Revisió del 20:41, 27 gen 2019 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.427 edits m Robot corregeix sintaxi d'ISBN ← Edició anterior		Revisió del 11:22, 24 març 2019 modifica desfés Pinshiulo (discussió \| contribucions) Autopatrullats 26.496 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Progradungula otwayensis immature male with catching ladder.jpg\|thumb\|''[[Progradungula otwayensis]]'' ([[Gradungulidae]]) en una teranyina, una trampa feta de seda filada del seu ~~cribellum~~cribel]] El '''cribel''',<ref>{{ref-web \|url=https://dlc.iec.cat/results.asp \|consulta=5 de gener de 2019 \|títol=Cribel \|obra=DIEC2. Diccionari general de la llengua catalana \|editor=Institut d'Estudis Catalans (IEC)}}</ref> '''cribel·le''',<ref name="HNPPCC"/><ref>Nota: En la ''Història natural dels Països Catalans'' es fa servir el terme '''cribel·le''' que no apareix ni al DIEC2, ni al GEC ni al TermCat.</ref> o '''cribellum''' és un òrgan de les aranyes que es troba davant de les fileres, i es presumeix que és l'homòleg al vuitè parell de fileres de les [[aranyes]] primitives, els [[mesotels]] (Mesothelae) i els [[migalomorfs]] (Mygalomorphae). Produeix una [[seda]] que té una estructura similar a la [[llana]], també anomenada [[seda]] cribel·lar, la qual es crea a partir de les seves fúscules funcionals. == Aranyes cribel·lades == Les aranyes que posseeixen cribel~~·le~~, es denominen '''aranyes cribel·lades''', i posseeixen al seu torn [[calamistre]], un conjunt de pèls especials, que es troben disposats en fila, en el metatars del quart parell de [[Apèndix (artròpodes)\|potes]], que és molt variat tant en l'aparença com en el desenvolupament. El calamistre fila la seda produïda per les glàndules del cribel~~·le~~.<ref name="HNPPCC">{{ref-publicació \|cognom=Ribera \|nom=Carles \|títol=Els aranèids: aranyes \|publicació=Història natural dels Països Catalans \|data=1986 \|volum=9 Artròpodes (I) \|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-HN-0913801.xml \|consulta=5-1-2019 \|editorial=© Enciclopèdia Catalana, SLU}}</ref> Algunes famílies posseeixen un cribel~~·le~~ reduït denominat '''colulus''', del que es desconeix la funció. Existeixen famílies, fins i tot, en què no es troba cap homòleg a aquest òrgan. La presència d'aquest òrgan s'utilitza per classificar a les aranyes del [[Ordre\|subordre]] [[Araneomorfs]] (Araneomorphae) en cribel·lades o acribel·lades ('''aranyes acribel·lades'''). Aquesta distinció és usada en els estudis de les relacions evolutives. El 1967 Lehtinen va observar que hi havia certes famílies que posseïen individus tant cribel·lats com acribel·lats.<ref>Lehtinen, P.T. (1967). Classification of the Cribellate spiders and some allied families, with notes on the evolution of the suborder Araneomorpha. ''Ann. Zool. Fennici'', 4: 199-467.</ref> En l'actualitat es pensa que l'ancestre de totes les Araneomorphae era cribelat ([[simplesiomorfia]]), i, de manera secundària ~~va desaparèixer~~, aquest òrgan va desaparèixer en certes aranyes [[araneomorfes]].<ref name="cod">Coddington, J.A. & Levi, H.W. (1991). Systematics and Evolution of Spiders (Araneae). ''Annu. Rev. Ecol. Syst.'' 22: 565-592. {{DOI\|10.1146/annurev.es.22.110191.003025}}</ref> No obstant això, certes espècies acribel·lades semblen no haver evolucionat d'ancestres cribel·lats.<ref>Foelix, Rainer F. 1979. Biologie der Spinnen. Georg Thieme Verlag Stuttgart. ISBN 3-13-575801-X</ref> En aquest sentit, s'ha proposat una altra classificació i així s'anomenen paleocribel·lades (Paleocribellatae) a les aranyes arenomorfes amb característiques més primitives, que té com a únics representants els hipoquílids, amb tots les altres famílies d'arenomorfes considerades neocribel·lades (Neocribellatae).<ref>{{Cite journal \|last=Coddington \|first=Jonathan A. \|last2=Levi \|first2=Herbert W. \|year=1991 \|title=Systematics and evolution of spiders (Araneae) \|journal=Annual Review of Ecology and Systematics \|volume=22 \|pages=565–592 \|jstor=2097274 \|lastauthoramp=yes \|ref=harv\|doi=10.1146/annurev.es.22.110191.003025}}</ref> Els 1990 s'havien descrit prop de 180 [[Gènere (biologia)\|gèneres]] en 23 [[Família (biologia)\|famílies]] que posseeixen membres cribel·lats. Tot i que a [[Austràlia]] es troben gran quantitat d'espècies cribel·lades encara sense descriure, per la qual cosa aquella fauna pot portar coneixements de gran importància ja que en aquesta zona es troben formes de vida que no es hi ha en cap altra zona del món com, per exemple, els [[marsupials]].<ref name="cod"/>

Cribel: diferència entre les revisions