Califat Abbàssida: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 83:
== Establiment de la dinastia ==
Els abbàssides, que havien adoptat el color negre per barrets vestits, i enarborant l'estendard negre que les profecies escatològiques de l'època atribuïen al [[Al-Mahdí (abbàssida)|Mahdi]],<ref>Stanley Sandler, ''[http://books.google.cat/books?id=L_xxOM85bD8C&pg=PA2&lpg=PA2&dq=black+messiah+abbasid&source=bl&ots=XosCYuuQod&sig=6DkHBT1KpWdJoRZqFpj1pF9PQIk&hl=ca&ei=hh87TfvJDNSq8AOqldXbCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CBYQ6AEwAA#v=onepage&q&f=fals Ground warfare: an international encyclopedia]'', v.1, p.2 (en anglès)</ref> s'[[Revolució abbàssida|aixecaren]], i les seves forces, sortint de [[Coràsmia]], venceren a l'exèrcit omeia i creuaren l'[[Èufrates]] el [[749]]. L'avanç victoriós dels revoltats no fou tallat ni per l'empresonament ni la mort d'[[Ibrahim ibn Muhàmmad]] pel califa [[Marwan II]]. Immediatament es posà enfront de llurs partidaris el seu germà [[Abu-l-Abbàs as-Saffah|Abu-l-Abbàs]], i les tropes governamentals manades pel califa en persona foren vençudes definitivament en la [[batalla del riu Zab]] el [[750]] per [[Abd-Al·lah ibn Alí]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=at-Tabarí |nom=Muhàmmad ibn Jarir |enllaçautor=Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí |cognom2=Williams |nom2=John Alden |títol=The 'Abbasid Revolution A.D. 743-750/A.H. 126-132 |url= http://books.google.cat/books?id=gtMSxL9DJrkC&pg=PA169&lpg=PA169&dq=750+zab+b.+ali&source=bl&ots=pg-_E7pDVF&sig=N4k9SYsULtN8BjUEwbEOY2S6Cno&hl=ca&sa=X&ei=zKXkUNDKJcOKhQe66oGYBg&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q=750%20zab%20b.%20ali&f=false |llengua=anglès | editorial=John Alden Williams |data=SUNY Press |pàgines=p.169 |isbn=0791406253}}</ref> prop de la ciutat de [[
apoderant-se del califat. Marwan fugí a Egipte, però allà fou empresonat i executat,<ref>{{Ref-llibre |cognom=ibn Jarir at-Tabarí |nom=Muhàmmad |enllaçautor=Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí |cognom2=Williams (trad.) |nom2=John Alden |títol=The History of Al-Tabari: The Challenge to the Empires |llengua=anglès | editorial=SUNY Press |data=1985 |pàgines=p.166 |isbn=0873958845}}</ref> i es condemnà a una mort ignominiosa a més de 60 individus de la família reial. Aconseguí escapolir-se d'aquesta persecució un nét d'[[Hixam ibn Abd-al-Màlik]] anomenat [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil|Abd-ar-Rahman]] (servidor del pietós), el qual, després de portar una vida errant per [[Ifriquiya|Ifríqiya]], desembarcà al [[Valiat d'Al-Àndalus|Valiat de l'Àndalus]], llavors província de l'imperi àrab, on fou molt ben acollit i proclamat emir, continuant en aquest país la dinastia omniada, que regnà prop de tres segles ([[756]] - [[1031]]).
|