|
== Joventut==
Va néixer en una família acomodada. Va realitzar els seus estudis primaris al col·legi dels Pares [[Claretians]] i a l'Institut San Isidoro de Sevilla. Posteriorment va estudiar a la [[Universitat de Sevilla]], on obtingué la llicenciatura de [[dret]]. Mentre va ser estudiant va militar a la [[Juventud Universitaria Masculina de Acción Católica]] [[JUMAC]] que pocopoc tiempodesprés despuésva pasócanviar ade nom seren [[Juventud Estudiante Católica]] (JEC)<ref>{{Ref-webpublicació|url=https://ebuahcore.uahac.esuk/dspacedownload/handlepdf/10017/8827?show=full58908536.pdf|títol=De la JUMAC a LA JEC. Aproximación a la historia de la A.C. estudiantil.|publicació=JEC|data= 1998.|llengua=Castellàcastellà|editorpàgines=21-71|data=|format=pdf|nom=Feliciano |cognom=Montero García}}</ref> i en les ''Juventudes Obreras Católicas'', de inspiració democristiana.
y en las Juventudes Obreras Católicas, de inspiración democristiana.
SentCom advocat laboralista en aquesta ciutat, va entrar a formar part del [[PSOE]] l'any [[1963]], on va usar el nom d'Isidoro per la situació d'il·legalitat en la qual esel règim franquista havia trobavaposat el partit polític. Va ser capdavanter del PSOE des dels [[anys 1970]], fins al [[Congrés de Suresnes]] ([[França]]) de [[1974]], quan va ser escollit Secretarisecretari Generalgeneral, en substitució de [[Rodolfo Llopis]] i va liderar el distanciament entre el PSOE i el [[marxisme]].
Després de les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions democràtiques]] de [[1977]] es va convertir enesdevenir [[diputat]] a les [[Congrés dels Diputats|Corts]] i cap del partit majoritari de l'oposició, el que va tornar a repetir ena les [[eleccions generals espanyoles de 1979|eleccions generals]], dequan [[1979]],el partit amb 121 deputats va convertintpoder posicionar-se encom a alternativa de govern, en aconseguir 121 diputats.
== President de Govern (1982-1996) ==
Sota el seu mandat, Espanya es va unir a la [[Comunitat Econòmica Europea]] l'any [[1985]], l'entrada efectiva de la qual es va produir l'[[1 de gener]] de [[1986]].
Va defensar l'obertura del país a l'exterior i les relacions amb [[Europa]], els [[Estats Units d'Amèrica]] i l'[[Amèrica Llatina]]. Va donar la permanència d'Espanya a l'[[Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord]] ([[OTAN]]) convocant un referèndum el [[1986]] a pesar d'haver-se oposat a la seva entrada durant el govern del seu antecessor [[Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo|Leopoldo Calvo-Sotelo]]. Va donar suport amb l'enviament de tropes, incloent a mariners de reemplaçament, i logístic, a les forces aliades a la [[Guerra del Golf]] de [[1990]] i [[1991]]. L'any [[1993]] fou guardonat amb el [[Premi Internacional Carlemany]] pels seus esforços en favor de la unitat europea.
Va sofrir les primeres [[vaga general|vagues generals]] de la democràcia, el que va dur al distanciament del seu partit del sindicat [[Unió General de Treballadors]] ([[Unió General de Treballadors|UGT]]), també creat pel fundador del PSOE [[Pablo Iglesias Posse|Pablo Iglesias]], i a la ruptura de la seva amistat amb el líder del sindicat [[Nicolás Redondo Urbieta]], el seu valedor al [[Congrés de Suresnes]].
Entre els anys [[1983]] i [[1987]] els [[Grups Antiterroristes d'Alliberament]] van ser responsables de la mort de 23 persones i d'una trama de corrupció generalitzada basada en els fons reservats del [[Ministeri de l'Interior d'Espanya|Ministeri de l'Interior]] que van dur a la presó, entre altres alel ministre de l'Interior [[José Barrionuevo Peña]] i [[Rafael Vera]], Secretari d'Estat per la Seguretat, el secretari general del Partit Socialista d'Euskadi [[Ricardo García Damborenea]], l'ex governadorexgovernador civil de Guipúzcoa [[Julen Elgorriaga]], el tinent coronel [[Ángel Vaquero]] i el llargament condecorat General de la Guàrdia Civil [[Enrique Rodríguez Galindo]]. El mateix president del govern espanyol, Felipe González, fou assenyalat insistentment com a màxim responsable de la trama,<ref>{{Ref-llibre publicació|cognom=Colli |nom=Nieves |títolarticle=La "X" de los GAL, 25 años despues |url=http://www.abc.es/20110405/espana/abcp-anos-despues-20110405.html |llengua=castellà |editorialpublicació=ABC |data=5/4/2011 |pàgines= |isbn=}}</ref> tot i que no fou finalment processat,<ref>''[http://www.anuaris.cat/continguts/article.php?id=69 cas GAL, 1997]'', Anuaris.cat</ref> i en [[2010]] declarà que tingué l'oportunitat de volar la cúpula de l'organització i va optar per no fer-ho.<ref>{{ref-publicació|nom=Juan José |cognom=Millás, |url=http://www.elpais.com/articulo/reportajes/Tuve/decidir/volaba/cupula/ETA/Dije/hice/correcto/elpepusocdmg/20101107elpdmgrep_2/Tes |article=Tuve que decidir si se volaba a la cúpula de ETA. Dije no. Y no sé si hice lo correcto|format=entrevista|publicació=El País|data=7/11/2010|llengua=castellà}} </ref>
Durant la seva última etapa de govern es van succeir els escàndols de corrupció: ''[[cas Flick|Flick]]'' (finançament il·legal del PSOE), fons reservats (desviament de partides destinades a la lluita antiterrorista), ''[[cas Filesa|Filesa]]'' (les empreses Filesa, Malesa i Time-Export, que servien per a finançar il·legalment al PSOE), Ibercorp, comissions il·legals en l'[[AVE]], cas Juan Guerra (germà del vicepresident Alfonso Guerra) i el cas [[Luis Roldán]] (director de la [[Guàrdia Civil]]). A més, va sortir a la llum pública el [[terrorisme d'estat]] ([[Grups Antiterroristes d'Alliberament|GAL]]), que es van veure involucrats membres del seu govern. A pesar d'aquest cúmul d'escàndols, González sempre va negar la seva implicació i coneixement sobre ells.
González va perdre les [[eleccions generals espanyoles de 1996|eleccions generals de 1996]] per un estret marge, en favor del [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]] encapçalat per [[José María Aznar]]. En el 34è Congrés del partit, celebrat a [[Madrid]] entre els dies 20 i 22 de juny de [[1997]], va dimitir i va ser substituït a la Secretaria General per [[Joaquín Almunia]].
Va ser diputat per Madrid fins a les [[eleccions generals espanyoles de 2000|eleccions generals de 2000]], en les quals es va presentar al Congrés en la llista electoral del PSOE per la [[província de Sevilla]]. Va acabar renunciant a presentar-se a les [[eleccions generals espanyoles de 2004|eleccions generals de 2004]]. Actualment està gairebé retirat de la política, i presideix la Fundació Progrés Global. Entre 2010 i 2015 va formar part del Consell d'Administració de [[Gas Natural Fenosa]].<ref>[{{ref-publicació|nom=Santiago|cogno=Carcar|url=http://elpais.com/diario/2010/12/18/economia/1292626808_850215.html |article=Gas Natural ficha a Felipe González como consejero independiente]|publicació= El País,|data= 18-12-2010.|llengua=castellà}}</ref><ref>[{{ref-publicació|url=http://economia.elpais.com/economia/2014/01/09/agencias/1389306357_801566.html |article=Felipe González deja el consejo de Gas Natural “porque«porque es muy aburrido”]aburrido»|publicació = El País,|data= 9-1-2014|llengua=castellà}}</ref>
== Llibres publicats ==
|
