Vellesa: diferència entre les revisions

La fragilització mental comprèn també la [[malaltia d'Alzheimer]]. Quan una persona gran comença a patir d'Alzheimer, la zona temporal on es projecta esdevé més centrada en el present, i esdevé principalment preocupada per la seva seguretat i la seva supervivència. Un cop es va dir, maldestrament, que "requeia en la infància." La part de veritat d'aquesta formulació és que més que mai des de la infància hi ha una necessitat d'afecte i confiança. Quan ja no pugui realitzar determinades activitats de la vida diària, no hi ha res més reconfortant que la presència dels éssers estimats, encara que la persona malalta no sembla reconèixer la seva família.

 

 

a acostumar-se al seu entorn, que ells anomenen "[[casa]] seva" i temen fortament la idea d'allunyar-se'n. Quan hi ha una mudança, la preservació dels mobles de la família els dóna seguretat,<ref>Els geriàtrics d'alt nivell permeten a la persona gran de mantenir un dels seus mobles familiars a la seva habitació, la qual cosa té un efecte psicològic excel·lent.</ref> però estan desorientades força temps. En els casos més greus, aquestes persones comencen a confondre les coses, per exemple, no saben si han vist recentment persones o fotos d'ells. Un avantatge de la situació és que ells se senten segurs si estan envoltats d'imatges o objectes familiars. Per a casos més greus, en l'actualitat hi ha catifes que llancen un senyal d'ajut tan aviat com la persona gran es lleva del llit o s'aixeca de la seva cadira, i s'evita així la [[Contenció (medicina)|contenció]].