Pla de l'Estany: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 83.52.246.255. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 53:
====Els primers poblats: el poblat neolític de la Draga====
{{AP|La Draga}}
Durant el VI mil·lenni a.CaC, en el neolític antic, els pobladors de la comarca es van sedentaritzar gràcies a l'aparició de l'agricultura, provinent de la Mediterrània oriental, i van fundar el poble lacustre de la Draga en una antiga península ben defensable dels aiguamolls de l'Estany, jaciment descobert el 1990 per Joan Abad i que gràcies a les propietats conservadores de les aigües de l'Estany de Banyoles s'ha mantingut fins a l'actualitat en un estat excel·lent de conservació a nivell europeu. Es van talar i sembrar grans extensions de les planes d'en Martís i d'Usall (entre l'Estany i el Fluvià), en un procés que devia durar segles, i el gra que se n'obtenia es guardava en graners antics dins el poblat mateix, entre la resta de cabanes. S'hi troben les primeres proves comarcals de la domesticació d'animals, amb ramats de bous pels voltants del poble, de porcs a les rouredes properes, i d'ovelles i cabres a la resta del bosc, amb presència de gossos pastors. Les restes dels altres assentaments no s'han conservat tan bé. La Draga ofereix visites guiades cada cap de setmana d'estiu perquè puguis recrear la vida quotidiana de la gent d'aquella comunitat lacustre neolítica de conservació privilegiada.
 
Durant el VI mil·lenni a.C, en el neolític antic, els pobladors de la comarca es van sedentaritzar gràcies a l'aparició de l'agricultura, provinent de la Mediterrània oriental, i van fundar el poble lacustre de la Draga en una antiga península ben defensable dels aiguamolls de l'Estany, jaciment descobert el 1990 per Joan Abad i que gràcies a les propietats conservadores de les aigües de l'Estany de Banyoles s'ha mantingut fins a l'actualitat en un estat excel·lent de conservació a nivell europeu. Es van talar i sembrar grans extensions de les planes d'en Martís i d'Usall (entre l'Estany i el Fluvià), en un procés que devia durar segles, i el gra que se n'obtenia es guardava en graners antics dins el poblat mateix, entre la resta de cabanes. S'hi troben les primeres proves comarcals de la domesticació d'animals, amb ramats de bous pels voltants del poble, de porcs a les rouredes properes, i d'ovelles i cabres a la resta del bosc, amb presència de gossos pastors. Les restes dels altres assentaments no s'han conservat tan bé. La Draga ofereix visites guiades cada cap de setmana d'estiu perquè puguis recrear la vida quotidiana de la gent d'aquella comunitat lacustre neolítica de conservació privilegiada.
 
El neolític mitjà es divideix en dues fases segons la influència cultural: durant el V mil·lenni aC la primera cultura ceràmica de la comarca denota una major proximitat cultural amb la tradició rossellonesa-empordanesa septentrional, mentre que a la primera meitat del IV mil·lenni aC hi té una major influència la tradició vallesana meridional.
Linha 61 ⟶ 60:
 
==== Les primeres jerarquies: la Ruta dels Dòlmens ====
Es conserven nombroses restes del neolític final-calcolític (3400-2200 a.CaC) a les Coves de Serinyà. Entre els diferents usos, al començament d'aquest període hi trobem tombes col·lectives que mostren un manteniment de les societats igualitàries. Cap al final del període, però, apareixen les tombes individuals, caracteritzades per un aixovar de luxe propi de la jerarquització social. L'element més característic d'aquest aixovar de luxe eren els vasos campaniformes, una cultura ceràmica europea molt variada regionalment que aquí s'inscrivia dins la variant pirinenca.
 
En aquest últim estadi, més enllà de les coves, el principal format funerari eren les galeries catalanes, unes construccions de dolmen escampades en punts elevats i oberts derivades dels sepulcres de corredor. Les dues galeries catalanes conservades al Pla de l'Estany són el [[Dolmen de les Closes (Porqueres)|Dolmen de les Closes]] a [[les Closes]] (Porqueres), descobert el 1954 per Miquel Frigola i Mn. Lluís Blanch, i el Dolmen del Turó de Sant Dalmau (Palol de Revardit), descobert el 1974 per Erundino Sanz. Dins seu s'hi han trobat restes humanes inhumades de diversos individus, restes ceràmiques campaniformes pirinenques i restes d'ases provinents d'orient, els quals conformaven una altra ofrena de luxe a part de denotar la intensitat del comerç mediterrani. Tots dos monuments han estat molt ben restaurats i senyalitzats per diferents institucions comarcals, una molt bona opció per a fer una agradable caminada des de Banyoles.