Jueus mallorquins: diferència entre les revisions

Els jueus mallorquins estaven organitzats mitjançant una [[aljama]]; es regien per lleis i tributs propis i estaven sotmesos, únicament, a l'autoritat reial. la comunitat jueva de Mallorca gaudí d'uns anys de gran esplendor al llarg del [[segle XIV]], en què arribaren a ser uns tres mil, gairebé el 15% de la població de la Ciutat: emmurallaren el [[Call]], edificaren [[Sinagoga|sinagogues]], articularen un sistema institucional propi a l'entorn dels secretaris de l'Aljama i el seu Consell i es creà el Call d'Inca.

 

Alguns jueus mallorquins o residents a l'illa destacaren singularment en diferents esferes del coneixement: Els [[Rabí]]ns Aaron Ha-Cohan, natural de Narbona i refugiat a Mallorca, que fou autor d'Orhot Hayyim; Vidal Efraim, que també fou [[astròleg]]; Xim’on ben-Cemah Duran, autor d'importants llibres de [[literatura rabínica]] i [[poesia]] i que tractà especialment el problema dels ''anussim'' o [[convers]]os. Els [[metge]]s Judà Mosconi, o Lleó Grec, Aaró Abdal-Hagg, Cresques Helias, Jonatas March i Mose Ben Ishaq Remós, més important en la seva faceta de poeta o l'astronom Isaac Nafuci. Però, des del punt de vista de la cultura occidental, excel·lí l’[[Escola Cartogràfica Mallorquina]], determinant en el desenvolupament del coneixement geogràfic medieval i, posteriorment, influent en el procés d'expansió europea a Àfrica i Amèrica, de la que en foren membres destacats [[Cresques Abraham]], autor de l'[[Atles Català]], el seu fill [[Jafuda Cresques]], convertit amb el nom de Jaume Ribes, i [[Samuel Corcós]], convertit amb el nom de [[Macià de Viladesters]], i que foren continuats pels conversos i els seus descendents al llarg del [[segle XV]].