Diferència entre revisions de la pàgina «Biblioteca LGBTI»

m
Correccions gramaticals
(Introducció)
m (Correccions gramaticals)
Per entendre l'origen d'aquestes unitats documentals cal conèixer la història LGBT.
 
[[Etimologia|L'etimologia]] a través dels temps, ens ajuda a entendre les diferents interpretacions de les identitats i els afectes. La censura s'ha sostingut per la càrrega pejorativa afegida a les definicions des dels fanatismes, fins a la despenalització gradual. Però no és una constant evolució, sinó que involuciona cada en època i lloc en què s'imposa una opinió com a veritat absoluta, sense contrastar, siga en nom d'una religió, o una ideologia política o de la [[pseudociència]], o d'una forma excloent d'entendre el nacionalisme. Són excuses per a justificar l'autoritarisme des de l'educació i la legislació.
 
Per exemple, segons la geografia i la cronologia del textos, podem trobemtrobar els següents termes:
 
* En l'antiguitat: [[Tribadismetribadisme]], [[Homosexualitat a l'antiga Grècia|eromenys i erastés]], ''[[Homosexualitat a l'antiga Roma|kinaidos o cinaedus]]'',
* En l'edat mitjana i moderna: [[Scantinia|Pecatuspecatus nefandus]], [[Hilari de Frígia|pràctiques nefandes]], [[sodomia]], (perfecta i imperfecta)<ref>{{Ref-web|url=https://personal.us.es/alporu/histsevilla/clases_sodomia.htm|títol=Clases de sodomía: perfecta e imperfecta|consulta=2013-03-13|llengua=Español|editor=|data=}}</ref>,
* En el segle XIX: [[Homosexualitat#Etimologia i altres termes|homosexualitat]], [[heterosexualitat]], [[Lesbiana#Etimologia i evolució de la paraula|lesbianisme o safisme]], [[Úranos#Etimologia|uranisme]], [[Havelock Ellis#Sexe|inversió sexual]], [[:es:Homofilia|homofilia]],
* En el segle XX: [[gai]], [[bisexualitat]], [[LGTB]] o LGBT, [[intersexualitat]], [[Identitat de gènere|identitat i expressió de gènere]], [[Afinitat sexo-afectiva|afinitat afectiva sexual]], [[transgènere]], [[transsexual]], [[intersexual]], [[Binarisme de gènere|binarisme de gènere]], [[Gènere fluid|gènere fluid]], [[Cisgènere|cis gènere]], [[Judith Juanhuix|cross-dresser]], [[asexualitat]], [[demisexualitat]], [[pansexualitat]], [[poliamor]], [[Amor lliure|amor lliure]], [[Teoria Queer|teoria queer]], [[:es:Interseccionalidad|violència intragènere]], [[:es:Familia_homoparental|famílies homoparentals]], etc.
 
Una de les primeres expressions escrites és la lírica de [[Safo de Lesbos|Safo de Mitilene (Lesbos)]] dedicatdedicada a la deessa Afrodita (censurat pel Vaticà i Constantinopla l'any 1073) i recuperada, en part, gràcies a l'arqueologia moderna. La "[[Ilíada]]" on es conta la relació amorosa entre Aquil·les i Patrocle. "[[El banquet]]" de [[Plató]] on Alcibíades tracta l'origen mitològic de la sexualitat. Altres exemples de la literatura grecollatina que conservem són Plutarc, "[[Eneida]]" de Virgili, "[[Sàtires (Horaci)|Sàtires]]" d'Horaci, "[[Les Metamorfosis|Metamorfosis]]" d'Ovidi, el "[[Satiricó]]" de Petroni, o el poeta [[Marc Valeri Marcial|Marcial]].
En l'edat mitjana i moderna: [[Scantinia|Pecatus nefandus]], [[Hilari de Frígia|pràctiques nefandes]], [[sodomia]], (perfecta i imperfecta)<ref>{{Ref-web|url=https://personal.us.es/alporu/histsevilla/clases_sodomia.htm|títol=Clases de sodomía: perfecta e imperfecta|consulta=2013-03-13|llengua=Español|editor=|data=}}</ref>,
 
John Boswell va estudiar l'edat mitjana trencant falsos mites amb proves documentals primàries. Però l'edat moderna es va caracteritzar per un clar retrocés amb l'[[Index Librorum Prohibitorum]] que va arribar a prohibir aquells llibres que malgrat ser escrits per cristians, denunciaven la doble moral del clergat, com: "[[Decameró]]" de Giovanni Boccacio, "[[La Divina Comèdia|La Divina Comedia]]" de Dante Alighieri, o "[[Els contes de Canterbury]]" de Geoffrey Chaucer. Com va dir el poeta Heinrich Heine "on es cremen llibres s'acaben cremant persones" tant per part de la Santa Inquisició com per part de les monarquies autoritàries dogmàtiques.
En el segle XIX: [[Homosexualitat#Etimologia i altres termes|homosexualitat]], [[heterosexualitat]], [[Lesbiana#Etimologia i evolució de la paraula|lesbianisme o safisme]], [[Úranos#Etimologia|uranisme]], [[Havelock Ellis#Sexe|inversió sexual]], [[:es:Homofilia|homofilia]],
 
En el segle XX: [[gai]], [[bisexualitat]], [[LGTB]] o LGBT, [[intersexualitat]], [[Identitat de gènere|identitat i expressió de gènere]], [[Afinitat sexo-afectiva|afinitat afectiva sexual]], [[transgènere]], [[transsexual]], [[intersexual]], [[Binarisme de gènere|binarisme de gènere]], [[Gènere fluid|gènere fluid]], [[Cisgènere|cis gènere]], [[Judith Juanhuix|cross-dresser]], [[asexualitat]], [[demisexualitat]], [[pansexualitat]], [[poliamor]], [[Amor lliure|amor lliure]], [[Teoria Queer|teoria queer]], [[:es:Interseccionalidad|violència intragènere]], [[:es:Familia_homoparental|famílies homoparentals]], etc.
 
Una de les primeres expressions escrites és la lírica de [[Safo de Lesbos|Safo de Mitilene (Lesbos)]] dedicat a la deessa Afrodita (censurat pel Vaticà i Constantinopla l'any 1073) i recuperada en part gràcies a l'arqueologia moderna. La "[[Ilíada]]" on es conta la relació amorosa entre Aquil·les i Patrocle. "[[El banquet]]" de [[Plató]] on Alcibíades tracta l'origen mitològic de la sexualitat. Altres exemples de la literatura grecollatina que conservem són Plutarc, "[[Eneida]]" de Virgili, "[[Sàtires (Horaci)|Sàtires]]" d'Horaci, "[[Les Metamorfosis|Metamorfosis]]" d'Ovidi, el "[[Satiricó]]" de Petroni, o el poeta [[Marc Valeri Marcial|Marcial]].
 
John Boswell va estudiar l'edat mitjana trencant falsos mites amb proves documentals primàries. Però l'edat moderna es va caracteritzar per un clar retrocés amb l'[[Index Librorum Prohibitorum]] que va arribar a prohibir aquells llibres que malgrat ser escrits per cristians, denunciaven la doble moral del clergat, com: "[[Decameró]]" de Giovanni Boccacio, "[[La Divina Comèdia|Comedia]]" de Dante Alighieri, o "[[Els contes de Canterbury]]" de Geoffrey Chaucer. Com va dir el poeta Heinrich Heine "on es cremen llibres s'acaben cremant persones" tant per part de la Santa Inquisició com per part de les monarquies autoritàries dogmàtiques.
 
Fins a l'actual [[:Categoria:Literatura LGBT|literatura LGBT]] que va reviscolar amb dificultats des de finals del segle XIX, on l'interés per la ciència va augmentar amb autories com Karl Maria Kentbeny, [[Richard von Krafft-Ebing]], Karl-Günther Heimsoth i [[Havelock Ellis]].
177

modificacions