Obre el menú principal

Canvis

Canvi estructura [a continuar]
El '''Monestir de Sant Joan''', anomenat antigament '''Sant Joan de Ripoll''' <ref>{{citar ref| tipus = llibre | cognom1 =Villanueva| nom1 = Jaime | enllaçautor1 = Jaume Villanueva i Astengo| títol =Viage literario á las iglesias de España. Tomo VI Viage a la Iglesia de Vique. Año 1806 | url =https://books.google.es/books?id=35paU0rUBxQC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false| editorial = en la imprenta de Oliveres, antes de Estévan | lloc = Valencia | data =1821| consulta = 20 de novembre de 2016| pàgines = 154 | llengua = castellà }}</ref>és un antic [[monestir]] al nucli de [[Sant Joan de les Abadesses]] (el [[Ripollès]]). Fundat el [[887]],<ref name=fontana>{{ref-llibre|cognom=Fontana i Lázaro|nom=Josep|títol=La formació d'una identitat. Una història de Catalunya|pàgines=12|lloc=Vic|editorial=Eumo ([[Universitat de Vic]])|any=2014|isbn=978-84-9766-526-1|consulta=3 gener 2015|enllaçautor=Josep Fontana i Lázaro|edició=4a ed.|format=paper}}</ref> fins a l'any [[945]] va ser l'únic monestir femení de [[Catalunya]]. És un monument declarat [[bé cultural d'interès nacional]].<ref name="patmapa"/>
 
== ArquitecturaHistòria ==
El monestir de Sant Joan fou una fundació personal del comte [[Guifré el Pilós]], que el [[885]] creà un nou cenobi prop del [[Monestir de Santa Maria de Ripoll]], per a una comunitat de monges benedictines. La primera abadessa fou [[Emma de Barcelona|Emma]], filla dels [[Comtes de Barcelona]], Guifré el Pilós i [[Guinedilda]], els quals van donar com a dot per el monestir, el [[Castell de Montgrony|castell i termes de Montgrony]], el terme d'[[Estamariu]], unes terres a [[Vallfogona de Ripollès|Vallfogona]], unes vinyes al [[Comtat de Conflent|Conflent]], unes propietats a Cabanes i uns servents<ref>{{Ref-llibre|cognom=Julio Giménez|nom=Teresa|títol=Catalanes del IX al XIX|url=|edició=|llengua=català|data=2010|editorial=Eumo|lloc=Vic|pàgines=23|isbn=9788497663830}}</ref>.
 
El 1017, però, la comunitat fou dissolta, amb l'acusació de dur una disbauxada (que la llegenda relaciona amb el mític [[comte Arnau]]). Hi fou instaurada una comunitat de canonges, fins que el monestir fou cedit a l'abadia benedictina de [[Abadia de Sant Víctor|Sant Víctor de Marsella]], que hi tornà a instal·lar una comunitat de monges (1098). Amb tot, els canonges, sota la protecció del [[bisbe de Vic]] i de la regla augustiniana reeixiren a instal·lar-s'hi definitivament el 1114 i hi restaren fins al 1484. D'aquesta data fins al 1581, el monestir fou regit per bisbes i cardenals forasters i el 1592, el Papa [[Climent VIII]], en suprimir les [[canonges regulars agustins|canòniques regulars agustines]] de Catalunya i Rosselló, erigí en col·legiata secular, suprimida pel [[Concordat]] de 1856. L'església romànica, que perdura en part refeta després del [[Terratrèmol de Catalunya de 1428|terratrèmol de 1428]], fou renovada a partir de 1130 i consagrada el 1150.<ref name="patmapa" />
 
La intel·ligent restauració de l'església, iniciada per [[Puig i Cadafalch]] i completada el 1948-63 per R. Duran i Reynals, sota els auspicis de Jaume Espona, ha retornat a l'edifici el caràcter primitiu que tenia després de la restauració del 1428. Entre els anys 1992 i 2000 s'han restaurat la totalitat de les cobertes i s'ha consolidat l'estructura del claustre. La capella dels Dolors, construcció barroca del segle XVIII, va ser totalment refeta els anys cinquanta sota la direcció de l'arquitecte R. [[Duran i Reynals]], gràcies al mecenatge de [[Jaume Espona i Brunet]]. Fou inaugurada l'últim diumenge d'agost de 1955. Els [[esgrafiat]]s són l'únic element de la capella que ha sofert una greu degradació i no s'ha vist cap preocupació per minorar-la o solucionar-la.<ref name="patmapa" />
 
El rellotge n'és un element destacat. Per bé que no s'en coneix amb exactitud la data en què es posà en funcionament aquest aparell, es creu que va ser construït al segle XVI, o a les darreries del s. XV, ja que en el [[Necrologi]] de Sant Joan, hi ha la següent notícia: "''Iste Iohannes de Peralta fecit fieri orlogium quod est supra tectum ecclesie, in parte...''". Sabem, doncs, el nom de l'abat que el feu fabricar [[Joan de Peralta]], el qual també fou bisbe de Vic. És destacable el fet que aquest artefacte estigui encara en ple ús. Hom hi dóna corda diàriament, i toca amb admirable precisió les hores. A part d'una petita soldadura que calgué fer en una de les peces, la resta és original.<ref name="patmapa" />
 
La [[matraca]] és un element singular. Encara que aquest tipus d'artefactes tinguin el seu origen a l'acabament de l'Edat Mitjana, el que podem veure avui dia al campanar de monestir, data del període posterior a la Guerra Civil, ja que l'original va ser destruït. Actualment s'utilitza el [[Divendres Sant]] i el [[Dissabte Sant]], tot seguint la vella tradició, de tal manera que la matraca forma part del folklore.<ref name="patmapa" />
 
La làpida sepulcral, sembla que fou feta quan l'abat Berenguer Arnau va morir, l'any 1137. L'abat, era de la família dels senyores d'[[Ogassa]], i ensems ardiaca de l'església de Girona. Sostingué amb coratge el restabliment de la canònica en la recuperació del monestir amb l'aprovació pontifícia i amb la protecció del comte de Barcelona. Recuperà el patrimoni de la casa i impulsà a una comunitat florent. Després de renunciar a la dignitat abacial el 1131, visqué com a simple canonge fins a la seva mort, ocorreguda el 21 d'octubre del 1137.<ref name="patmapa" />
 
== Arquitectura ==
[[Fitxer:Monestir de Sant Joan de les Abadesses-PM 24970.jpg|esquerra|thumb|Santíssim Misteri (davallament)]]
[[Fitxer:Monestir de Sant Joan de les Abadesses-PM 47083.jpg|esquerra|thumb|Absis]]
 
La làpida sepulcral de l'abat Berenguer Arnau, està esculpida i posada a la paret frontal del pòrtic de Sant Mateu, antic claustre que fou destruït l'any 1620. Està emmarcada per dues llindes de pedra i una tercera amb uns ornaments al voltant, que envolten l'escenificació del mort jacent. En aquest cas representa l'abat Berenguer Arnau damunt d'un llit i voltat per dotze persones que podrien significar els dotze apòstols.<ref name="patmapa"/>
 
== Història ==
El monestir de Sant Joan fou una fundació personal del comte [[Guifré el Pilós]], que el [[885]] creà un nou cenobi prop del [[Monestir de Santa Maria de Ripoll]], per a una comunitat de monges benedictines. La primera abadessa fou [[Emma de Barcelona|Emma]], filla dels [[Comtes de Barcelona]], Guifré el Pilós i [[Guinedilda]], els quals van donar com a dot per el monestir, el [[Castell de Montgrony|castell i termes de Montgrony]], el terme d'[[Estamariu]], unes terres a [[Vallfogona de Ripollès|Vallfogona]], unes vinyes al [[Comtat de Conflent|Conflent]], unes propietats a Cabanes i uns servents<ref>{{Ref-llibre|cognom=Julio Giménez|nom=Teresa|títol=Catalanes del IX al XIX|url=|edició=|llengua=català|data=2010|editorial=Eumo|lloc=Vic|pàgines=23|isbn=9788497663830}}</ref>.
 
El 1017, però, la comunitat fou dissolta, amb l'acusació de dur una disbauxada (que la llegenda relaciona amb el mític [[comte Arnau]]). Hi fou instaurada una comunitat de canonges, fins que el monestir fou cedit a l'abadia benedictina de [[Abadia de Sant Víctor|Sant Víctor de Marsella]], que hi tornà a instal·lar una comunitat de monges (1098). Amb tot, els canonges, sota la protecció del [[bisbe de Vic]] i de la regla augustiniana reeixiren a instal·lar-s'hi definitivament el 1114 i hi restaren fins al 1484. D'aquesta data fins al 1581, el monestir fou regit per bisbes i cardenals forasters i el 1592, el Papa [[Climent VIII]], en suprimir les [[canonges regulars agustins|canòniques regulars agustines]] de Catalunya i Rosselló, erigí en col·legiata secular, suprimida pel [[Concordat]] de 1856. L'església romànica, que perdura en part refeta després del [[Terratrèmol de Catalunya de 1428|terratrèmol de 1428]], fou renovada a partir de 1130 i consagrada el 1150.<ref name="patmapa" />
 
La intel·ligent restauració de l'església, iniciada per [[Puig i Cadafalch]] i completada el 1948-63 per R. Duran i Reynals, sota els auspicis de Jaume Espona, ha retornat a l'edifici el caràcter primitiu que tenia després de la restauració del 1428. Entre els anys 1992 i 2000 s'han restaurat la totalitat de les cobertes i s'ha consolidat l'estructura del claustre. La capella dels Dolors, construcció barroca del segle XVIII, va ser totalment refeta els anys cinquanta sota la direcció de l'arquitecte R. [[Duran i Reynals]], gràcies al mecenatge de [[Jaume Espona i Brunet]]. Fou inaugurada l'últim diumenge d'agost de 1955. Els [[esgrafiat]]s són l'únic element de la capella que ha sofert una greu degradació i no s'ha vist cap preocupació per minorar-la o solucionar-la.<ref name="patmapa"/>
 
El rellotge n'és un element destacat. Per bé que no s'en coneix amb exactitud la data en què es posà en funcionament aquest aparell, es creu que va ser construït al segle XVI, o a les darreries del s. XV, ja que en el [[Necrologi]] de Sant Joan, hi ha la següent notícia: "''Iste Iohannes de Peralta fecit fieri orlogium quod est supra tectum ecclesie, in parte...''". Sabem, doncs, el nom de l'abat que el feu fabricar [[Joan de Peralta]], el qual també fou bisbe de Vic. És destacable el fet que aquest artefacte estigui encara en ple ús. Hom hi dóna corda diàriament, i toca amb admirable precisió les hores. A part d'una petita soldadura que calgué fer en una de les peces, la resta és original.<ref name="patmapa"/>
 
La [[matraca]] és un element singular. Encara que aquest tipus d'artefactes tinguin el seu origen a l'acabament de l'Edat Mitjana, el que podem veure avui dia al campanar de monestir, data del període posterior a la Guerra Civil, ja que l'original va ser destruït. Actualment s'utilitza el [[Divendres Sant]] i el [[Dissabte Sant]], tot seguint la vella tradició, de tal manera que la matraca forma part del folklore.<ref name="patmapa"/>
 
La làpida sepulcral, sembla que fou feta quan l'abat Berenguer Arnau va morir, l'any 1137. L'abat, era de la família dels senyores d'[[Ogassa]], i ensems ardiaca de l'església de Girona. Sostingué amb coratge el restabliment de la canònica en la recuperació del monestir amb l'aprovació pontifícia i amb la protecció del comte de Barcelona. Recuperà el patrimoni de la casa i impulsà a una comunitat florent. Després de renunciar a la dignitat abacial el 1131, visqué com a simple canonge fins a la seva mort, ocorreguda el 21 d'octubre del 1137.<ref name="patmapa"/>
 
== Abaciologi==
Segons la Guia del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (2012):<ref name="guiamonestir">{{ref-llibre|títol=Guia del Monestir i Museu de Sant Joan de les Abadesses|pàgines=11, 12-13, 15|lloc=Sant Joan de les Abadesses|any=2012|isbn=9788461578573|consulta=18 desembre 2014|coautors=Marta Crispí, Míriam Montraveta|llengua=català}}</ref>
 
;Abadesses benedictines :
 
* [[898]]-[[942]] : [[Emma de Barcelona]], filla de [[Guifré el Pilós]].
* [[942]]-[[949]] : Nom desconegut
* [[996]]-[[1017]] : [[Ingilberga]], filla bastarda del [[comte de Cerdanya]] i [[comte de Besalú|de Besalú]] [[Oliba Cabreta]] i germana de [[Gombau de Besora]].<ref name="Xavier2010">{{ref-llibre|autor=Ciurans i Vinyeta, Xavier|títol=Els Masferrer. Estudi d'una nissaga benestant del Vallès|url=http://books.google.cat/books?id=Kr1d3UYqmuIC&pg=PA19|consulta=2 d'octubre de 2011|any=2010|editorial=L'Abadia de Montserrat|isbn=978-84-9883-308-9|pàgines=19–}}</ref>
 
;Abats canonicals :
 
* 1017-1054 Guifré, bisbe de Besalú
* 1055-1077 Andreu
* 1456-1484 Miquel Isalguer
 
;Abats comendataris :
 
* 1484-1485 Joan d'Aragó i Chiaramonte
* 1485-1496 Joan Miquel de Sant Àngel
4.692

modificacions