Diferència entre revisions de la pàgina «Unitat perifèrica de Cefalònia»

m
cap resum d'edició
m
===Domini francès i part de les Illes Jòniques===
 
El [[1797]] la República de Venècia fou abolida i els francesos van adquirir les seves possessions. El [[28 de juny]] de 1797 es va produir l'ocupació francesa. Els illencs van rebre els francesos com a alliberadors i van alçar la bandera francesa. El [[17 d'octubre]] de 1797 va passar formalment a França pel tractat de Campio Formio. El [[7 de novembre]] de 1797 els francesos van crear els departaments de Corfú, Ithaca (que incloïa Ithaca, Lèucade, Cefalònia, Preveza i Vonitsa) i Mar Egeu (Zante i altres menors). Va romandre sota domini francès fins que el [[9 de novembre]] de [[1798]] russos i turcs ocuparen l'illa (ja havien ocupat abans Corfú i després van ocupar altres). El [[2 d'abril]] de [[1800]] es va crear la [[República de les Set Illes]] sota protectorat rus i otomà. Aquesta situació va durar fins al [[20 de juliol]] de [[1807]] en què Rússia va haver de cedir Cefalònia i les altres illes a França i renunciar al protectorat. El [[13 de setembre]] de [[1807]] Cefalònia fou annexionada a França i el [[8 d'octubre]] de [[1809]] va passar a formar part de les [[Províncies Il·liriques]]. L'[[octubre]] del [[1809]] els britànics ocuparen l'illa i la van mantenir sota ocupació fins al [[1814]] en quèquan es va decidir constituir una [[República federal de les Illes Jòniques]] sota protectorat britànic en nom de les potències que es va proclamar el 5 de novembre del 1815. Disset governadors britànics van regir l'illa entre 1814 i [[1863]], dels quals cal esmentar especialment a Sir Charles Napier ([[12 de març]] del [[1822]] fins al [[1830]]) i en menor mesura a Sir C. S. Everton (a finalsla dedarreriadels laanys dècadaquaranta delsdel 40{{segle|XIX}}). En aquell moment vivien a l'illa vora de 60.000 persones.
 
===Cefalònia sota sobirania de Grècia===
 
El [[1863]] les illes foren entregades a Grècia pel protocol de Londres (Corfú, Cefalònia, Zante, Lèucade, Ithaca, Kythira, Paxos i altres menors). L'1 de juny de 1864 es va produir la incorporació a Grècia.
 
A l'illa va néixer [[Ioannis Metaxàs]], primer ministre i dictador feixistizant de Grècia entre 10361936 i 1941. Durant la Segona Guerra Mundial, més concretament a partir de l'1 de maig l'illa fou ocupada pels italians dins la campanya de Grècia. A l'illa es concentrà la 33 Divisió de Muntanya Acqui a més dusde dos mil alemanys com a tropa de suport. Fins aal 1943 l'illa no va sofrir directament els estralls del conflicte bèl·lic fins que arran de l'armistici signat entre el nou govern italià i els aliats el setembre d'aquell mateix any l'illa es converteix de fet enesdevé l'escenari d'una massacre. Entre el 14 i el 25 de setembre aproximadament més de nou mil italians, entre soldats i oficials, seran executats per les tropes d'ocupació germàniquesalemanyes, enesdeveniment elconegut quecom es coneix comaa [[massacre de Cefalònia]]. El 1945, amb la derrota alemanya, l'illa va quedar en mans de forces angleses fins que finalment la tornaran a sobirania hel·lènica el 1949 amb la fi de la [[guerra civil grega]]. L'agost del [[1953]] l'illa fou sacsejada per quatre terratrèmols el més destructiu dels quals, amb escala 7.3 a l'escala de Richter, fou el 12 d'agost i part de les 365 viles que hi havia van desaparèixer. Fiscardo, el port, va escapar quasi intacte. El desastre, a més de material i econòmic, provocà l'emigració aproximadament de la major part de la seva població en tant que 100.000 persones de les 125.000 que hi habitaven abans del terratrèmol deixaren el territori. Altres moviments sísmics afectaran l'illa anys després tot i que en menor escala: a mitjan novembre del 2003 i finalment el setembre del 2005.
 
== Llista de comtes de Cefalònia ==
90.937

modificacions