Diferència entre revisions de la pàgina «Doctrina del descobriment»

correcció (cas-cat)
m (bot: -tal i com +tal com)
(correcció (cas-cat))
La '''doctrina del desenvolupament''' és un concepte del [[dret internacional]] així com dels [[drets dels pobles indígenes]] que consisteix en la doctrina usada pels colonitzadors europeus respecte les terres «descobertes» durant les seves exploracions per justificar l'apropiació de territoris i l'exercici del domini sobre els pobles indígenes de les regions d'Amèrica, l'Àsia i l'Àfrica.
 
Aquesta doctrina va ser exposada per primer cop als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] l'any 1823 en el judici ''Johnson v. M'Intosh'', en què el jutge [[John Marshall (cap de justícia)|John Marshall]] de la [[Cort Suprema dels Estats Units]], va exposar la idea que els exploradors vinguts d'[[Europa]], per tal de prendre possessió de les terres fins llavors desconegudes per ells otorgantatorgant a canvi als seus habitants autòctons «la civilització i el cristianisme», va ser necessari establir un principi que justifiqués tal dret d'apropiació. Aquest principi va ser «''que el descobriment, dut a terme a través dels súbdits d'un govern o d'aquell sota l'autoritat del qual fou realitzat, li concedia un dret respecte la resta del governs europeus, que podria consumar-se a través de la possessió.''»<ref>[https://web.archive.org/web/20051113011353/http://www.utulsa.edu/law/classes/rice/USSCT_Cases/JOHNSON_V_MCINTOSH_1823.HTM Johnson v. M’Intosh], 21 U.S. 543 (1823). 5 L.Ed. 681, 8 Wheat. 543. A través de la página de la Universidad de Tulsa. «''This principle was, that discovery gave title to the government by whose subjects, or by whose authority, it was made, against all other European governments, which title might be consummated by possession.''»</ref>
 
== Desenvolupament ==