Fitoplàncton: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Diatoms through the microscope.jpg|thumb|right|150px|[[Diatomea|Diatomees]] vistes aamb través d'un [[microscopi]].]]

El '''fitoplàncton''' és el component [[Autotròfia|autòtrof]] del [[plàncton]]. El nom prové de la paraula [[Grec antic|grega]] ''phyton'', o 'planta', i πλαγκτος ("planktos"), que significa "'vagabund"'.<ref>{{ref-llibre|cognom= Thurman

}}</ref> La majoria dels fitoplànctons són massa petits per ser vistos individualment a ull nu. Tanmateix, quan n'hi ha moltmolts, poden aparèixer com una descoloració verda de l'aigua a causa de la presència de [[clorofil·la]] a les seves [[cèl·lules]].<ref>{{GEC|0109230}}</ref>

El fitoplàncton depén, fonamentalment, dels [[Nutrient|elements nutritius]] i la llum. Per això, la més gran densitat de fitoplàncton es troba sobretot als cinquanta metres immediatament inferiors a la superfície de cos d'aigua. En la composició del fitoplàncton predominen els petits [[flagel·lats]], [[Dinoflageldinoflagel·lats|dinoflagel·las]], [[diatomees]], esquizofícies i [[feofícies]].

El fitoplàncton és la base de la [[cadena alimentària]] dels [[Ecosistema aquàtic|ecosistemes aquàtics]], ja que serveix d'aliment a organismes majors; és a dir, realitza la part principal de la [[producció primària]] en els ambients marins. Però, a més d'això, el fitoplàncton és el responsable original de la presència d'[[Dioxigen|oxigen]] (O₂) en l'atmosfera (en produeix entre el 50% i el 90%). La [[fotosíntesi oxigènica]] va aparèixer evolutivament amb els [[cianobacteris]], "avantpassats" de les algues eucariotes (vegeu [[Teoria endosimbiòtica|teoria endosimbiòntica]]). Durant gairebé 2.000 milions d'anys, fins al desenvolupament de les plantes terrestres, la fotosíntesi va estar pràcticament restringida als mars. La major part de la producció primària fotosintètica dels mars, llavors com ara, és atribuïble al fitoplàncton, amb una part menor deguda a [[organismes bentònics]].

Proliferació de fitoplàncton en les costes argentines.: Elel fitoplàncton també pot ser responsable d'alguns problemes ecològics quan es desenvolupa massa: en una situació d'excés de nutrients i de temperatura favorable, aquests organismes poden multiplicar-se ràpidament formant el que se sol anomenar proliferació (o "bloom", la paraula anglesa més usada). En aquesta situació, l'aigua es torna de color verdós, però ràpidament (1-2 dies, depenent de la temperatura) es torna marró, quan el plàncton esgota els nutrients i comença a morir. A aquesta altura, la descomposició més o menys ràpida dels organismes morts pot dur a l'esgotament de l'oxigen de l'aigua i, com a conseqüència, a la intensa mort de peixos i altres organismes. Aquesta situació pot ser natural - en el cas d'un [[aflorament]] intens -, però pot també ser deguda a una situació de [[Contaminació de l'aigua|contaminació]] causada pel dipòsit aen l'excés de nutrients en l'aigua. En aquest cas, es diu que la massa d'aigua es troba [[Eutrofització|eutrofitzada]]. En l'aigua dolça, quan aquesta situació es torna crònica, l'aigua pot romandre coberta d'una capa de cianobacteris.

Proliferació ena La Jolla, Califòrnia.: Enen les proliferacions naturals, el problema cessa quan els nutrients s'esgotenexhaureixen o la temperatura s'allunya dels nivells òptims. Altre cas de proliferació perjudicial és el cas de les [[marees roges]], en la qualquè l'aigua del mar es torna en d'una coloració marró vermellosa, causadescausada pel desenvolupament d'organismes que alliberen [[Toxina|toxines]] en l'aigua, normalment "algues marrons" microscòpiques del grup dels [[dinoflagel·lats]]. Aquest fenomen, les causes del qual encara no es coneixen, ha estat responsable de la disminució de la producció en l'[[aqüicultura]] marina.

* [[Plàncton]].

* [http://saga.pmel.noaa.gov/review/dms_climate.html NOAA, DMS and Climate] {{en}}.

* [http://planktonnet.sb-roscoff.fr/index.php Plankton*Net] {{en}}.

* [[Gran Enciclopèdia Catalana]].