|
=== Anys 70. Reconeixement literari i visual ===
.<ref name="Fitxafons" />
Pel que fa als poemes objectes, el 1972 Brossa en va exposar una primera mostra en una exposició col·lectiva a Barcelona. Des dels anys d'organització clandestina de les forces [[catalanistes]] i d'esquerra contra el [[franquisme]], Brossa va simpatitzar sobretot amb el [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] i amb el sindicat [[Comissions Obreres]]; i va participar en actes reivindicatius i de protesta, com ara la [[tancada d'intel·lectuals a Montserrat]] (1970). Tot i la censura del règim, en la seva poesia es va fer ressò dels esdeveniments polítics del país (entre d'altres, [[la Caputxinada]], l'atemptat contra [[Luis Carrero Blanco]], l'execució de [[Salvador Puig Antich]], la mort de [[Franco]], les activitats de [[Lluís M. Xirinacs]], l'[[Assemblea de Catalunya]] o el retorn de l'exili de [[Josep Tarradellas]]).<ref name=Fitxafons/>
A partir dels anys setanta, Brossa va poder publicar de manera normalitzada una part considerable de la seva poesia, tant la que havia tingut una difusió ben minsa arran de la publicació inicial com alguna altra que des de feia temps romania inèdita. Successivament aparegueren quatre reculls, que sacsejaren fortament el panorama literari català: els tres primers a [[Editorial Ariel]] (''Poesia rasa'' el 1970, amb un total de disset llibres; ''Poemes de seny i cabell'' el 1977, que conté vuit llibres, i ''Rua de llibres'' el 1980, amb set llibres i un afegitó), i un quart recull a [[Editorial Crítica]] (''Ball de sang'' el 1982, que inclou vuit llibres de poesia) Només aquests quatre reculls ja comprenen dos mil tres-cents poemes aproximadament.<ref name=Fitxafons/>
D'altra banda, entre 1973 i 1983 [[Edicions 62]] va publicar el teatre de Brossa produït fins al moment en sis volums amb el títol de ''Poesia escènica''. Totes aquestes publicacions, cabdals en la difusió de Brossa entre el gran públic català, van comptar amb el concurs favorable d'editors en bona part relacionats amb els contactes polítics del poeta, com és el cas ben destacat de [[Xavier Folch]].<ref name=Fitxafons/>
El progressiu reconeixement de la seva obra va convertir el poeta en un referent de l'[[avantguarda catalana]] des dels anys setanta, tant en el terreny plàstic com en l'escènic i el literari. L'interès que suscità l'obra de Brossa, i la seva actitud receptiva però exigent, va teixir al seu voltant una xarxa de relacions amplíssima d'artistes, escriptors i altres personalitats del món de la cultura, ja sigui a través del contacte directe o per mitjà de l'intercanvi epistolar. Al fons Brossa hi ha documents (bàsicament escrits manuscrits i publicats i fulletons, però també cartes i fotografies) que evidencien aquestes relacions: joves poetes com els que s'aplegaven al voltant dels ''Llibres del Mall'', o artistes compromesos que buscaven altres camins com [[Antoni Muntadas]], [[Antoni Mercader]], [[Benet Rossell]], [[Jaume Xifra]], [[Francesc Abad]], [[Francesc Torres Iturrioz|Francesc Torres]] o [[Perejaume]]. D'altra banda, a partir del 1972 el poeta comptà amb el suport de [[Pepa Llopis i Bover|Pepa Llopis]], amb qui va iniciar una vida en comú en un pis del carrer de Gènova de Barcelona. Amb el temps, Llopis contribuí amb altres persones de l'entorn del poeta a impulsar l'edició de l'[[obra gràfica]] i de poemes objecte.<ref name=Fitxafons/>
=== Anys 80 i 90. Reconeixement públic i projecció exterior ===
[[File:Jaume Maymó. "Joan Brossa a la 2a Fira de Teatre al carrer de Tàrrega", 1983.jpg|thumb|Joan Brossa a la 2a [[FiraTàrrega]] de 1983, a la carpa del Circ Perillós.]]
|
