Viquipèdia

Caterina Albert i Paradís: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Revertides les edicions de 80.29.53.87. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
m Bibliografia
Línia 12:
| obres_notables = ''[[Solitud]]'' i ''[[Drames rurals]]''
}}
'''Caterina Albert i Paradís''',<ref name=GEC>{{GEC|0001810|Caterina Albert i Paradís}}</ref> coneguda pel seu [[nom de ploma]] '''''Víctor Català''''' ([[l'Escala]], [[11 de setembre]] del [[1869]] - [[27 de gener]] del [[1966]]),<ref name="GEC">{{GEC|0001810|Caterina Albert i Paradís}}</ref> fou una [[escriptora]] [[catalans|catalana]], autora de la novel·la ''[[Solitud]] ''([[1903|1905]]), una de les obres literàries cabdals del [[modernisme català|modernisme]].▼
[[fitxer:Cementiri Caterina Albert Paradis (Víctor Català).jpg|thumb|Tomba de Caterina Albert al [[Cementiri Vell de l'Escala|cementiri vell de l'Escala]]]]
▲'''Caterina Albert i Paradís''',<ref name=GEC>{{GEC|0001810|Caterina Albert i Paradís}}</ref> coneguda pel seu [[nom de ploma]] '''''Víctor Català''''' ([[l'Escala]], [[11 de setembre]] del [[1869]] - [[27 de gener]] del [[1966]]),<ref name=GEC/> fou una [[escriptora]] [[catalans|catalana]], autora de la novel·la ''[[Solitud]] ''([[1903|1905]]), una de les obres literàries cabdals del [[modernisme català|modernisme]].
 
El premi als Jocs Florals del 1898 va representar el primer reconeixement de la seva capacitat literària. No trigaria gaire temps a utilitzar el pseudònim de Víctor Català, nom del protagonista d'una novel·la seva inacabada. Malgrat l'entusiasme que va manifestar pel món del teatre i els seus inicis poètics, el gènere que va dominar millor és el narratiu. La força del seu estil i la gran riquesa lèxica són elements definitoris del conjunt de la seva obra. Ja de gran, va rebre l'homenatge dels escriptors catalans. Va morir al seu poble natal l'any 1966. És enterrada al [[Cementiri Vell de l'Escala|cementiri vell de l'Escala]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Maspoch|nom=Mònica|títol=Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona|lloc=Barcelona|editorial=Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida|any=2008|isbn=978-84-96696-02-0|consulta=13 agost 2013|edició=1a ed.}}</ref> El seu pseudònim complet era Víctor Català i Montseny.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Català|nom=Víctor|títol=Solitud|url=|edició=3a|llengua=|data=octubre 2005|editorial=Educació 62|lloc=Barcelona|pàgines=399|isbn=9788429760231}}</ref>
== Biografia<ref>{{Ref-llibre|cognom=Riera|nom=Ana|títol=Catalanes universals|url=|edició=|llengua=|data=2018|editorial=L'Arca|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=9788494836442}}</ref>==
== Biografia ==
=== Infància (1869-1887) ===
Caterina Albert i Paradís nasqué l'[[11 de setembre]] de [[1869]] a la [[casa pairal]] de la família, al carrer Enric Serra, número 37 de [[l'Escala]] ([[Alt Empordà]]).{{sfn|Muñoz|2016|p=11-12}} Era la filla gran de Dolors Paradís Farrés i Lluís Albert Paradeda, ambdós de llinatge [[terratinent]] i benestant. Son pare era advocat de professió i va arribar a ser alcalde de l'Escala i diputat provincial. Els seus germans petits foren en Francesc, en Martí i n'Amèlia. Va créixer a cavall de la casa de lloguer del carrer de València, 250, de [[Barcelona]] i la casa de l'Escala.<ref>{{sfnRef-web|Muñozurl=http://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/exposicio_caterina_albert.pdf|2016títol=Exposició: "Caterina Albert. Victor Català. Itinerari vital, intel·lectual i literari"|pconsulta=117-1210-2017|nom=Irene|cognom=Muñoz|llengua=|editor=Institució de les Lletres Catalanes|data=}}</ref>
 
Va formar-se principalment a casa de manera autodidacta i, per això, rebé una forta influència intel·lectual de la seva àvia materna (Caterina Farrés i Sureda) i de la seva mare.<ref>{{Ref-web|url=http://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/exposicio_caterina_albert.pdf|títol=Exposició: "Caterina Albert. Victor Català. Itinerari vital, intel·lectual i literari"|consulta=7-10-2017|nom=Irene|cognom=Muñoz|llengua=|editor=Institució de les Lletres Catalanes|data=}}</ref>{{sfn|Muñoz|2016|p=16-17}} Segons reconeix Albert en una carta, no cursà cap tipus d'estudi reglat "per ser la gran" dels germans i per "no poder deixar sols els majors, delicats de salut".{{sfn|Muñoz|2016|p=16-17}} Tot i així, va assistir breument a l'escola de la vila el 1873, a l'edat de quatre anys, i on segons relata en ''Mosaic'' (1946) no en guardava un bon record.{{sfn|Muñoz|2016|p=14-15}} També va ser interna en un col·legi de monges de [[Girona]] durant un any de la seva [[adolescència]], on va aprendre [[francès]] i [[piano]].{{sfn|Muñoz|2016|p=14-15}}
 
En l'àmbit de les arts, va fer els primers passos en la pintura i l'escultura durant l'etapa de [[adolescència|l'adolescència]] amb el mestratge del seu avi patern i padrí (Josep Anton Albert i Massot).{{sfn|Muñoz|2016|p=18-19}} També va rebre el mestratge del pintor [[Sevilla|sevillà]] Félix-Antonio Alarcón quan s'instal·là a la casa pairal de la família entre 1883 i 1884; amb ell va dominar la [[pintura a l'oli|figura a l'oli]].{{sfn|Muñoz|2016|p=18-19}} Va rebre classes de [[flauta]] per Rossend Mercader i de piano per Salvador Mundi.{{sfn|Muñoz|2016|p=18-19}} Finalment, el 1900, va rebre classes d'escultura amb el mestratge de Josep Carcassó, nebot de la família Sitjar-Carcassó, amics de la família que la influenciarien molt i mitjançant els quals coneixeria persones clau en la seva trajectòria, com el seu representant literari, Fèlix Clos.{{sfn|Muñoz|2016|p=18-19}} A partir de 1884, les seves visites a Barcelona són cada cop més freqüents i explota cada cop més l'oferta cultural de la [[Ciutat Comtal]] de nou per l'impuls i l'amistat del matrimoni Sitjar-Carcassó. És a partir de llavors que comença la seva [[correspondència]] amb personatges de l'època com [[Joan Maragall i Gorina|Joan Maragall]], [[Narcís Oller i Moragas|Narcís Oller]] o [[Francesc Matheu i Fornells|Francesc Matheu]].{{sfn|Muñoz|2016|p=20-21}}
 
===Primers anys, el modernisme===
Linha 57 ⟶ 56:
 
=== El nom de ''Víctor Català'' en l'espai públic ===
[[File:Biblioteca Caterina Albert.jpg|thumb|Biblioteca Caterina Albert de Barcelona]]▼
El pseudònim de Caterina Albert apareix en diferents espais públics de diverses poblacions com a homenatge al seu bagatge literari. Trobem, per exemple, el carrer Víctor Català de [[Figueres]], [[Platja d'Aro]] i [[Parets del Vallès]], l'escola Víctor Català de [[Nou Barris]] ([[Barcelona]]),el [[jardí Víctor Català]] de [[Cadaqués]] o el [[jardí Víctor Català]] de [[Sant Martí d'Empúries]] o [[Biblioteca Víctor Català]] a [[l'Escala]].
 
== Premis ==
▲[[File:Biblioteca Caterina Albert.jpg|thumb|Biblioteca Caterina Albert de (Barcelona)|alt=|280x280px]]
{| class="wikitable" align=center
|-
Linha 97 ⟶ 96:
== Obra literària ==
La vida literària de Caterina Albert es podria dividir en tres etapes:
*Modernisme▼
** ''El cant dels mesos'' (1901), poemari.▼
** ''Llibre Blanc-Policromi-Tríptic'' ([[1905]]), poemari.▼
** ''Quatre monòlegs'' (1901), recull de monòlegs.▼
** ''[[Drames rurals]]'' ([[1902]]), recull de contes.▼
** ''Ombrívoles'' ([[1904]]), recull de contes.▼
** ''Caires Vius'' ([[1907]]), recull de contes.▼
** ''[[Solitud]]'' (1905), novel·la.▼
*Segona etapa, del 1907 fins a la Guerra Civil▼
** ''La mare Balena'' ([[1920]]), recull de contes.▼
** ''Un film (3.000 metres),'' ([[1926]]), novel·la''.''▼
** ''Marines'' ([[1928]]), antologia.▼
** ''Contrallums'' ([[1930]]), recull de contes.▼
*Postguerra▼
** ''Retablo'' (1944), recull de contes en castellà.▼
** ''Mosaic'' (1946), proses literàries.▼
** ''Vida mòlta'' (1950), recull de contes.▼
** ''Jubileu'' (1951), recull de contes.▼
** ''Obres completes'' (1951).▼
** ''Obres completes'' (?).▼
* Pòstum▼
**''Quincalla. Mil adagis per aprendre vocabulari'' (2005). Tria i pròleg de Lluís Albert, revisats i glossats per Joaquim Armengol (Barcelona: Edicions 62).▼
**''Tots els contes : Volum I''. Edició de Blanca Llum Vidal amb un rerescrit d'Enric Casasses (Barcelona : Club Editor, 2018)▼
**''Tots els contes. Volum II''. Edició de Blanca Llum Vidal i Agnès Prats amb un postfaci de Blanca Llum Vidal (Barcelona : Club Editor, 2018) ▼
Dins del període del modernisme, i també de tota la seua obra literària, cal destacar l'obra esmentada anteriorment, ''[[Solitud]]'', la qual s'insereix clarament en el [[modernisme català|modernisme]] català. La seua protagonista, Mila, és l'exemple d'una dona que lluita contra el seu entorn social i cerca la seua pròpia individualitat. L'obra va ser premiada el 1909 amb el [[premi Fastenrath]] i va ser traduïda a diverses llengües.▼
 
▲*'''Modernisme:'''
Amb ocasió de la seva mort, el poeta [[Carles Fages de Climent]] va dedicar-li aquest 'Brindis de rèquiem per a Caterina Albert'':
 
▲** ''El cant dels mesos'' (1901), poemari.
▲** ''Llibre Blanc-Policromi-Tríptic'' ([[1905]]), poemari.
▲** ''Quatre monòlegs'' (1901), recull de monòlegs.
▲** ''[[Drames rurals]]'' ([[1902]]), recull de contes.
▲** ''Ombrívoles'' ([[1904]]), recull de contes.
▲** ''Caires Vius'' ([[1907]]), recull de contes.
▲** ''[[Solitud]]'' (1905), novel·la.
 
▲*'''Segona etapa, (del 1907 fins a la Guerra Civil):'''
 
▲** ''La mare Balena'' ([[1920]]), recull de contes.
▲** ''Un film (3.000 metres),'' ([[1926]]), novel·la''.''
▲** ''Marines'' ([[1928]]), antologia.
▲** ''Contrallums'' ([[1930]]), recull de contes.
 
▲*'''Postguerra:'''
 
▲** ''Retablo'' (1944), recull de contes en castellà.
▲** ''Mosaic'' (1946), proses literàries.
▲** ''Vida mòlta'' (1950), recull de contes.
▲** ''Jubileu'' (1951), recull de contes.
▲** ''Obres completes'' (1951).
▲** ''Obres completes'' (?).
 
▲* '''Pòstum:'''
 
▲**''Quincalla. Mil adagis per aprendre vocabulari'' (2005). Tria i pròleg de Lluís Albert, revisats i glossats per Joaquim Armengol (Barcelona: Edicions 62).
▲**''Tots els contes : Volum I''. Edició de Blanca Llum Vidal amb un rerescrit d'Enric Casasses (Barcelona : Club Editor, 2018)
▲**''Tots els contes. Volum II''. Edició de Blanca Llum Vidal i Agnès Prats amb un postfaci de Blanca Llum Vidal (Barcelona : Club Editor, 2018)
 
 
▲Dins del període del modernisme[[Modernisme català|Modernisme]], i també de tota la seua obra literària, cal destacar l'obra esmentada anteriorment, ''[[Solitud]]'', la qual s'insereix clarament en el [[modernisme català|modernisme]] català. La seua protagonista, Mila, és l'exemple d'una dona que lluita contra el seu entorn social i cerca la seua pròpia individualitat. L'obra va ser premiada el 1909 amb el [[premi Fastenrath]] i va ser traduïda a diverses llengües.[[fitxer:Cementiri Caterina Albert Paradis (Víctor Català).jpg|thumb|Tomba de Caterina Albert al [[Cementiri Vell de l'Escala|cementiri vell de l'Escala]]|alt=|189x189px]]Amb ocasió de la seva mort, el poeta [[Carles Fages de Climent]] va dedicar-li aquest 'Brindis de rèquiem per a Caterina Albert'':
 
{{cita| Si la mort del vell no és trista
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Caterina_Albert_i_Paradís»