Viquipèdia

Francesco Petrarca: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Etiquetes: repetició de caràcters editor visual
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''FrancescoFranco Petrarca''' ([[Arezzo]], [[20 de juliol]] de [[1304]] - [[Arquà Petrarca]], [[Pàdua]], [[19 de juliol]] de [[1374]]) fou un important escriptor, poeta i [[humanisme|humanista]] italià del [[segle XIV]] o [[Trecento]].'''''francoooooooooooooo Lavivaaaa sevafrancoooooooo obra més coneguda és elviva voxxxxxxxxxxxxx'''[[Cançoner (Petrarca)|Cançoner]]''.<ref name=GEC>{{GEC|0050610|Francesco Petrarca}}</ref>
 
== Biografia ==
 
=== Infància i joventut ===
[[Fitxer:Arezzo-Casa di Francesco Petrarca.JPG|thumb|200|right| Casa de Petrarca a Arezzo]]
Francesco Petrarca va nàixer a [[Incisa]], prop d'[[Arezzo]], fill d'[[Eletta Cangiani]] (o Canigiani) i del notari [[Pietro di Parenzo]], anomenat ''Petraco'', [[Güelfs i gibel·lins|güelf]] blanc exiliat de [[Florència]] per motius polítics que fou amic de [[Dante Alighieri]]. La seva infància va transcórrer a la [[Toscana]] primer a Incisa i després a [[Pisa]], on el seu pare s'havia establert per raons polítiques i econòmiques. Però, ja el [[1311]], la família es va traslladar a [[Carpentras]], prop d'[[Avinyó]] ([[Provença]]), on Petracco esperava obtenir algun encàrrec de la [[Cisma d'Occident|cort papal]].
 
Les inclinacions literàries de Francesco es manifestaren ja des de molt jove en l'estudi dels clàssics i en composicions poètiques ocasionals. Malgrat tot, després dels seus estudis gramaticals amb el mestre [[Convenevole da Prato]], fou enviat pel seu pare primer a [[Montpeller]] i, posteriorment, amb el seu germà petit Gherardo a [[Bolonya]] per estudiar [[Dret Civil|dret civil]].
 
Mort el pare, poc després del seu retorn a [[Provença]], el dia [[6 d'abril]] de [[1327]], a l'església de [[Santa Clara (santoral)|Santa Clara]] d'Avinyó, Petrarca va trobar [[Laura de Noves|Laura]], de la qual es va enamorar. Va ser un amor autèntic amb una dona real, com insisteix el poeta en les seves confessions autobiogràfiques (?). Fins avui, ''Laura'' és un personatge impossible d'identificar; ni tan sols es pot saber si va existir realment o si aquest era el seu nom. En tot cas, [[Simone Martini]], pintor de l'[[Pintura del Trecento# L'escola senesa|escola senesa]] i amic de Petrarca, sembla que en va fer un [[Pintura Gòtica Internacional|retrat]] que malauradament s'ha perdut.
 
Cap al [[1330]], esgotat el modest patrimoni que havia heretat, Petrarca s'inicia en la carrera eclesiàstica, prenent els [[ordes menors]] i obligant-se a observar el [[celibat]] i a fer missa. Un antic company d'estudis el va fer entrar com a capellà al servei de la família del cardenal [[Giovanni Colonna]]. Per complimentar encàrrecs d'aquesta il·lustre i noble família romana, va realitzar en aquells anys nombrosos viatges per [[Europa]]: va anar a [[París]], [[Gant]], [[Lieja]], on descobrí dues obres de [[Ciceró]], i també a [[Aquisgrà]], [[Colònia (ciutat)|Colònia]] i [[Lió]].
 
=== El retorn a Avinyó ===
Paral·lelament a la formació cultural clàssica i patrística, creixia el seu prestigi en la política: vers el [[1335]], va iniciar la seva correspondència amb el [[papa]], amb l'intent no sols d'apaivagar les creixents revoltes que tenien lloc a tota la [[península italiana|península Italiana]], sinó també per obtenir el retorn de la seu pontifícia d'Avinyó a [[Roma]].
 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesco_Petrarca»