Elegia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: repetició de caràcters editor visual |
m Revertides les edicions de 213.0.87.130. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 10:
Al segle XX ha estat conreada —sobretot per part dels modernistes— l'elegia amorosa ([[Juan Ramón Jiménez]], [[D'Annunzio]]) i l'elegia fúnebre ([[Miguel Hernández]]). Sobre el text d'una elegia alguns compositors ([[Händel]], [[Henry Purcell|Purcell]], etc.) escriviren música, i hom ha designat llurs composicions amb el nom d'elegia, el qual ha estat posteriorment aplicat a composicions musicals sense text, com la de [[Fauré]] per a violoncel i piano (opus 24) o la d'Elgar per a orquestra de corda (opus 58).
==Països Catalans==
Als [[Països Catalans]], el gènere elegíac es desenvolupà durant l'edat mitjana sota les denominacions de plany, complanta o lamentació ([[Guillem de Berguedà]] al segle XII, [[Guillem de Cervera]] al segle XIII, [[Gabriel Ferrús]] al segle XIV). Els anomenats ''planys de la Verge'', els més importants dels quals són els de [[Ramon Llull]] (finals del segle XIII), tingueren una gran difusió fins al segle XV.
L'elegia clàssica, determinada per la forma mètrica i no pel contingut, s'introduí a Catalunya a la fi del segle XIV gràcies a la traducció de les ''Heroïdes'' d'[[Ovidi]] per [[Guillem Nicolau]]. Tanmateix, malgrat la progressiva influència dels clàssics, hom continuà conreant els planys d'estil medieval (''Complants a la lamentable presa de Constantinoble'', 1454).
En la literatura moderna, cal destacar les ''Elegies'' de [[Joan Alcover]], incloses en ''Cap al tard'' (1909) —en general, moltes composicions dels autors de l'Escola Mallorquina presenten un acusat to elegíac—, l'''Elegia'' (1925), de [[Josep M. López-Picó]], i, sobretot, les ''[[Elegies de Bierville]]'' (1942), de [[Carles Riba]].
{{Commonscat}}
{{Viccionari-lateral|elegia}}
| |||