Bebop: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut canviat per «{{Falten referències|data=gener de 2016}} {{Infotaula de gènere musical}} {{Commonscat}} Categoria:Gèneres del jazz». Etiquetes: Substitució editor visual |
m Revertides les edicions de 81.40.35.33. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{Falten referències|data=gener de 2016}}
{{Infotaula de gènere musical}}
El '''bebop''' (o '''bop''') és un estil de ''[[jazz]]'' caracteritzat per [[tempo]]s ràpids i una [[improvisació]] basada més en l'estructura [[Harmonia musical|harmònica]] que no en la [[melodia]]. Va ser desenvolupat a principis i a mitjans dels anys 1940. El ''[[hard bop]]'' n'és una evolució posterior, que combina el ''bebop'' amb el ''[[blues]]'' i el ''[[gospel]]''. Els seus principals creadors foren, entre d'altres, [[Thelonius Monk]], [[Charlie Parker]], [[Max Roach]] i [[Dizzy Gillespie]]. Cronològicament, és posterior al ''[[swing]]'' i previ al ''[[cool jazz]]''.
En arribar als anys 40, el ''swing'' es trobava estancat. Originàriament creat per músics negres, aquesta tendència havia estat ràpidament assumida per músics blancs ([[Glenn Miller]], [[Benny Goodman]]...). El fet de tocar en [[big band|''big bands'']] limitava molt la durada i la llibertat durant els [[Solo (música)|solos]]. Després de les actuacions amb les ''big band'', els músics negres quedaven en les anomenades [[jam session|''jam sessions'']] per tal de desfermar la seva creativitat en llargs solos en ritmes furiosos.
El ''bebop'' va canviar l'estructura de les bandes, reduint el nombre d'intèrprets i disminuint, per tant, el pes instrumental de les seccions de vent i equiparant-se la [[Bateria (instrument musical)|bateria]] i el [[baix elèctric|baix]] amb la resta d'instruments. D'altra banda, el ''bebop'' era una música més complexa, posant major èmfasi en la interpretació de diferents ritmes de forma frenètica, i la improvisació sobre les estructures harmòniques desplaçà la interpretació nua i crua de la melodia. Totes aquestes característiques requerien una interacció dinàmica entre els diferents membres del grup, destacant-se individualment gràcies als solos que podien durar bona part dels temes.
El ''bebop'' va aglutinar aquells marginats de la societat de l'època (poetes, artistes, traficants de drogues i proxenetes). El ''bebop'' té una estreta relació amb el moviment ''[[beatnik]]''. La majoria de crítics criticaren aquest nou estil.
En qualsevol cas, el ''bebop'' no va arribar a ser tan popular com el ''swing''. En primer lloc, perquè en el moment fort de la revolució ''bebop'', el [[1942]], el [[Sindicat de Músics]] prohibí als músics gravar per a protestar per la falta d'ingressos per la música reproduïda. Com a conseqüència, molta d'aquesta música no va ser enregistrada. En segon lloc, aquesta no era una música fàcil com el ''swing'', sinó imprevisible. El gran públic preferia la música d'entreteniment i espectacle ([[Frank Sinatra]], [[Bing Crosby]]...). D'altra banda, la música negra que estava començant a atreure les masses era el ''[[rythm and blues]]'', grups petits i de música popular d'on sorgiria, posteriorment el ''[[rock and roll]]''.
{{Commonscat}}
| |||