orient]], als quals es van sumar sons electrònics, melodies a base de cordes per [[Craig Armstrong]], un marcat gust britànic, i abandó de la temàtica sexual com centre de les seves cançons. Tot això es va donar amb la producció clau de [[William Orbit]], qui va atorgar sons líquids i atmosfèrics, el tret més característic de l'àlbum. L'Orbit, igual que altres productors de Madonna posteriors, era un productor-prodigi de gran inventiva, però que en els seus enregistraments en solitari resultava dispers i menys comercial.
 
L'àlbum va deixar estupefacta a la crítica especialitzada: va arribar fins a la posició número dos del [[Billboard 200]], i des d'aquest moment ha rebut la certificació de quatre discos de platí per la RIAA. La crítica es va desfer en elogis cap a ''Ray of Light'' i va ser considerat un dels més grans assoliments artístics de tota la seva carrera, i un dels millors discos de l'era [[Dècada del 1990|dels 90]]. [[Amazon.com]] va descriure ''Ray of Light'' com "«el seu àlbum més ric i més consumat"» , mentre que [[Rolling Stone]] va ovacionar Madonna i al seu co-productor William Orbit per crear el primer àlbum pop contemporani que reeixidament abasta el gènere ''[[techno]]'' declarant que musicalment ''Ray of Light'' és el seu "«més arriscat enregistrament"». De ''Ray of Light'' es van extreure cinc senzills, inclòs el número u europeu ''Frozen'', que anys més tard va causar controvèrsia a causa d'una demanda per [[plagi]] a [[Bèlgica]] per part de Salvatore Acquaviva, compositor de la cançó ''Dt. Vie Fout Li Camp''. Madonna va perdre el judici i es va prohibir a Bèlgica la radiodifusió de ''Frozen'' i la venda del disc, el que va generar el moviment invers: ''Frozen'' va ser molt transmesa a la ràdio malgrat l'ordre judicial. Aquesta demanda es va basar en quatre compassos que Madonna repeteix cinc vegades a la cançó.
 
El [[1999]], l'àlbum va ser candidat per a 6 [[Premis Grammy]], inclòs nominacions per àlbum de l'any i disc de l'any. Finalment el dia de la cerimònia, Madonna va guanyar tres premis en les categories per millor àlbum vocal pop, millor enregistrament ballable i millor vídeo musical en format curt. A més, l'àlbum també va guanyar per millor disseny de carpeta, que va recaure sobre el director d'art. ''Ray of Light'' ha estat col·locat a la posició número 363 per la revista [[Rolling Stone]] en els 500 millors àlbums de tots els temps.
Linha 216 ⟶ 217:
 
; ''American Life'' i ''Remixed & Revisited''
El novè àlbum d'estudi de Madonna va ser ''American Life'', llançat a l'abril del [[2003]]. El títol va semblar prendre's de la popular dita "«American way of life"» ("«el mode de vida americà"»), que reflecteix una mentalitat consumista i competitiva que Madonna qüestionava, malgrat ser ella mateixa un dels majors productes de consum. Els temes de les cançons van ser majorment els somnis de triomf, el preu de la fama i la societat dels Estats Units. Inspirada en part per la turbulenta situació política de la invasió de l'[[Iraq]] i les seves conviccions pacifistes, Madonna presentava una espècie d'àlbum-denúncia, en una versió ballable de la cançó-protesta de dècades enrere. Tenia com a tema la vida americana. Va rebre diferents tipus de crítiques.
 
L'àlbum es va convertir en el pitjor fracàs comercial de Madonna. Tal esforç no es va veure correspost pels resultats musicals ni per l'acollida del públic. Alguns crítics es van atrevir a declarar que Madonna era antipatriota, especialment davant el vídeo musical del primer senzill publicat, ''American Life''. Encara que es va discutir que fos el seu àlbum més atrevit i musicalment més extrem, ''American Life'' va presentar un costat més fosc i seriós de la cantant que no va acontentar a tots els crítics, encara que si als seus [[Afició|fans]]. Una vegada més, va treballar amb Mirwais i amb [[Michel Colombier]] (qui havia col·laborat abans en el reeixit àlbum ''Music''), i va afegir un cor de [[gospel]] i guitarres acústiques. Madonna va indagar amb sons diferents als que havia presentat en els seus anteriors treballs discogràfics, però no va semblar encertar, a causa dels ritmes sincopats i les melodies menys enganxoses.
Linha 233 ⟶ 234:
 
; ''Confessions on a Dance Floor''
''Confessions on a Dance Floor'' és considerat l'àlbum amb més èxit de tota la seva carrera, ja que va polvoritzar diversos rècords i va suposar la "«tornada triomfal"» de Madonna al lideratge de la [[música]] popular (si bé mai havia estat massa lluny). L'àlbum va superar els 8 milions de còpies.
 
Per aquest àlbum, Madonna va recórrer al jove productor-prodigi [[Stuart Price]], qui havia liderat l'equip de músics de les seves dues últimes gires. Era un músic ''techno'' bastant conegut dintre de la professió, encara que fins llavors s'havia centrat a treballar per anuncis publicitaris a televisió i fent remescles per a altres cantants. Per a tals treballs solia utilitzar diversos noms artístics (com Jacques Lu Cont i Paper Faces), el que dificultava reconèixer-lo.
 
Stuart Price, segons elogis de Madonna, era un ratolí de [[discoteca]], amb una extensa memòria musical i "«amb un gust exquisit"» per a picotejar de gèneres i cultures diverses. Això explica que l'àlbum ''Confessions on a Dance Floor'' sorprengués la crítica amb una encertada combinació de ritmes ja clàssics (disco, rock i dance), ''samples'' de cançons alienes i tocs sonors d'[[Orient Mig]] i altres cultures. S'inspirava en [[New Order]], [[ABBA]], [[Pet Shop Boys]], [[Donna Summer]], [[Giorgio Moroder]], la ''New Wave'' nord-americana i l'estil electrònic de [[Goldfrapp]] o [[Röyksopp]]. Es podia definir com un compendi dels ritmes ballables de les últimes dècades.
 
Segons diverses crítiques, l'àlbum no contenia molts ''singles'' clars (cançons enganxoses). De manera molt sagaç, va ser pensat com una sèrie de cançons barrejades sense interrupcions en un únic ''set'', com si fos una sessió de [[DJ]], des de ritmes mitjans que conviden al ball, fins a altres més propis del [[chill out]], passant per cançons enèrgiques. D'aquesta manera, el nivell una miqueta irregular de les melodies sortia afavorit.
Linha 277 ⟶ 278:
L'àlbum s'aparta del so disco de ''Confessions on a Dance Floor'', i va cap al [[funk]] i so urbà. El productor Danja va afirmar que Madonna només volia cançons de ball, de club i mogudes, i tot això amb un toc hip hop. Va afegir que va ser molt senzill treballar amb Madonna, i que es podia passar hores a l'estudi juntament amb els productors Timbaland i Justin Timberlake.
 
* El primer senzill, ''4 Minutes'', sona una mica com una marxa, entra amb un so fort i Madonna comença a cantar i a "«conversar"» amb Timberlake. La cançó acaba quan només s'escolten els típics ritmes a l'estil [[Bhangra]] de Timbaland i el "«tick tock"» de Madonna. És una cançó sonora, alta i enèrgica. Al vídeo, dirigit pels francesos Jonas & Francois, Madonna i Timberlake van escapant d'una ombra que va destruint tot, ballant amb una coreografia de [[Jamie King]].
* ''Candy Shop'', amb la producció de Pharrell, comença amb un gran so i la invitació de Madonna "«Come into my store"» (Entra a la meva botiga). Té unes estrofes molt nues, però hi ha harmonia en la tornada quan Madonna canta "«I'll be your one stop candy shop"» (seré la teva única desocupada botiga de dolços). També tenim un breu rap de Pharrell. La cançó acaba amb un descens ràpid de la música i, al final, sintetitzadors i sons molt alternatius i urbans semblants als de la cançó ''Impressive Instant'', de l'àlbum Music del [[2000]]. Aquesta cançó conté sons orientals i sons hindús, ja que Madonna va visitar l'[[Índia]] un parell de mesos abans, creant una cançó alhora molt disco i melòdica.
* A l'àlbum també està inclosa la cançó ''Spanish Lesson'', amb fragments en espanyol. Tornem a escoltar a Madonna cantant paraules com "«señorita"» o "«bésame"».
* Un dels temes més melòdics és ''Miles Away'', una cançó que parla sobre les relacions a distància. El seu so recorda al CD ''Future Sex/Love Sounds'' de [[Justin Timberlake]]. "«Havíem d'aconseguir un tema on Madonna i ell fessin les melodies junts"», explica Danja. El tema comença amb el toc ràpid d'una [[guitarra acústica]], després entra un altre ritme i lentament va fluint fins que s'omple d'atmosfèrics sintetitzadors. "«You always seem to have the biggest heart when we're 6,000 miles a part"» (Sembles tenir el cor més gran quan estem a 6.000 milles de distància), canta Madonna, tot lamentant "«I guess we're at our best when we're milers away"» (Crec que estem millor quan estem a milles de distància). El tema és més eteri que els altres, va d'acord amb la lletra i conté el so de les ones del mar al final de la cançó, amb un suau descens de la seva veu.
* El tema que més urbà sona és ''Give It 2 Me'', segon senzill del disc, amb un fort so de sintetitzador típic de Danja. És un tema agressiu, molt ballable amb un ritme molt [[Música house|house]], on Madonna canta "«When the lights go down and there's no one left I can go on and on"» (Quan les llums s'han apagat i no queda ningú ja puc seguir i seguir). Acaba amb un ràpid descens on canta "«Get stupid"» sobre una espècie de so de xilòfon mentre canta "«Give it to me / No one's gonna stop me now"» (Dóna-me'l / Ningú va a parar-me ja). Al videoclip oficial de ''Give It 2 Me'' Madonna és acompanyada per [[Pharrell Williams]]. L'inici de la cançó recorda molt al de ''The Power of Good-Bye'', de ''Ray of Light'' del [[1998]].
* El tema de la pista de ball torna de nou en [[Heartbeat]], amb sintetitzadors molt [[Dècada de 1980|dels 80]]. Madonna obra més la seva veu, cantant "«Can't you see when I dance I feel free / Which makes me feel like the only one the light shines on"» (No pots veure que quan ballo em sento lliure / El que em fa sentir l'única il·luminada). Hi ha un petit [[rap (música)|rap]] on Madonna recita "«See my boody get down"» (Mira el meu cos ajupir-se), però al final torna a les seves arrels de ball.
 
A l'edició [[Japó|japonesa]] de ''Hard Candy'', es va publicar un tema que no apareix a l'àlbum, anomenat ''Ring My Bell'', que comença amb ella parlant "«If you wanna talk to me, that's exactly what you're gonna have to do: talk to me!"»(Si vols parlar amb mi, això és exactament el que has de fer: parlar amb mi!). S'hi escolten unes [[Campana|campanetes]] que acompanyen una lletra forta, que fan referència a què "«únicament les toqui si té alguna cosa a dir"».
 
Les fotos de l'àlbum van tenir lloc el 22 de desembre de [[2007]], amb una "«Madonna diferent"», creant novament una icona distinta; després de passar d'una dona espiritual, madura i de jaqueta texana amb el cabell llarg i arrissat a ''Ray of Light'' el [[1998]]; una vaquera a ''Music'' el [[2000]]; una [[militar]] a ''American Life'' el [[2003]]; i una ballarina de rosa i reeixida a ''Confessions on a Dance Floor'' el [[2005]].
El cap de setmana del 15 i 16 de març del 2008 es va poder apreciar la definitiva portada de Madonna: la icona d'una [[boxa|boxejadora]], en al·lusió que ningú ha pogut llevar-li el seu títol de "«Reina del Pop"».
 
També hi va haver rumors de la col·laboració de [[Kanye West]], i al final va ser un fet, ja que va col·laborar amb el rap de la cançó ''Beat Goes On''. El cantant [[Mika]] va desmentir públicament en una [[emissora de ràdio]] qualsevol mena de col·laboració amb la "«Reina del Pop"».
 
La portaveu de Madonna, [[Liz Rosenberg]] va comentar que el nou àlbum podria contenir les lletres de les cançons. Segons Rosenberg, hi havia moltes possibilitats després de llargs anys ometent-se les lletres. Però al final l'àlbum no va ser l'excepció.
Linha 298 ⟶ 299:
 
; Madonna trenca el contracte amb Warner Bros.
Els rumors van començar el juny de [[2007]]: "«Madonna ha trencat el contracte amb [[Warner Bros.]] per a signar un acord per 10 anys i 86 milions d'euros amb la promotora [[Live Nation]]"». La dona millor pagada de la indústria musical, l'artista que va reinventar la definició de superestrella pop, anava a redefinir també el paper tradicional de les discogràfiques.
 
A través d'aquest contracte sense precedents, com ho descriuen fonts properes a l'assumpte, Live Nation vendria els seus discos, muntaria les seves gires i controlaria el ''merchandising'', els espònsors i la llicència del nom i imatge de la "«Reina del Pop"». A canvi, la diva de 49 anys rebria una bestreta de 12,5 milions d'euros i dos pagaments més d'entre 35 i 42 milions per tres discos. Segons el rotatiu [[The Wall Street Journal]], Madonna va comunicar la seva marxa a Warner Bros., la discogràfica que ha publicat tots els seus ''[[hit]]s'', perquè no va poder superar l'oferta de Live Nation. Les raons de Warner Bros. a tal negativa no són menyspreables: igualar les condicions de Live Nation suposava mantenir en nòmina a Madonna fins als 60 anys, un termini inusual per a una figura [[Música pop|pop]]. No era garantia que Madonna seguís sent rendible fins llavors, per l'evolució dels gustos i per qüestions d'edat, a part que la simple venda de discos no cobria la quantia del contracte. En un cas similar al del [[Reial Madrid]] amb [[David Beckham]], Warner deixava escapar a Madonna quan aquesta va marcar exigències difícils per a assegurar-se la seva estabilitat professional a l'etapa final de la seva carrera.
 
Warner Bros. va intentar justificar i minimitzar l'impacte de la notícia. La [[premsa]] econòmica va difondre unes dades que desvelaven que Madonna, per vendes de [[CD (disc)|CDs]], no resultava un negoci rendible a causa del seu alt sou i que retenia el control sobre les seves gires i contractes publicitaris. La ruptura entre la diva i Warner Bros. ha resultat menys traumàtica del que semblava perquè l'artista havia de gravar (per contracte) un últim àlbum d'estudi amb la companyia (que seria ''Hard Candy''), a més d'un recopilatori de grans èxits previst per a setembre del [[2009]] i anomenat ''Celebration''. S'entén que ambdós llançaments ajudaran a explotar l'actual etapa d'èxit de Madonna, que Warner Bros. intuïa com no massa llarga. Aquesta companyia, d'altra banda, manté els drets sobre el catàleg de Madonna dels últims 20 anys, el que li permet reeditar els seus èxits.
Linha 321 ⟶ 322:
Madonna ha publicat anteriorment dues col·leccions de grans èxits: el [[1990]] ''The Immaculate Collection'' (venent 30 milions de còpies a escala mundial) i ''GHV2'' el [[2001]]. ''You Can Dance'' i ''Something to Remember'' no es compten com a [[recopilatori]]s, ja que el primer és un [[àlbum]] de [[remix]]es (el més venut per una artista femenina) i el segon un recopilatori de [[Balada|balades]].
 
=== [[2010]]: W.E. i "«MDNA"» ===
 
El 2010, abans de començar la filmació de "«W.E."», pel·lícula dirigida per la cantant, va llençar la línia de moda "«Material Girl"». Poc després de ser cancel·lada, el novembre de 2011, una nova línia va sortir al mercat, anomenada "«Truth Or Dare by Madonna"». Van anunciar que en 2012 sortiria una fragància amb el mateix nom.
 
Al començar el 2011, la sèrie musical "«[[Glee]]"» va dedicar un capítol de la seva segona temporada a un homenatge a Madonna. El capítol va rebre bones crítiques, i es va treure un àlbum amb les versions del show i va arribar #1 al món.
A l'octubre, la cantant va treure una línia de gimnasos.
 
Al desembre, va estrenar al Festival Cinematogràfic de Venècia la seva segona pel·lícula com a directora, "«W.E"» basada en la història amorosa de Rei Eduard VIII i Wallis Simpson. Madonna va compondre una cançó "«Masterpiece"», la qual va guanyar un Globus d'Or a millor cançó. Aquesta cançó va ser inclosa en el dotzè àlbum de la cantant "«[[MDNA (àlbum)|MDNA]]"».
El juny de 2011, Guy Oseary -mànager de la cantant- va anunciar que Madonna es trobava als estudis de gravació per preparar el seu dotzè àlbum d'estudi.
El primer single anomenat [[Give Me All Your Luvin']] va sortir el 3 de febrer juntament amb el vídeo oficial de la cançó, amb la col·laboració de [[Nicki Minaj]] i M.I.A.
 
== Punts de vista polítics ==
Madonna no va donar suport a l'expresident dels Estats Units [[George W. Bush]]. Va donar suport la a candidatura demòcrata de [[Wesley Clark]] per a l'elecció presidencial nord-americana del [[2004]], amb una apassionada carta als seus fans dient "«The future I wish for my children is at risk"» (El futur que desitjo als meus nens està en risc). A l'hivern del [[2006]] va expressar el seu suport a [[Hillary Clinton]] per a les eleccions del 2008, però quan va ser [[Barack Obama]] el candidat triat va canviar de parer i li va oferir tot el seu suport.
 
També va animar als seus fans a veure ''Fahrenheit 9/11'' de [[Michael Moore]].
Linha 346 ⟶ 347:
És un personatge públic molt criticat i elogiat alhora per la seva imatge. Madonna és, des de l'adolescència, molt disciplinada i afeccionada al ball i a l'exercici físic. De fet, va afirmar que encara que va provar [[Droga|drogues]] de disseny als [[Dècada de 1980|anys 80]], les va deixar ben prompte perquè li causaven efectes secundaris no desitjats i minvaven la seva capacitat per a ballar. Al contrari que altres estrelles del [[Música pop|pop]], Madonna no recorre a dietes per a una puntual posada en forma, sinó que manté una estricta rutina de forma continuada.
 
Madonna té una figura summament estilitzada, que a fotografies i altres imatges sembla més alta que els seus gairebé 1,60 m. d'alçada. Per genètica, posseeix una cabellera robusta a prova de tints i canvis d'''imatge'', així com una pell resistent que manté molt blanca, ja que des de mitjans dels anys 80 no s'exposa al sol. Les seves indubtables qualitats genètiques i la seva disciplina ("«el meu cos és el meu temple"») s'alien a múltiples tractaments i trucs de bellesa (com aplicacions de ''[[botox]]'' i algun retoc de [[cirurgia plàstica]]), de tal manera que pot lluir un aspecte llustrós i una flexibilitat de contorsionista que sorprenen en una dona madura.
 
Però la mateixa [[premsa]] que relata les fetes coreogràfiques i cabrioles de Madonna, diu que la seva bona salut no es correspon amb el seu aspecte. Segons aquestes opinions, Madonna estava adoptant un aspecte massa eixut, a causa del fet que la seva dieta macrobiòtica i els seus durs entrenaments reduïen en excés la seva proporció de greix corporal, desvetllant la seva musculatura i tendons, així com assecant o endurint les seves faccions. Segons els mitjans que han analitzat fotos de Madonna, "«les seves mans tenen moltes arrugues i són molt venoses. A més, té el seu cos molt musculós"». Aquests efectes indesitjables se solen dissimular a les seves fotografies d'estudi mitjançant un hàbil ús de focus.
 
L'anterior espòs de la diva, [[Guy Ritchie]], va coincidir que estava massa prima i musculosa; i es va comentar que Madonna anava a consumir un desdejuni més complet i a moderar la seva rutina d'exercicis, abandonant les [[peses]] i centrant-se en els [[Pilates]]. Segons els especialistes, un canvi de dieta i altres mesures la farien veure 10 anys més jove, amb formes més suaus i arrodonides, especialment en la [[cara]]. De totes maneres, ella afirma que ara està millor que fa 20 anys, i si s'ha de jutjar per l'energia que malbarata en les seves últimes gires, això és versemblant.
 
== Crítiques ==
Madonna ha estat blanc de crítiques des de l'inici de la seva carrera, generant controvèrsies de manera més o menys continuada que, de la mateixa manera, han ajudat a incrementar la seva notorietat popular. Els judicis sobre la seva manera de treballar són generalment dispars: molts crítics musicals posen el seu talent en dubte, mentre uns altres la proclamen la "«Reina del Pop"». En els últims anys, un major afany artístic en els seus discs i una treballada labor de perfeccionament com a cantant han anat guanyant per a Madonna opinions més favorables.
 
Una crítica comuna en contra de Madonna recau en la seva [[veu]], que alguns consideren que és feble, limitada i masculina. No obstant això, cal precisar que aquestes crítiques se solen basar en comparances amb altres cantants excepcionalment dotades, com [[Mariah Carey]] o [[Whitney Houston]], que a més toquen altres gèneres musicals.
 
Les al·lusions al toc "«masculí"» de la veu de Madonna semblen infundades, ja que alhora la seva veu solia ser criticada com excessivament virolada o aguda. Més aviat, Madonna ha conreat una veu progressivament més versàtil, que va de balades greus com a ''Live to Tell'', a aguts còmics com a ''I'm Going Bananes''. Mitjançant professors i anys d'experiència, Madonna ha superat les limitacions vocals i pot oferir actuacions en viu molt correctes, tant en neteja de notes com en versatilitat. A la seva manera, Madonna ha superat les seves limitacions congènites (en veu, alçada, etc.) amb molt esforç i una astúcia que se sol reconèixer com la seva millor arma.
 
També ha estat criticada pel seu [[egocentrisme]], maniobres publicitàries, i una tendència a generar controvèrsia. [[Joni Mitchell]] va declarar una vegada: "«She has knocked the importance of talent out of the arena. She's manufactured. She's made a lot of money and become the biggest star in the world by hiring the right people"» (Ha llançat la importància del talent fora de l'escenari. És prefabricada. Ha aconseguit una gran quantitat de diners i es va convertir en l'estrella més gran del món contractant a la gent correcta). Evidentment, per a cantautors minoritaris i proclius a subtileses simbòliques, Madonna és un monstre que ho eclipsa tot amb recursos discutibles.
 
Madonna ha rivalitzat amb diverses dives de la música, com [[Mariah Carey]], a qui ha criticat durament en diverses oportunitats, fins i tot ha arribat a insultar la seva música. La rivalitat va començar el 1995 quan en una entrevista se li va preguntar a Madonna què opinava sobre la cantant Mariah Carey -en aquell moment de moda. Ella va contestar que la música de Carey era massa corrent i que aquesta era la raó de la seva popularitat, i que no s'atrevia a explorar altres estils. A més va dir:
Linha 375 ⟶ 376:
El [[1995]], la cantant afroamericana [[Janet Jackson]], va criticar Madonna dient que els seus [[videoclips]] no tenien classe.
 
Madonna ha rebut crítiques de grups a favor dels drets dels animals per vestir abrics de pell, i en el passat va ser acusada de llogar la seva casa per a "«festes de caça"».
 
Les lletres de les cançons han estat criticades com a simples i, fins i tot, escrites per altres persones.
 
No obstant això, molts consideren Madonna una vocalista i escriptora talentosa. Va rebre crítiques positives per la seva ''cover'' de ''Love Don't Live Here Anymore'', on la seva actuació va ser descrita com "«heartfelt vocal"» (veu que arriba al cor). La seva veu a ''Live to Tell'' va ser considerada com la millor en aquella època per alguns, i la lletra de la cançó es descrivia com "«poignant"» (punxent).
 
Madonna sí que sap com atreure l'atenció dels seus seguidors cada vegada que realitza un nou llançament. El [[2008]], la "Reina del Pop" no va tenir una millor idea com protagonitzar un candent petó durant un concert promocional del seu nou àlbum ''Hard Candy''. La diva del pop va besar sorprenentment a una ballarina del seu elenc, tal com ho va fer cinc anys enrere amb [[Britney Spears]] i [[Christina Aguilera]]. El gest va deslligar la histèria dels 1500 fanàtics reunits a [[París]], que van caure rendits davant la irreverència de l'artista. No obstant això, els experts van criticar la presentació per la seva falta de creativitat.
 
"Madonna sí que sap com atreure l'atenció dels seus seguidors cada vegada que realitza un nou llançament. El [[2008]], la «Reina del Pop» no va tenir una millor idea com protagonitzar un candent petó durant un concert promocional del seu nou àlbum ''Hard Candy''. La diva del pop va besar sorprenentment a una ballarina del seu elenc, tal com ho va fer cinc anys enrere amb [[Britney Spears]] i [[Christina Aguilera]]. El gest va deslligar la histèria dels 1500 fanàtics reunits a [[París]], que van caure rendits davant la irreverència de l'artista. No obstant això, els experts van criticar la presentació per la seva falta de creativitat. «Per què tinc aquesta relació amb [[França]]? Sempre he treballat amb gent francesa. Visca França. A qui volen més, a mi o als [[Rolling Stones]]?"», va exclamar la cantant enmig d'una gran ovació.
 
Una altra clara i evident crítica corre a causa de les dates i destinació de les seves gires, on generalment visita països del primer món i en diverses ocasions ha rebutjat categòricament diverses propostes de països subdesenvolupats; com el cas del silenci i l'aparent rebuig a presentar-se a [[Bogotà]] ([[Colòmbia]]), tot i que l'oferta va sobrepassar els 4 milions de dòlars, xifra superior al de les presentacions a l'[[Argentina]], [[Xile]], [[Mèxic]] i [[Brasil]].
Linha 394 ⟶ 393:
Ha alternat la seva trajectòria musical amb treballs al cinema, amb pel·lícules com ''[[Buscant la Susan desesperadament]]'' ([[Susan Seidelman]], 1984), ''[[Shanghai Surprise]]'' (Jim Goddard, 1986), ''[[Dick Tracy]]'' ([[Warren Beatty]], 1990), ''[[Madonna: Truth or Dare]]'' (també coneguda com a ''In Bed with Madonna'', d'[[Alek Keshishian]], 1991) i ''[[Evita (pel·lícula)|Evita]]'' ([[Alan Parker]], 1996).
 
L'any [[1985]] es va casar amb l'actor [[Sean Penn]], i se'n va divorciar el [[1988]]. Del [[2000]] al [[2008]] va estar casada amb el director de cinema [[Guy Ritchie]]. Té dos fills biològics, Lourdes Maria "«Lola"» (fruit de la seva relació amb el seu ex-preparador físic, Carlos Léon) i Rocco (amb en Ritchie), i dos més adoptats, David Banda i Mercy James.
 
El novembre de [[2005]] va sortir a la venda el seu disc ''Confessions on a Dance Floor'', un autèntic ''boom'' que va arribar al número u de les llistes de vendes de tot el món. En sortiren ''singles'' de gran èxit com ''Sorry'', ''Get Together'' o ''Jump'', sense oblidar la cançó que usava un conegut ''[[sampler]]'' d'[[ABBA]]: ''Hung Up''.
 
Durant l'estiu de l'[[2006|any següent]] Madonna va realitzar una gira pels Estats Units, [[Europa]] i el [[Japó]], on sota el nom de "«Confessions Tour"» va presentar els temes del seu últim disc. El concert va sortir a la venda posteriorment en format [[DVD]].
 
El [[2008]] va editar-se el seu [[àlbum]] ''Hard Candy''; i el 2009 el seu últim disc amb la [[Warner Bros.]] anomenat ''Celebration'', una compilació d'èxits de tota la seva carrera artística que inclou un doble CD, i en una altra edició un doble DVD amb els vídeos corresponents. A més, hi figuren tres temes nous: ''Celebration'', ''Revolver'' (enregistrats a [[Nova York]]) i ''It's So Cool'' (aquest últim tema només es troba a l'edició ''Deluxe'').
Linha 458 ⟶ 457:
* 1993: ''[[Joc perillós (pel·lícula de 1993)|Joc perillós]] (Dangerous Game)'' - Sarah Jennings (pel·lícula d'[[Abel Ferrara]])
* 1995: ''[[Blue in the Face]]'' - Singing Telegram (cameo) (pel·lícula de [[Paul Auster]] i [[Wayne Wang]])
* 1995: ''[[Four Rooms]]'', segment "«''The Missing Ingredient''"» - Elspeth (pel·lícula d'Allison Anders)
* 1996: ''Girl 6'' - Boss #3 (cameo) (pel·lícula de [[Spike Lee]])
* 1996: ''[[Evita (pel·lícula)|Evita]]'' - [[Eva Perón]] (pel·lícula d'[[Alan Parker]])
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Madonna»