Flauta dolça: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció de subíndex
m ortografia
Línia 29:
Altres membres menys habituals de la família són les anomenades
 
* Flauta contralt en sol. Usada ja al segle XVI i probablement emprada per [[Johann Sebastian Bach]] en el quart dels seus [[Concerts de BrandemburgBrandenburg]].
*''Voice Flute'', ''flute de voix'' o flauta tenor en re, amb la mateixa tonalitat bàsica que el ''traverso''.
* ''Fourth Flute'' o flauta soprano en si bemoll.
Línia 37:
Actualment toquem molt poc sobre la flauta de bec medieval. Per altra banda no cal dir que no tenia repertori propi. Aleshores encara eren llunyans els temps en què els compositors començarien a especificar la instrumentació concreta que volien per a les seves composicions. De totes maneres, tenim la certesa que la flauta de bec va existir en temps medievals i és fàcil suposar que la seva utilització va ser freqüent sobretot en el context profà.
 
Parlar d'instrumentació en la música medieval continua sent difícil per la poca documentació disponible. [[Gustav Reese]], gran estudiós de la música medieval, manifesta que durant els [[segle XII|segles XII]] i [[segle XIII|XIII]] coneixien flautes de bec de 6 forats. En aquest sentit pot ser de gran interès observar els instruments musicals que apareixen esculpits en els pòrtics medievals de [[Galícia]]: En un dels més cèlebres, el "Pòrtic de la Glòria" de la [[Catedral de Santiago de Compostel·la]] no hi apareix cap mena d'instrument de vent. En els pòrtics medievals de [[Puerto Marín]] i de la [[Catedral d'OrenseOurense]], [[López Calo]] hi vol veure dos vells tocant [[flauta doble]], però és certament difícil de determinar si es tracta realment de flautes o d'un altre tipus d'instrument de vent. Certament, la flauta de bec és un instrument de concepció suficientment senzilla com per pensar que ja existia des de molt abans del segle XIV.
 
Més enllà de les primeres representacions iconogràfiques de la flauta de bec (amb 8 forats) que, segons defensa el musicòleg [[Anthony Rowland-Jones]],<ref>{{ref-publicació |cognom=Rowland-Jones |nom=Anthony |article=La flauta de pico en el arte Catalan (I) |url= |llengua=castellà |consulta= |publicació=Revista de Flauta de Pico |volum= |exemplar=n.7 |data=1997 |pàgines=15-20 }}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom=Rowland-Jones |nom=Anthony |article=La flauta de pico en el arte Catalan (II) | llengua=castellà |consulta= |publicació=Revista de Flauta de Pico | exemplar=n.6 |data=1996 |pàgines=20-24 }}</ref> són catalanes i vénen del taller del germans Serra de [[Barcelona]], segurament de [[Pere Serra]], i que són dues representacions de la Mare de Déu amb el nen i 6 [[àngel]]s músics pintats vora el 1390 i que apareix en el [[retaule]] de l'[[convent de Santa Clara de Barcelona|església de Santa Clara]] que s'esposaexposa al [[MNAC]] de Barcelona i en un retaule del [[Monestir de Sant Cugat del Vallès]], afortunadament també existeixen dos exemplars de valor organogràfic incalculable que lògicament ens poden dir més que centenars de testimonis iconogràfics en els quals quasi mai es pot veure amb certesa de quin instrument es tracta. Aquestes dues flautes medievals que han sobreviscut al pas dels segles són les famoses de "Dordrecht" i de "Würzburg".
 
La [[flauta de Dordrecht]] es conserva actualment al ''Gemeentemuseum'' de [[Lala Haia]], es va trobar el [[1940]] al poble holandès de [[Dordrecht]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Devlin |nom=Mary |títol=Medieval Music, Magical Minds |url=http://books.google.cat/books?id=NMjNG3OSedUC&pg=PA190&dq=Dordrecht+recorder&hl=ca&sa=X&ei=iCzhUbyCL4a47AaP3YCQAw&ved=0CEgQ6AEwAw#v=onepage&q=Dordrecht%20recorder&f=false |llengua=anglès | pàgines=190 }}</ref> La flauta va aparèixer en un bon estat de conservació malgrat el temps passat enterrada en el fang de la fossa d'un [[castell]], que fou habitat entre el [[1335]] i el 1418. Es tracta d'un instrument bastant evolucionat i no molt diferent de les flautes que deel [[Renaixement]]. És un instrument fet amb fusta d'arbre fruiter ([[om]] o [[pruner]]) d'una allargada de 29 [[Centímetre|cm]] amb un tub extraordinàriament estret. La flauta té el forat '0' (al darrere) i 8 forats al davant; el darrer és doble, fet usual a l'època i que permetia invertir la posició de les mans, així el forat que no s'emprava es podia tapar amb [[cera]]. La flauta pràcticament no sona exceptuant alguns sons greus, però les còpies fidels que s'han fet ens indiquen que es tracta d'un instrument de sonoritat aspra i forta, amb una extensió que supera les dues [[octaves]] que s'aconseguien amb postures similars a les que descriuria [[Sebastian Virdung]] el [[1511]]. Estem davant d'una [[flauta soprano]] en [[nota|do]] amb un [[diapasó]] extraordinàriament alt, quasi un [[semitò]] per sobre de l'actual, és a dir, un diapasó molt proper al que s'utilitzava en bastants països durant el [[Renaixement]]. La forma de la '''flauta de Dordrecht''' revela que el pavelló i l'[[embocadura]] eren d'un altre material. possiblement de [[banya]] o d'[[os]]. Malgrat estar incompleta aquesta flauta de Dordrecht representa un tipus d'instrument, sinó típic, si almenys habitual en els segles XIII, XIV i [[segle XV|XV]].
 
== Referències ==