Llengua hitita: diferència entre les revisions

La '''llengua hititahittita''' és la [[llengua indoeuropea]] més antiga coneguda i s'inclou en la [[llengües anatòliques|branca anatòlica]], juntament amb el [[luvi]], el [[palaic]], el [[lidi]] i el [[lici]]. Els hititeshittites l'anomenaven ''nesi'' (de la ciutat de [[Nesa]]).

== Escriptura hititahittita ==

Els [[hittites|hitites]] van desenvolupar llur pròpia escriptura basada en [[pictograma|pictogrames]], dels quals s'han trobat alguns exemples, però no s'han pogut desxifrar ni tan sols associar amb la posterior escriptura hititahittita. Era una escriptura ideofonogràfica (amb ideogrames, fonogrames, determinants, complements fonètics i signes auxiliars de lectura). Per la seva forma externa, és d'influència egípcia, però pels principis que la regeixen deriven del sistema gràfic sumerioacadisumerioaccadi. L'orientació pot ser de dreta a esquerra o a l'inrevés, i si té més d'una ratlla segueix el [[principi bustrofèdic]]. Fou usada només en [[segell]]s. Es coneix com "hititahittita jeroglífic".

Després del [[segle XVI aC|1500 aC]], van adoptar l'[[escriptura cuneïforme]], influenciats per la civilització de [[Mesopotàmia]], anomenada modernament "[[cuneïforme hittita|cuneïforme hitita]]", molt semblant al ductus i a la forma de les tauletes del [[segle XVII aC]] d'[[Alalakh]], que està influenciat pel sil·làbic sumeroaccadi, i en deriva a través d'un intermediari encara no precisat. És possible que el cuneïforme fos introduït com a resultat de la introducció hittita dels [[escriba|escribes]] siris per tal que desenvolupessin les seves activitats a la capital hititahittita durant la primera part de l'antic regne, poc després de [[segle XVII aC|1650 aC]].

Els pobles [[hittites|hitites]] sembla que entraren a [[Anatòlia]] cap al final del [[mil·lenni III aC]], tot desplaçant la població autòctona la llengua de la qual no era indoeuropea. L'origen de llur procedència no és clar: potser varen venir de l'est pel [[Caucas]] o del sud pels [[Balcans]] i [[Grècia]]. Durant el [[mil·lenni II aC]], el regne hittita fou un dels més poderosos a l'[[Orient Mitjà]], amb la seva capital a [[Hattusa]], l'actual Bogazköy, a uns 150 im a l'est d'[[Ankara]], a [[Turquia]]. Les excavacions de principis de [[segle XX]] permeteren descobrir 25.000 tauletes de fang escrites en dues llengües: [[sumer]] i [[accadi]], i d'altres en una tercera llengua, desconeguda fins aleshores. El fet que s'emprés el [[escriptura cuneïforme|caràcter cuneïforme]] per a les tres llengües va permetre de desxifrar la llengua nova: l'hittita, una llengua indoeuropea.

La primera reivindicació important sobre l'afiliació de l'hititahittita fou realitzada per [[Jorgen Alexander Knudtzon]] ([[1902]]), en un llibre dedicat a dues cartes entre el rei d'Egipte i un governant hittita, trobades a [[Al-Amārna]], [[Egipte]]. Knudtzon sostenia que l'hittita era indoeuropeu,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Fortson, IV |nom=Benjamin W. |títol=Indo-European Language and Culture |url=http://books.google.cat/books?id=bSxHgej4tKMC&pg=PA170&dq=Knudtzon+hittite+indoeuropean&hl=ca&sa=X&ei=XozCUZ7HOqzy7Abw7ICYCw&ved=0CDgQ6AEwAQ#v=onepage&q=Knudtzon%20hittite%20indoeuropean&f=false |llengua=anglès |editorial=Benjamin W. Fortson, IV |data=2011 |pàgines=170 |isbn=1444359681}}</ref> bo i basant-se àmpliament en la [[morfologia (lingüística)]]. Tot i que mancava de texts bilingües, fou capaç de donar una interpretació parcial de les dues cartes, gràcies a la presència de frases fetes en la correspondència diplomàtica de l'època. El seu argument no fou acceptat majoritàriament, en part perquè les semblances morfològiques que Knudtzon havia observat entre l'hittita i les [[llengües indoeuropees]] podien trobar-se en llengües no indoeuropees, i en part perquè la interpretació de les cartes fou considerada justificadament com incerta.

Els estudis de Knudtzon s'havien mostrat certs sobre una gran quantitat de tauletes escrites en [[escriptura cuneïforme]] acàdiaaccàdia, tret de les pertanyents a una llengua desconeguda descoberta per [[Hugo Winckler]] al poble d'[[Hattusa]], la capital hittita. Basant-se en un estudi d'aquest extens material, [[Bedřich Hrozný]] tingué èxit en analitzar la llengua. Hrozný argumentà que la llengua era indoeuropea en un article publicat el [[1915]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Baldi |nom=Philip |títol=An Introduction to the Indo-European Languages |url=http://books.google.cat/books?id=lq-mkL23oh8C&pg=PA152&dq=Hrozn%C3%BD+hittite+indoeuropean+1915&hl=ca&sa=X&ei=YFzEUe2yOrPH7Aaw5oHIAQ&ved=0CDUQ6AEwAA#v=onepage&q=Hrozn%C3%BD%20hittite%20indoeuropean%201915&f=false |llengua=anglès |editorial=SIU Press |data=1983 |pàgines=152 |isbn=0809310910}}</ref> que aviat acompanyà d'una gramàtica. L'argument de Hrozný sobre l'afiliació indoeuropea de l'hititahittita era exhaustiu. Se centrà en les sorprenents semblances en aspectes idiosincràtics de la morfologia, però probables que ocorreguessin per casualitat o préstecs. Això incloïa l'alternança r/n, en algunes arrels i alternança vocàlica, ambdós aspectes vists en els sorprenents canvis de la paraula per a "aigua" entre nominatiu singular, wadar i genitiu singular, wedenas. Després d'un breu parèntesi per culpa de la [[Primera Guerra Mundial]], l'anàlisi lèxica i gramatical d'Hrozný, així com la demostració de l'afiliació indoeuropea de l'hititahittita, foren ràpidament acceptades.

L'hititahittita fou escrit en una forma adaptada del [[escriptura cuneïforme|sistema cuneïforme]] [[Mesopotàmia|mesopotàmic]]. A causa de la predominant naturalesa sil·làbica d'aquest sistema d'escriptura, és difícil de determinar precisament les [[so|qualitats fonètiques]] d'una porció de l'inventari fonètic hititahittita. Això no obstant, les limitacions de l'escriptura sil·làbica s'han resolt en major o menor mesura mitjançant l'[[etimologia]] comparativa i l'examen de les convencions ortogràfiques hititeshittites. Els investigadors han inferit els següents [[fonema|fonemes]] com a pertanyents a l'hittita:

L'hititahittita preserva algunes característiques molt arcaiques perdudes en altres [[llengües indoeuropees]]. Per exemple, ha retingut les tres laringals (''h₂'' i ''h₃'' a l'inici de paraula). Aquests sons, l'existència dels quals fou teoritzada per [[Ferdinand de Saussure]] sobre la base de la qualitat vocàlica en altres llengües indoeuropees el [[1879]], no es preservaren com a sons independents en cap altra llengua indoeuropea coneguda fins al descobriment de l'hittita. En hittita, aquest [[fonema]] s'escriu '''ḫ'''. L'hittita, així com la majoria de les altres llengües anatòlies, difereix en aquest aspecte de qualsevulla altra llengua indoeuropea, i el descobriment de les laringals en la llengua hittita suposà una contundent confirmació de la hipòtesi de Saussure.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bryant |nom=Edwin |títol=The Quest for the Origins of Vedic Culture |url=http://books.google.cat/books?id=Y2jfHlinW4UC&pg=PA71&dq=Saussure+hittite&hl=ca&sa=X&ei=BGbGUYOwGZGv7Aa2toDACA&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=Saussure%20hittite&f=false |llengua=anglès |editorial=Oxford University Press |data=2003 |pàgines=71 |isbn=0195169476}}</ref>