Com a corrent que és de l'anarquisme aspira a conquerir el màxim de millores per a la classe obrera, amb la intenció d'emancipar-la suprimint tot tipus d'opressió entre humans (també a través d'institucions). Advoca també per l'abolició del [[capitalisme]] així com l'abolició de tota forma d'[[estat]], substituït per l'associacionisme voluntari.<ref>{{ref-llibre |cognom=Feliu i Montfort |nom=Gaspar |cognom2=Sudrià i Triay |nom2=Carles |títol=Introducció a la història econòmica mundial |url=http://books.google.cat/books?id=baNGEJhiC1wC&pg=RA2-PA246&dq=emancipaci%C3%B3+anarquisme+partit&hl=ca&ei=1FR9TvWwB8qq8QOKi8WLAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9&ved=0CFAQ6AEwCA#v=onepage&q&f=false |editorial=Universitat de València |data=2006 |pàgines=p.246 |isbn=8437062977 }}</ref> Per assolir aquesta fita contempla només els mètodes del [[sindicalisme]] revolucionari i la [[vaga general]] revolucionària, que hauran de desembocar en la revolució social llibertària.<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; ed. 62; Barcelona; 1998; {{ISBN|84-297-3521-6}}; p. 41</ref>
En consonància amb el seu rebuig de l'estat i el seu funcionament, l'anarcosindicalisme és també teòricament apartidista[[apolític]], és a dir que prescindeix de l'ús dels [[partits polítics]] com a mitjà de lluita.<ref>{{ref-publicació |cognom= |nom= |article= |url=http://books.google.cat/books?id=fS47AAAAMAAJ&q=voluntarisme+anarcosindicalisme&dq=voluntarisme+anarcosindicalisme&hl=ca&sa=X&ei=3DMJT7H3BtGZhQeEhPG8CQ&ved=0CFYQ6AEwBw |llengua=castellà |consulta=8/1/2012 |publicació=Cuadernos de Ruedo Ibérico |volum= |exemplar=61-62 |data=gener-abril |pàgines=p.100 }}</ref> Per tant rebutja el [[parlament]]arisme.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Beckmann |nom=George M. |cognom2=Ōkubo |nom2=Genji |títol=The Japanese Communist Party 1922-1945 |url=http://books.google.cat/books?id=8IarAAAAIAAJ&pg=PA55&dq=Anarco-syndicalism+rejecting+parliamentarianism&hl=ca&sa=X&ei=lNQET4-YAtOEhQe0_8jFAQ&ved=0CDYQ6AEwAA#v=onepage&q=Anarco-syndicalism%20rejecting%20parliamentarianism&f=false |llengua=anglès |editorial=Stanford University Press |data=1969 |pàgines=p.55 |isbn=0804706743 }}</ref> Generalment, l'anarcosindicalisme considera que l'experiència dels partits socialistes marxistes durant la segona meitat del segle XX que han participat tant en la política parlamentària i demòcrata com en els règims socialistes de partit únic ha fracassat -fins i tot quan aquests partits han ostentat el govern en majoria perquè han substituït les classes capitalistes per l'Estat o el Partit.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Meltzer |nom=Albert |títol=Anarchism: arguments for and against |url=http://books.google.cat/books?id=CJhCvx_Z0CAC&pg=PA82&dq=Anarcho-syndicalism+state+system&hl=ca&sa=X&ei=pJ0FT8OoNoiGhQeg-KXOAQ&ved=0CFYQ6AEwBw#v=onepage&q=Anarcho-syndicalism%20state%20system&f=false |llengua=anglès |editorial=Albert Meltzer |data=2000 |pàgines=p.31 |isbn=Albert Meltzer }}</ref> De manera que rebutgen tota col·laboració amb les classes dominants, i tot compromís amb l'estat, àdhuc en nom de l'interès nacional. Per tant també està en contra de tota participació en organismes mixtos constituïts pels obrers, la [[patronal]] i els governs, ja que rebutja els arbitratges per pacificar la conflictivitat quotidiana entre la classe obrera i la classe capitalista.<ref>{{ref-web |url=http://movimentp3.blogspot.com/2009/08/anarcosindicalisme.html |títol=Anarcosindicalisme |consulta=6/1/2011 |obra= |editor=Moviment per la Tercera República |data=28 d'agost de 2009 |llengua= |arxiuurl=http://archive.is/sUPG|arxiudata=2012-07-14}}</ref>
No obstant això, cal dir que històricament s'ha donat algun cas de col·laboració entre l'anarcosindicalisme i les organitzacions estatals com per exemple succeí a Catalunya durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] entre el juliol del [[1936]] i el maig del [[1937]] amb la constitució del [[Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya]] i la [[Junta de Seguretat Interior de Catalunya]] (tot i que en franca rivalitat i després hostilitat oberta). Fins i tot en aquell mateix període es va arribar a donar el cas que el mateix anarcosindicalisme constituís un govern a les seves mans a la part de l'Aragó que queia a la banda liberal.
