Joan Prat i Esteve: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments
Cap resum de modificació
Línia 25:
| notes =
}}
'''Joan Prat i Esteve''', que des de ben jove, el 1919, amb els primers poemes ja signava amb el pseudònim '''''Armand Obiols''''' ([[Sabadell]], [[18 de juny]] del [[1904]] - [[Viena]], [[15 d'agost]] del [[1971]]), va ser un [[escriptor]], [[periodista]] i [[crític]] literari [[català]].<ref name=nomen>{{ref-web|cognom=Nomenclàtor|url=http://coneix.sabadell.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=18257&Itemid=122|consulta=17 juny 2014|títol=Carrer d'Armand Obiols|editor=[[Ajuntament de Sabadell]]}}</ref>
 
== Biografia ==
AutodidactaAutodidacte, fou corresponsal de ''[[La Veu de Catalunya]]'' i publicà articles de crítica al ''[[Diari de Sabadell]]'' i a ''[[La Publicitat]]''. A mitjanmitjans anys vint, s'havia creat un gran prestigi intel·lectual i tenia fama de crític dur i exigent, fins al punt d'haver de plegar de la secció “Buirac” del diari ''[[La Nau]]'' perquè la consideraren excessivament mordaç. AutodidactaAutodidacte i d'obra escassa i poc coneguda, fou un dels principals integrants, conjuntament amb [[Joan Oliver i Sallarès|Joan Oliver]] (Pere Quart) i [[Francesc Trabal]], de l'anomenada [[colla de Sabadell]], fundada l'any [[1917]]. Col·laborà en el vaixell insígnia del grup, [[edicions La Mirada]]. Mostrà en tot moment un marcat rebuig per la burgesia de la seva ciutat. Fou durant el [[1938]] redactor en cap de la ''[[Revista de Catalunya]]''.
 
El [[1939]], l'any que s'exilia a [[França]] un cop acabada la [[Guerra civil espanyola]], comença una intensa i complicada relació amb [[Mercè Rodoreda]], que durarà fins a la mort d'Obiols. Els seus consells literaris i el seu profund coneixement de la literatura catalana seran enormement valuosos per a la creació narrativa de Rodoreda.
Línia 34:
El [[1951]], entra a treballar a la [[UNESCO]], de traductor a [[Ginebra]]. Uns anys més tard, s'instal·la a [[Viena]] on exerceix d'assessor cultural, també per a la mateixa institució. Durant la darrera etapa de la seva vida, Obiols viu distanciat de Rodoreda, que reparteix el seu temps entre [[Ginebra]], [[París]] i [[Barcelona]]. Malgrat la separació física, mantenen una intensa relació epistolar.
 
El [[1971]], a Viena, mor sobtadament a l'hospital de la Universitat.
Pòstumament, el [[1973]], el seu amic [[Pere Quart]] aplega en ''Poemes'' la seva escassa producció poètica i escriu per a l'ocasió una notícia biogràfica d'Obiols.