Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Aachen --> Aquisgrà
m Segles
Línia 84:
Després de dècades d'agitació política i religiosa en els estats alemanys, [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] va ordenar una dieta general a [[Augsburg]] en què els diversos estats discutiren el problema religiós i la seva solució. El mateix Carles no va assistir, i va delegar en el seu germà Ferran, d'"actuar i resoldre" disputes de territori, la religió i el poder local. En la conferència, Ferran va entabanar, persuadir i amenaçar als diferents representants per a un acord sobre tres principis importants.
 
*El principi de ''Cuius regi, eius religio'' ("De qui regne, la seva religió") proporcionat per la unitat interna religiosa dins d'un Estat: la religió del príncep es va convertir en la religió de l'Estat i de tots els seus habitants. Els habitants que no es puguin ajustar a la religió del príncep se'ls va permetre sortir, una idea innovadora en el segle  XVI. Aquest principi va ser àmpliament discutit pels diferents delegats, que finalment van arribar a un acord sobre els detalls de la seva redacció després d'examinar el problema i la solució proposada des de tots els angles possibles.
*El segon principi, denominat ''ecclesiasticum Reservatum'' (reserva eclesiàstica), va cobrir l'estatus especial de l'estat eclesiàstic. Si el prelat d'un estat eclesiàstic canviava de religió, els homes i dones que vivien en aquest estat no havien de fer-ho. En canvi, el prelat s'esperava que dimitís del seu lloc, encara que això no constés en el contracte.
*El tercer principi, conegut com a ''declaratio Ferdinandei'' (Declaració de Ferran), va eximir als cavallers i algunes de les ciutats de l'exigència d'uniformitat religiosa, si la religió reformada s'havia practicat allà des de mitjans de la dècada de 1520, el que va permetre unes poques ciutats i pobles mixtes allà on els catòlics i els luterans havien viscut junts. També protegia a l'autoritat de les famílies nobles, cavallers i algunes de les ciutats per determinar el que significa la uniformitat religiosa en els seus territoris. Ferran va inserir això en l'últim minut, per la seva pròpia autoritat.