Alzina (Sant Esteve de la Sarga): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
enllaços
Línia 43:
La seva [[església (arquitectura)|església]] [[Parròquia eclesiàstica|parroquial]], dedicada a [[La Santa Creu de l'Alzina|la Santa Creu]] és [[Art romànic|romànica]]. Fou parròquia, però, només des del [[1904]], ja que abans era una sufragània depenent de [[Sant Miquel de Moror]].
 
En el fogatge del [[1359]], el poble d'''Olsina'' apareix dins de la Vegueria del Pallars, amb 4 focs (uns 20 habitants). En el del [[1553]] hi consten 3 focs<ref>Antoni Huguet, Bernabé Areny i Antoni Llop. Iglésias 1981, p. 88.</ref> (uns 15 habitants). El [[1718]] hi consten 45 habitants, i el [[1831]], 130. El senyoriu en aquell moment corresponia al Duc d'Híjar i a N. d'Oliver. El [[1900]], en la ''Geografia'' de [[Francesc Carreras Candi]] es diu que l'Alzina té 55 edificis, amb 123 habitants, que el [[1960]] ja eren tan sols 90, 51 el [[1970]] i 44 el [[1981]]. En l'actualitat (cens del [[2006]]), hi consten 15 persones.
 
La Festa Major se celebra el segon dissabte d'agost, tot i que la festa patronal de la parròquia és el 14 de setembre, dia de l'Exaltació de la Santa Creu.
Línia 65:
 
== Bibliografia ==
* [[Joan Bellmunt i Figueras|BELLMUNT I FIGUERAS, JJoan]]. "Alzina", a ''Pallars Jussà, I''. Lleida: [[Pagès Editors]], 1998 (Fets, costums i llegendes, 31). {{ISBN|84-7935-525-5}}
* BENITO I MONCLÚS, Pere. "Castell de l'Alzina", a ''El Pallars''. Barcelona: [[Enciclopèdia Catalana]], 1993 ([[Catalunya romànica]], XV). {{ISBN|84-7739-566-7}}
* [[Josep Maria Gavín i Barceló|GAVÍN, Josep M.]] ''Pallars Jussà''. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies; 8). {{ISBN|84-85180-25-9}}
* {{ref-llibre|cognom=Iglésies |nom=Josep |enllaçautor=Josep Iglésies i Fort |títol=El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II |editorial=Fundació Salvador Vives Casajoana |lloc=Barcelona |data=1981 |pàgines= |isbn=84-232-0189-9 |ref= }}
* [[Pascual Madoz|MADOZ, Pascual]]. ''[[Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar]]''. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil ''Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz''. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. {{ISBN|84-7256-256-5}}
* PAGÈS, M. "Sant Esteve de la Sarga". Dins ''El Pallars, la Ribargorça i la Llitera''. Barcelona: [[Fundació Enciclopèdia Catalana]], 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). {{ISBN|84-85194-47-0}}
* [[Ceferí Rocafort i Sansó|ROCAFORT, Ceferí]]. "Provincia de Lleyda", a ''[[Geografia general de Catalunya]] dirigida per [[Francesch Carreras y Candi]]''. Barcelona: [[Establiment Editorial d'Albert Martín]], 1918.
 
== Enllaços externs ==