|
== Història ==
Les [[Migració|migracions]] o moviments de tota la població han estat constants al llarg de tota la vida, atès que els humans en ser [[Nòmada|nòmades]] han estat en continu moviment per tot el món. Fins i tot, hem de tenir en compte que abans que els països tinguessin fronteres, els humans ja anaven de regió en regió en cerca d'una vida millor i de noves oportunitats.[[Menor<ref>{{Ref-tesi|cognom=Segura EstrangerLozano|nom=Clàudia|títol=La Nocondició Acompanyat#citelegal del menor estranger no acompanyat i la seva determinació de l'edat|url=http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/119723/1/TFG_Segura_Lozano_Cla%20note-4CC%80udia.pdf|<sup>[1]llengua=català|data=2017/2018|universitat=Universitat de Barcelona|lloc=|pàgines=5}}</supref>]]
Des de finals de la dècada de 1990, va augmentar l'arribada dels MENA a l'[[Estat Espanyol]][[Menor Estranger No Acompanyat#cite%20note-FOOTNOTEMarkezPastor201071-5{{sfn|<sup>[5]</sup>]]Markez|Pastor|2010|p=71}} i a altres països de la Unió Europea. Encara que, fins a 1998 aquesta situació no es va donar a conèixer al territori Català, a conseqüència de diversos articles que van aparèixer en la premsa i que donaven visibilitat en la situació que es trobaven alguns joves al carrer. No obstant això, l'educador Vicenç Galea i Montero afirmava que l'existència dels joves menors estrangers pels carrers de Barcelona existia fins a la segona meitat de la dècada de 1980.[[Menor<ref>{{Ref-llibre|cognom=Empez|nom=Núria|títol=Dejadnos Estrangercrecer|url=|edició=1|llengua=castellà|data=setembre Node Acompanyat#cite%20note-62014|<sup>[2]editorial=virus|lloc=Barcelona|pàgines=123|isbn=978-84-92559-56-5}}</supref>]] Aquest esdeveniment implica per als països acollidors problemes ètics i polítics, ja que el sistema de protecció es pot veure en problemes.[[Menor Estranger<ref No Acompanyat#cite%20note-name="bravo">{{ref-7publicació |<sup>[3]cognom=Bravo |nom=Amaia |títol=Menores extranjeros no acompañados en España: necesidades y modelos de intervención |publicació=Psychosocial Intervention |data=abril 2017 |pàgines=55–62 |volum=26 |exemplar=1 |doi=10.1016/j.psi.2015.12.001 |coautors=Santos-González, Iriana}}</supref>]] Podem afirmar que l'arribada massiva de menors estrangers no acompanyats al nostre país durant els últims 20 anys ha suposat un repte per tots els sistemes de protecció, que s'han vist en la necessitat d'adaptar els seus procediments a les necessitats concretes d'aquests infants i adolescents.[[Menor<ref Estrangername="Ref">{{Ref-publicació|cognom=Bravo|nom=Amaia|autor=|cognom2=Santos-González|nom2=Irina|article=Menores Noextranjeros Acompanyat#cite%20noteno acompañados en España: necesidades y modelos de intervención|publicació=Psychosocial Intervention|llengua=català|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1132055915000599|volum=26|exemplar=1|data=23/02/2019|pàgines=55-Ref-862|<sup>[4]doi=10.1016/j.psi.2015.12.001|issn=1132-0559}}</supref>]]
És important conèixer que aA Espanya, el fenomen dels MENA està majoritàriament associat a infants o adolescents d'orígen Magrebí, principalment del Marroc i d'Algèlia. Tanmateix, s'observen menors no acompanyats procedents d'altres països d'Europa de l'Est, de l'Àfrica subsahariana i de Síria. També trobem que les arribades de menors estrangers no acompanyats han augmentat un 78,94% en el darrer any, més dels que tenia registrats el [[Ministeri de l'Interior d'Espanya|Ministeri d'Interior]] en Abril. En els últims sis mesos han arribat a Espanya més de 4.700 menors migrants, i enara l'actualitathi trobemha 11.174 migrants MENA, segons ha informat la ministra de Sanitat, Consum i Benestar Social, [[María Luisa Carcedo Roces|María Luisa Carcedo]], en la comissió de la Família, Infància i Adolescència del Senat.
Carcedo ha reconegut que l'increment ha sigut molt significatiu sobretot en regions com Andalusia, que avui en dia és la comunitat amb més MENA de l'Estat Espanyol, amb un total de 5.621. La majoria també es concentren en Melilla, el País Basc i Catalunya.[[Menor<ref>{{Ref-web|url=http://www.rtve.es/noticias/20181002/llegadas-menores-extranjeros-no-acompanados-aumentan-78-desde-abril/1810640.shtml|títol=Las Estrangerllegadas Node Acompanyat#citemenores extranjeros no acompañados aumentan un 78%20note-9 desde Abril.|<sup>[5]consulta=11/03/19|llengua=castellà|editor=rtve|data=01/10/18}}</supref>]]
Dins dels motius que comporten als menors sortir sense cap supervisió dels seus països d'origen trobem; situacions de risc en la uniódesestructuració familiar, pobresa, desprotecció institucional, guerres, violències, falta d'oportunitats, [[Catàstrofe natural|catàstrofes naturals]] i situacions generalitzades dels drets humans.[[Menor<ref>{{Ref-web|url=https://www.accem.es/vulnerables/menores-extranjeros-no-acompanados-mena/|títol=Menores Estrangerextranjeros Nono Acompanyat#cite%20note-10acompanyados|consulta=08/03/2019|llengua=castellà|editor=Accem|<sup>[6]data=}}</supref>]]
En Espanya, la majoria dels MENA resideixen en centres d'acollida, on les seves necessitats bàsiques quedensón cobertes. AquestsEls MENA són identificats i registrats al ''Registro de Menores Extranjeros No Acompañados RMENA-2'', amb finalitat exclusivament identificativa. Aquest registre és gestionat per la Direcció General de la Policia en coordinació amb la [[Fiscalia General de l'Estat]]. Però hem de saber diferenciar en el moment que tenim un suposat menor indocumentat quins són els passos a seguir per tal d'esbrinar una edat aproximada. Quan el jurista no disposa d'un document que li permeti acreditar aquesta edat cronològica per a poder valorar l'edat legal d'un supòsit menor, sol·licita una prova mèdica per a poder tenir una estimació d'aquesta. Però el metge que realitza aquesta prova, realment no pot donar al jurista una estimació d'aquesta edat legal sinó simplement la seva edat biològica. L'edat biològica malgrat ser edat, no defineix un concepte cronològic, sinó que es defineix per la identificació per part d'un explorador d'una sèrie de fites dins del procés de desenvolupamentmaduració i maduraciódesenvolupament d'un ésser humà que s'aconsegueixen habitualment a una determinada edat cronològica en un grup de població determinat, és a dir, mitjançant unes proves mèdiques es pot esbrinar de manera aproximada segons les fites aconseguides en el seu desenvolupament, quina edat pot tenir el jove, sigui menor o no.[[Menor<ref>{{Ref-llibre|cognom=Defensor Estrangerdel NoPueblo|nom=|títol=¿Menores Acompanyat#cite%20noteo Adultos? Procedimientos para la determinación de la edad.|url=|edició=1|llengua=castellà|data=|editorial=Cyan, Proyectos Editoriales, S.A.|lloc=Madrid|pàgines=36-1137|<sup>[7]isbn=978-84-87182-65-5}}</supref>]]
Entre les [[Comunitat autònoma|comunitats autònomes]]<ref name="Ref"/> hi ha hagut sempre una falta de coordinació i de comunicació en aquest tema, les quals provoquen una falta de rigor en les xifres que s'obtenen dels menors a tot l'Estat Espanyol. La xifra més alta registrada va ser al 2004, on es va quantificar una quantitat de 9117. A partir dels anys següents, la xifra ha anat baixant per raons econòmiques de l'Estat, i per tant ja per a l'any 2012 la xifra ja havia baixat fins als 2319, segons el Ministeri de d'Ocupació i de Seguretat Social.
Un cop aquests joves arriben i es poden identificar, tenen una sèrie d'opcions per residir però que ells no poden decidir, sinó que es busca la millor solució per a cada cas. Un gran nombre acudeixen a centres residencials, on tenen uns tutors que s'encarreguen de vetllar pel seu benestar i per la seva protecció. En altres casos van a cases d'acollida, on les famílies d'aquestes acullen al nen o nena de manera temporal per tal que puguin gaudir d'una llar i de l'afecte que en aquestes es dóna, tot i que la xifra és bastant més baixa que la dels centres. Al mateix cop, la distribució dels joves és molt desigual, segons la proximitat amb les fronteres i els recursos que es troben en les diferents comunitats autònomes. Per últim hem de tenir present que aquestes mesures es duen a terme quan el jove és menor, un cop obté la majoria d'edat, es contemplen altres possibilitats com poden ser pisos tutelats amb més joves que es troben en la mateixa situació.
Un cop els MENA arriben i s'identifiquen, tenen dos opcions per a anar a viure, que no escullen ells. La majoria acaben en centres residencials, on tenen uns tutors que els cuiden i vigilen. Però alguns van amb families que decideixen acollir a aquests nens, tot i que la xifra és bastant més baixa que la dels centes. Al mateix cop, la distribució dels joves és molt desigual, segons la proximitat amb les fronteres i els recursos que es troben en les diferents comunitats.
Tot i això, existeixen joves que per qualsevol motiu no es posen o no s'aconsegueix posar en contacte amb les institucions de protecció i en conseqüència no es troben a les estadístiques.[[Menor Estranger No Acompanyat#cite%20note-12|<sup>[8]</sup>]]
Tot i això, encara hi ha joves que no es posen mai en contacte amb les institucions de protecció i que per tant no es troben a les estadístiques.<ref>{{ref-llibre |cognom=Jiménez |nom=Mercedes |títol=Buscarse la vida: análisis trasnacional de los procesos migratorios de los menores marroquíes no acompañados en Andalucía |lloc=Madrid |editorial=Ediciones SM |any=2003 |isbn=84-348-9826-8}}</ref>
== El sistema de protecció a la infància == ▼Hem de tenir present que no totes les societats disposen d'un sistema de protecció a la infància. Es tracta d'una xarxa que depèn de l'Administració, i no tots els països gaudeixen d'una. Però sí que és cert que en aquells països on existeix una organització social formal, d'una manera o d'altre es troba la protecció i la cura alternativa per aquells infants que pateixen una manca familiar.[[Menor Estranger No Acompanyat#cite%20note-14|<sup>[9]</sup>]] ▼
El perfil del menor estranger no acompanyat que ve a Espanya sol ser el d'un jove d'entre 15 i 18 anys del Marroc, Algèria, Mali, Nigèria i la República de Guinea que ve a trobar feina i viure-hi, per trobar-se amb un sistema de protecció superior al del seu país d'origen.{{sfn|Fuentes Sánchez|2014|p=107}}
En el transcurs de tota la història, els infants han sigut vists i tractats de diverses maneres. Per aquesta raó molts autors van fer un repàs per algunes concepcions que es tenien dels infants i els adolescents. A continuació es senyala tres de les concepcions que poden incidir en la forma que es treballa i s'estructura la protecció a la infància i a l'adolescència.
▲== El sistema de protecció a la infància ==
▲Hem de tenir present que no totes les societats disposen d'un sistema de protecció a la infància. Es tracta d'una xarxared que depèn de l'Administració, i no tots els països gaudeixen d'una. Però sí que és cert que en aquells països on existeix una organització social formal, d'una manera o d'altre es troba la protecció i la cura alternativa per aquells infants que pateixen una manca familiar. [[Menor<ref>{{Ref-llibre|cognom=Empez|nom=Núria|títol=Dejadnos Estrangercrecer|url=|edició=1|llengua=castellà|data=setembre Node Acompanyat#cite%20note2014|editorial=virus|lloc=Barcelona|pàgines=23- 1424| <sup>[9]isbn=978-84-92559-56-5}}</ supref> ]]
* '''Els infants invisibles o objectes'''
En el cas espanyol, la normativa ha sigut contradictòria en quant a les polítiques de retorn dels MENA.{{sfn|Ararteko|2011|p=98}}
==== Arribada i primer contacte amb les autoritats'''<ref name="Ref" />''' ====
==== Arribada i primer contacte amb les autoritats'''<ref name="Ref">{{Ref-publicació|cognom=Bravo|nom=Amaia|autor=|cognom2=Santos-González|nom2=Irina|article=Menores extranjeros no acompañados en España: necesidades y modelos de intervención|publicació=Psychosocial Intervention|llengua=català|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1132055915000599|volum=26|exemplar=1|data=23/02/2019|pàgines=55-62|doi=10.1016/j.psi.2015.12.001|issn=1132-0559}}</ref>''' ====
Hi ha uns punts determinats al país on hi ha una major concentració d'arribada de MENAs; i aquests són les [[Illes Canàries]] i la zona sud de la península. Quan els joves creuen la frontera, la majoria són localitzats per els serveis d'emergència i de seguretat, mentre que els que es dirigeixen cap a l'interior sense ser identificats, acaben anant per si mateixos als serveis d'atenció a la infància. Asseguren ser menors d'edat.
| 