Teoria àcid-base de Lewis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Correcció d'un error tipogràfic Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil |
Millora |
||
Línia 1:
{{Àcids i Bases}}La '''teoria àcid-base de Lewis''' és una teoria enunciada l'any 1923 pel químic estatunidenc [[Gilbert Newton Lewis]] per explicar la naturalesa àcida o bàsica de les substàncies. Segons ella:
La [[teoria àcid-base de Brønsted-Lowry]] no és suficientment àmplia per comprendre tots els casos de comportament àcid o bàsic de les substàncies, ja que és limitat a les reaccions amb intercanvi de [[protó|protons]]. Hi ha substàncies que no tenen [[hidrogen]] i tenen comportament [[àcid]], per exemple el [[diòxid de carboni]], CO<sub>2</sub>, o el [[triòxid de sofre]], SO<sub>3</sub>, es comporten com [[àcids]], car en presència d'[[òxid]]s bàsics, com ara l'[[òxid de calci]], CaO, o l'[[òxid de sodi]], Na<sub>2</sub>O, en absència de [[dissolvent]] i, per tant, sense transferència de protons, reaccionen per a formar [[sal (química)|sals]], el [[carbonat de sodi]], CaCO<sub>3</sub> o el [[sulfat de sodi]], Na<sub>2</sub>SO<sub>4</sub>,per exemple. Les reaccions podem representar-les amb les següents equacions químiques:▼
* Un [[àcid]] és tota substància, molecular o iònica, que pot acceptar una parella d'[[Electró|electrons]].
* Una [[Base química|base]] és tota substància que pot cedir una parella d'electrons.
== Problemes de les teories anteriors ==
De la mateixa manera la reacció entre el [[clorur de tionil]], Cl<sub>2</sub>SO, i el [[sulfit de potassi]], K<sub>2</sub>SO<sub>3</sub>, dissolts en [[diòxid de sofre]] líquid reaccionen segons l'equació:▼
▲La [[teoria àcid-base de Brønsted-Lowry]] de 1923 no és suficientment àmplia per comprendre tots els casos de comportament àcid o bàsic de les substàncies, ja que
<chem>SO3 \, + \, Na2O \, <=> \, Na2SO4</chem>
</center>
▲De la mateixa manera la reacció entre el [[clorur de tionil]],
que tampoc inclou [[protòlisi]], és a la reacció en [[dissolució]] aquosa entre l'[[àcid clorhídric]], HCl, i l'[[hidròxid de sodi]], NaOH, que sí que es pot explicar amb la [[teoria àcid-base de Brønsted-Lowry|teoria de Brønsted-Lowry]]:▼
<center>
▲que tampoc inclou [[protòlisi]], és semblant a la reacció en [[dissolució]] aquosa entre
Aquestes reaccions impliquen la cessió parcial, mitjançant [[enllaç covalent datiu]], d'una parella d'[[electro]]ns d'un [[àtom]] d'[[oxigen]] a un altre àtom.▼
<center> <chem>Cl- \, + \, H3O+ \, + \, Na+ \, + \, OH- \, <=> \, Cl- \, + \, Na+ \, + \, 2 H2O</chem> </center>
▲
== La teoria de Lewis ==
[[Fitxer:Gilbert-Newton-Lewis.jpg|miniatura|Gilbert Newton Lewis]]
Aquests
▲Aquests fet varen dur a [[Gilbert Newton Lewis]] a enunuciar l'any [[1923]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Lewis |nom=G.N. |enllaçautor=Gilbert Newton Lewis |títol=Valence and the Structure of Molecules |llengua=anglès |editorial=The Chemical Catalogue Co. |lloc=Nova York |data=1923 }} </ref> i a desenvolupar l'any [[1938]] una teoria més general d'àcid i bases, en la qual són definits així:
* Un àcid és tota substància, molecular o iònica, que pot acceptar una parella d'electrons.
* Una base és tota substància que pot cedir una parella d'electrons.
Segons aquestes definicions els [[àcids]] han de tenir [[àtoms]] que no tenguin complet l'[[Regla de l'octet|octet]] d'electrons, mentre que les bases han de tenir [[electro]]ns no compartits. La unió d'un àcid amb una base es produeix per formació d'un [[enllaç covalent datiu]], és a dir, els dos [[electro]]ns que formen l'enllaç provenen ambdós d'un [[àtom]]. Es pot representar amb l'equació:
<center>[[Fitxer:Lewis acid-base equilibrium.png|200px|Equilibri àcid-base]]</center>
La major o menor [[electronegativitat]] d'algun dels àtoms en un compost determina el seu caràcter àcid o bàsic. L'[[afinitat]] pels electrons d'un àtom combinat es coneix com a [[
La teoria de Lewis elimina la posició única del protó en la [[teoria àcid-base de Brønsted-Lowry|teoria de Brønsted-Lowry]] però els àcids en aquesta teoria no ho són en la de Lewis, que assigna aquest caràcter al protó. Així en la teoria de Lewis
== Referències ==
| |||