Amiga: diferència entre les revisions

Aquests ordinadors utilitzavenusen procesadors de la familia [[Motorola 68000]] i derivats.<ref name=lemonAmiga_list>http://www.lemonamiga.com/help/models/</ref> Es van fer molt populars per una sèrie d'avantatges que aquests no presentaven i que situaven els Amiga a anys llum dels seus competidors. Algunes d'aquestes característiques són:

* Gran resolució de pantalla i nombre de colors. Mentre que els PC de l'època amb penes i treballs presentaven més de quatre colors en pantalla, els Amiga suportaven paletes4096 decolors 16,al 32mateix temps en el mode gràfic Hold-and-Modify (HAM6), en un mode especial "EHB" de 64 icolors més(32+mig contrast) o en paletes de fins a 32 colors.

* Qualitat de so. Disposaven de fins a quatre canals (2+2 estèreo) per a la reproducció d'àudio digital mono (per tant, podien reproduir música en estèreo o fins i tot en so quadrafònic). En una època en què els PCs només podien emetre "bips" per l'altaveu intern, aquests ordinadors podien reproduir música i sons digitalitzats (com ocorreés comú actualment). D'aquesta capacitat per tractar àudio va sorgir, entre d'altres, el "boom" dels fitxers .MOD o composicions realitzades mitjançant trackers, que permetien una qualitat de so molt elevada per a l'època i que van tardar anys a poder ser escoltats en PCs i compatibles.

* Sistema operatiu avançat. Mentre que als PCs el sistema operatiu més habitual era l'[[MS-DOS]] de [[Microsoft]], que no oferia multitasca i presentava la pantalla en negre per a la inserció d'ordres de text que l'usuari havia de conéixer, alsAmigaOS Amigaoferia elmultitasca Workbenchpreemptiva funcionavai deun formaentorn visualgràfic d'usuari, a l'estil dels actuals [[Windows]] o MacOS, cosa que possibilitaven la seua utilització sense gaires coneixements d'informàtica per part de l'usuari.

Aquestes capacitats van fer que el camp on més destacara l'ús dels Amiga fóra en el dels videojocs, donada la seua alta qualitat sobretot gràfica i de so. També destacava per a la composició musical i per al disseny gràfic aficionat. Diversos seqüenciadors MIDI i programes de dibuix, com el [[Deluxe Paint]] (delque qualva també vatenir eixirmés unaendavant versió per a IBM-PC i compatibles), van ser molt populars. També va tindre aplicacions en el món de la televisió i edició de vídeo.