Rodolf IV d'Habsburg: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Biografia: correcció |
m Segles |
||
Línia 15:
Per millorar l'economia de Viena, Rodolf va introduir diverses mesures, incloent la supervisió per l'alcalde de les vendes de propietats reials, destinades a evitar l'anomenat "braç mort" és a dir la compra de terrenys per l'església que restaven improductius; també va establir una moneda relativament estable anomenada penic vienès (''Wiener Pfennig'').
Rodolf és especialment conegut per una altra falsificació: el ''Privilegium Maius'', que de facto el posava aparellat amb els set prínceps electors del Sacre Imperi compensant el fet que Àustria no havia rebut el dret de vot a la Butlla d'Or de 1356 de l'emperador Carles IV; el títol d'arxiduc (''Erzherzog''), inventat per Rudolf, va esdevenir després un títol honorífic de tots els membres masculins de la casa d'Habsburg (a partir del segle
El 1363, Rodolf va entrar en contacta amb l'herència de la comtessa vídua [[Margarida Maultasch]], dita també Margarida de Tirol o de Gorízia-Tirol, amb la mort del seu únic fill [[Meinard III de Gorízia-Tirol|Meinhard III]], que realment va portar el [[comtat de Tirol]] a domini austríac només després de la seva mort el 1369, ja que el cunyat de Margarida, el duc [[Esteve II de Baviera]] havia envaït el comtat. El 1364 Rodolf va elevar la [[marca de Carniola]], que depenia del [[ducat de Caríntia]], a ducat, i fou el primer duc de Carniola; el 1365 va fundar a la Baixa Carniola la vila de [[Novo Mesto]] (avui dia a [[Eslovènia]]), amb el nom alemany de ''Rudolfswert''. Al mateix temps va signar un contracte d'herència mútua amb el seu sogre Carles IV, que establia la reciprocitat entre les cases de [[Casa de Luxemburg|Luxemburg]] i d'[[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] en cas d'extinció.
| |||