Plácido: diferència entre les revisions

Va ser rebuda amb sorpresa pel gran públic i aplaudida amb èmfasi per la crítica. Alguns dels comentaris rebuts han estat de [[Víctor Erice]], qui va dir: «L'objectiu final de la pel·lícula és mostrar la incomunicabilidad de les persones. Per a mi, [[Luis García Berlanga|Berlanga]] és fonamentalment un [[romàntic]].» I del mateix López Vázquez, que va dir: «Les pel·lícules de Berlanga són [[esperpent|esperpents]] no de l'Espanya de l'època, sinó de la l'[[Espanya eterna]].»<ref name="elpais" /> El crític ded' ''[[El País]]'' Miguel Ángel Palomo: «La gran obra mestra de Berlanga esclata no només com a impecable comèdia costumista, sinó també com un devastador retrat social.» En el moment de la seva estrena va tenir problemes amb la nadala final de la pel·lícula, on diu: «Mare a la porta hi ha un nen i cridant està de fred, apa digues-li que entri i així s'escalfarà, perquè en aquesta terra ja no hi ha caritat, ni mai n'hi ha hagut ni mai n'hi haurà.»<ref name="youtube" />