Obre el menú principal

Canvis

m
Segles
}}
 
El '''Comtat de Flandes''' té el seu origen al [[segle IX]], com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu [[Escalda (riu)|Escalda]] i el riu [[Authie (Riu)|Authie]]. Les fronteres van anar-se modificant fins a la seva supressió el [[1795]], en època de la [[revolució francesa]]. Des del [[segle  XI]] el comtat va adquirir possessions a la ribera dreta de l'Escalda, feu del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] anomenat "Flandes Imperial" (''Rijks-Vlaanderen'').<ref name="gec">{{GEC|0027165|comtat de Flandes}}</ref>
 
[[Bruges]] i [[Gant]] n'eren les capitals històriques, [[Lilla]] era la capital de la ''Flandria Gallica'', la [[Flandes]] de parla francesa. Després de guerres successives, el comtat va perdre més d'un terç del territori vers els reis de França. L'actual [[Flandes francès]], part dels departaments [[Departament del Nord|del Nord]] i del [[Pas de Calais]], no coincideix gaire amb la Flandria Gallica com que té una part de parla neerlandesa, ara reduïda al [[Westhoek]]. Les «[[Quatre membres de Flandes]]»: Bruges, Gant, [[Ieper]] i el [[Franconat de Bruges]] en formaven les Estats provincials i tenien cadascú un reprensentant. Ans al contrari de molts altres províncies medievals, al comtat de Flandes els dos altres estaments (noblesa i clergat) no tenien seu als Estats.<ref>{{ref-web|url=http://search.arch.be/eac/eac-BE-A0500_107241_DUT|títol=Staten van Vlaanderen|consulta=11/6/2017|llengua=neerlandès|editor=Het Rijksarchief in België}}</ref>
 
== Uns comtes ==
El rei de França va donar Flandes Reial al primer comte [[Balduí I de Flandes]]<ref>{{GEC|0222405|Balduí I de Flandes}}</ref> anomenat «amb el braç de ferro» des de l'any 862. Volia crear així un para-xocs entre el seu regne i els invasors del Nord o els [[Víkings]]. El comtat va conèixer un primer auge al segle  XII sota el comte [[Felip d'Alsàcia]] quan la indústria de la llana floria. Molts mercats coberts (''lakenhalle'') i torres de vila (''[[belfort (talaia)|belfort]]s'') es varen construir en aquesta època.
 
L'any [[1278]] amb l'adveniment del comte [[Guiu de Dampierre]] el comtat passà a la casa de [[Senyoria de Dampierre|Dampierre]]. Després del casament de Margareta de Male amb [[Felip II de Borgonya]],<ref>{{GEC|0026325|Felip II de Borgonya}}</ref> dit [[Felip l'Atrevit]] el [[1369]], passà sota la dominació de la casa de [[Dinastia de Valois|Valois]], mestres del [[Ducat de Borgonya]].
23.487

modificacions