→Història: Afegides dades i referència
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
→Història: Afegides dades i referència |
||
Línia 67:
== Història ==
El monestir de Sant Joan fou una fundació personal del comte [[Guifré el Pilós]], que el [[885]] creà un nou cenobi prop del [[Monestir de Santa Maria de Ripoll]], per a una comunitat de monges benedictines. La primera abadessa fou [[Emma de Barcelona|Emma]], filla dels [[Comtes de Barcelona]], Guifré el Pilós i [[Guinedilda]], els quals van donar com a dot per el monestir, el [[Castell de Montgrony|castell i termes de Montgrony]], el terme d'[[Estamariu]], unes terres a [[Vallfogona de Ripollès|Vallfogona]], unes vinyes al [[Comtat de Conflent|Conflent]], unes propietats a Cabanes i uns servents<ref>{{Ref-llibre|cognom=Julio Giménez|nom=Teresa|títol=Catalanes del IX al XIX|url=|edició=|llengua=català|data=2010|editorial=Eumo|lloc=Vic|pàgines=23|isbn=9788497663830}}</ref>.
El 1017, però, la comunitat fou dissolta, amb l'acusació de dur una disbauxada (que la llegenda relaciona amb el mític [[comte Arnau]]). Hi fou instaurada una comunitat de canonges, fins que el monestir fou cedit a l'abadia benedictina de [[Abadia de Sant Víctor|Sant Víctor de Marsella]], que hi tornà a instal·lar una comunitat de monges (1098). Amb tot, els canonges, sota la protecció del [[bisbe de Vic]] i de la regla augustiniana reeixiren a instal·lar-s'hi definitivament el 1114 i hi restaren fins al 1484. D'aquesta data fins al 1581, el monestir fou regit per bisbes i cardenals forasters i el 1592, el Papa [[Climent VIII]], en suprimir les [[canonges regulars agustins|canòniques regulars agustines]] de Catalunya i Rosselló, erigí en col·legiata secular, suprimida pel [[Concordat]] de 1856. L'església romànica, que perdura en part refeta després del [[Terratrèmol de Catalunya de 1428|terratrèmol de 1428]], fou renovada a partir de 1130 i consagrada el 1150.<ref name="patmapa" /> La intel·ligent restauració de l'església, iniciada per [[Puig i Cadafalch]] i completada el 1948-63 per R. Duran i Reynals, sota els auspicis de Jaume Espona, ha retornat a l'edifici el caràcter primitiu que tenia després de la restauració del 1428. Entre els anys 1992 i 2000 s'han restaurat la totalitat de les cobertes i s'ha consolidat l'estructura del claustre. La capella dels Dolors, construcció barroca del segle XVIII, va ser totalment refeta els anys cinquanta sota la direcció de l'arquitecte R. [[Duran i Reynals]], gràcies al mecenatge de [[Jaume Espona i Brunet]]. Fou inaugurada l'últim diumenge d'agost de 1955. Els [[esgrafiat]]s són l'únic element de la capella que ha sofert una greu degradació i no s'ha vist cap preocupació per minorar-la o solucionar-la.<ref name="patmapa"/>
|