|
<br />
L''''accent''' és la prominència de la veu amb què es destaca una part d'una [[paraula]] o una seqüència fònica. Segons les [[idioma|llengües]], l'accent consisteix en una major [[intensitat sonora]], un augment de la [[durada]], un canvi de [[to (lingüística)|to]] o una combinació d'aquests factors.
Es pot distingir entre una [[síl·laba]] tònica (si té accent) o àtona (si no en té). No tots els mots tenen una síl·laba tònica si es pronuncien dins la [[tira fònica]]. Per exemple, en la frase ''Ell es tombava al llit'', els mots ''es'' i ''al'' no reben accent, resulten àtons.
== Models d'accentuació ==
Les llengües naturals segueixen dos grans models en l'assignació d'accent. Per una banda, hi ha les llengües que només es fixen en la posició de la [[síl·laba]]. Així, per exemple, l'[[hongarès]] posa l'accent a la primera síl·laba, mentre que l'[[hebreu]] modern n'accentua l'última. Ambdues són llengües insensibles a la quantitat sil·làbica. Per altra banda, el [[català]] sí que té en compte l'estructura interna de les síl·labes i és, doncs, una llengua sensible a la quantitat sil·làbica, que també anomenem ''pes sil·làbic''. La unitat de pes sil·làbic és la mora, associada a cada element de la rima sil·làbica, és a dir, al nucli (la vocal) i la coda (l'element que tanca la síl·laba).
El peu mètric és l'element bàsic per a assignar l'accent. És un constituent fonològic format per dos elements. En les llengües insensibles a la quantitat sil·làbica, els dos elements del peu mètric seran les síl·labes. En el cas del català, sensible a la quantitat sil·làbica, els dos elements que constituiran un peu seran les mores.
== Accentuació en català ==
Moltes llengües, entre elles el [[català]], marquen la presència de l'accent amb un signe gràfic segons unes normes d'[[ortografia]], amb una posició fixe.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Miró Vinaixa |nom=Mònica |títol=Gramàtica llatina: el llatí normatiu i la seva evolució fins al català |url=https://books.google.es/books?id=KEV_I6-lN0UC&pg=PA45&dq=accentuaci%C3%B3+en+catal%C3%A0&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiJ8-DF0-bMAhWGOhoKHWHWDk8Q6AEIJDAC#v=onepage&q=accentuaci%C3%B3%20en%20catal%C3%A0&f=false |llengua= |editorial=Editorial UOC |data=2001 |pàgines=45 |isbn=8484290204}}</ref> L'[[accent gràfic]] ajuda a pronunciar correctament el mot (per exemple, entre ''fàbrica, fabrica, fabricà''<ref>{{Ref-llibre |cognom=Badia i Margarit |nom=Antoni M. |títol=Gramàtica de la llengua catalana: descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica |url=https://books.google.es/books?id=44tiAAAAMAAJ&q=aguda+plana+esdr%C3%BAixola+catal%C3%A0&dq=aguda+plana+esdr%C3%BAixola+catal%C3%A0&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwix5YSX1ObMAhVL0xoKHWvMDg4Q6AEIMDAE |llengua= |editorial=Ed. Proa |data=1995 |pàgines=81 |isbn=8482560530}}</ref>). A vegades, l'accent gràfic permet distingir entre dues paraules que altrament serien idèntiques, i en aquest cas es parla d'''[[accent diacrític]]''; en són exemples ''sol'' (estrella) i ''sòl'' (terra), o ''mes'' (dotzena part de l'any) i ''més'' (adverbi). La síl·laba tònica es contraposa a la [[síl·laba àtona]], i és aquella on recau l'accent prosòdic. Les síl·labes tòniques acostumen a representar fonemes més definits i s'allarguen una mica respecte a les àtones, fins i tot en les llengües que distingeixen entre sons llargs i breus.
La tonicitat es pot marcar gràficament, com és el cas dels accents en l'[[ortografia]] del català. Hi ha llengües que la tenen fixa (com el francès, on la majoria de paraules tenen la síl·laba tònica al final) o lliure. En determinats llengües la tonicitat alterna amb el to per classificar les paraules. En català, [[Accentuació en català|només porten accent]] gràfic les [[vocal]]s.<ref>{{ref-llibre |autor=Institut d'Estudis Catalans |enllaçautor=Institut d'Estudis Catalans |títol=Gramàtica de la llengua catalana (versió electrònica) |url=http://www.iecat.net/institucio/seccions/filologica/gramatica/ |lloc=Barcelona |editorial=[[Institut d'Estudis Catalans]] |any=2013|ref=CITEREFInstitut d'Estudis Catalans2013 |pàgines=78}}</ref> La '''a''' en porta, sempre que s'hagi d'accentuar, l'accent greu (`), la '''i''' i la '''u''' l'accent agut (´), i la '''e''' i la '''o''' el poden portar greu o agut segons que la seva pronúncia sigui oberta o tancada. L{{'}}'''accent''' és la prominència d’una síl·laba sobre les síl·labes adjacents en una seqüència fònica determinada, deguda a una major intensitat, durada o altura.
La base d'assignació d'accent són els [[morfemes]], tònics, àtons o preaccentuats. Així doncs, l'accent és un fenomen de tipus lèxic.
El català segueix tres paràmetres en l'assignació d'accent:
* és sensible a la quantitat sil·làbica,
* construeix els peus de dreta a esquerra,
* dóna prominència a l'element de l'esquerra dins dels dos que constitueixen un peu. Construeix, doncs, troqueus.
=== Classificació <ref>{{Ref-llibre |cognom=Jané |nom=Albert |títol=Gramàtica essencial de la llengua catalana |url= |llengua= |editorial=Editorial Bruguera |data=1979 |pàgines=85-94 |isbn=8402061850}}</ref>===
Mots aguts o oxítons: tenen la tonicitat a l'última síl·laba: ''camió, també, menjaran''.
Mots plans o paroxítons: tenen la tonicitat a la penúltima síl·laba: ''plàtan, escombra, píxel''.
Mots esdrúixols o proparoxítons: tenen la tonicitat a l'antepenúltima síl·laba: ''màquina, catàstrofe, indígena''.
=== Regles del procés d'assignació d'accent ===
A l'hora d'assignar l'accent, el català segueix aquestes dues regles:
* Construeix troqueus de mores de dreta a esquerra
* Escull com a accent del mot el peu de més a la dreta.
=== Patrons accentuals ===
La llengua catalana segueix dos patrons accentuals:
* Patrons regulars:
** Els mots acabats en consonant gairebé tots són aguts. Exemples: ''perfil, capital''.
** Els mots acabats en vocal solen ser plans. Exemples: ''divorci, capsa''.
* Patrons marcats:
** Mots aguts acabats en vocal. Exemples: ''català, carrer, fruiter''.
** Mots plans acabats en consonant. Exemples: ''àcid, càrrec''.
** Mots esdrúixols. Exemples: ''música, família''.
== Referències ==
{{referències}}
== Vegeu també ==
* [[Deuterotònic]].
* [[Accent agut]] o oxíton ([[paraula aguda]] o oxítona).
* [[paraula plana|Accent pla]] o paroxíton ([[paraula plana]] o paroxítona).
* [[paraula esdrúixola|Accent esdrúixol]] o proparoxíton ([[paraula esdrúixola]] o proparoxítona).
* [[Accentuació en català]].
{{wikimedia|wikt=accent}}
{{ORDENA:Accent Prosodic}}
| 