Pere Serafí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 4:
 
==Vida==
Serafí s'aproximava a la figura d'home renaixentista que tocava diferents arts: era pintor, escriptor i també tocava un instrument, però no se'l pot considerar pròpiament músic. Val a dir que la literatura no era la seva primera ocupació: ho era la pintura. En la seva vessant pictòrica podem destacar els [[retaule]]s d'[[Arenys de Munt]] ([[1543]]) i de Sant Romà de [[Lloret de Mar|Lloret]] ([[1548]]) i les portes dels orgues de les catedrals de [[Catedral de Barcelona|Barcelona]] i [[Catedral de Tarragona|Tarragona]] ([[1563]]). Aquesta faceta creativa gairebé total lliga amb l'època [[Renaixement|renaixentista]], i entronca amb el concepte d'''home nou'' que esmentaren [[Leonardo Da Vinci|Leonardo D]]<nowiki/>a Vinci i [[Michelangelo Buonarroti|Miquel Àngel]].
 
A Serafí tot li va anar molt bé, es va relacionar amb l'aristocràcia i va poder viure de l'art gràcies a la protecció de [[Jeroni Galceran Serapi de Sorribes]] al qual, a banda de lloar en el pròleg del seu llibre ''De poesia vulgar en lengua Catalana'', dedica un sonet de forma italianitzant. Malauradament, va emmalaltir, empobrir i morir el 1567: està documentat el seu enterrament, el 5 de gener, a l'església de la Mercè.