Viquipèdia

Baldassare Castiglione: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Revertides les edicions de 83.43.197.209. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Contingut canviat per «{{Infotaula escriptor | tipus_infotaula = escriptor | | genere = | tematica = | moviment = | primeres_obres = | obres_notables = | influe...».
Etiquetes: Substitució editor visual
Línia 1:
{{Infotaula escriptor
| tipus_infotaula = escriptor
|
| nom = Baldassare Castiglione
| imatge =Baldassare_Castiglione,_by_Raffaello_Sanzio,_from_C2RMF_retouched.jpg
| peu = {{mida|1=''Baldassare Castiglione, per [[Rafael]]''}}
| nom_ploma =
| data_naixement = [[6 de desembre]] de [[1478]]
| lloc_naixement = [[Màntua]]
| data_defuncio = [[8 de febrer]] de [[1529]]
| lloc_defuncio = [[Toledo]]
| ocupacio = escriptor i diplomàtic
| nacionalitat =
| periode_actiu =
| genere =
| tematica =
Linha 22 ⟶ 12:
| notes =
}}
ys.
[[File:Cortegiano.tif|thumb|''Cortegiano'', 1549]]
'''Baldassare Castiglione''' ([[Màntua]], [[6 de desembre]] de [[1478]] - [[Toledo]], [[8 de febrer]] de [[1529]]) va ser un escriptor italià, famós per la seva obra ''Il libro del Cortegiano'' (''[[El cortesà]]''), una guia per al bon govern que reflecteix els ideals polítics i culturals del [[Renaixement]]. L'ideal del cortesà és una persona educada, que respecta l'amistat, estima una dama platònicament i coneix la cultura [[clàssic]]a. L'obra va tenir gran repercussió i es va traduir a la majoria de llengües europees.
 
== Biografia ==
Castiglione va nàixer a [[Màntua]], [[Itàlia]], al si d'una antiga família [[Llombardia|llombarda]] que havia emigrat a Màntua en l'època del marquès [[Lluís III Gonzaga]], parent de Luigia Gonzaga, la mare de Castiglione.
 
Va seguir estudis clàssics a Màntua i a [[Milà]], on va ser alumne de Merula i de Calcondila. Va formar part de la cort de [[Lluís Maria Sforza|Lluís el Moro]] i a la mort d'aquest, va unir-se a la cort dels Gonzaga a Màntua. L'any [[1499]] va morir son pare, i Baldassare el va succeir en les funcions de cap de família. També acompanyà el marquès en l'entrada reial a Milà de [[Lluís XII de França]]. Al servei de Gonzaga, va anar a [[Roma]] l'any [[1504]] per integrar-se en la cort de [[Guidobald I Montefeltro]], [[duc d'Urbino]].
 
[[Urbino]] era llavors la cort més brillant i més refinada d'Itàlia, una cruïlla cultural dirigida per la duquessa Elisabetta Gonzaga i la seua cunyada Maria Emilia Pia, que comptava com a artistes de plantilla a personatges de l'alçada de [[Pietro Bembo]] o [[Miquel Àngel]], a més de nombrosos homes de lletres. Els invitats tenien com a costum l'organització de competicions intel·lectuals que donaven com a resultat una rica activitat literària i cultural.
 
L'any [[1506]], Castiglione va escriure i va interpretar en companyia de Cosme Conzaga la seua [[ègloga]] ''Tirsi'', en la qual, de manera encoberta, descrivia la vida a la cort d'Urbino. L'obra conté ressonàncies de la poesia antiga i contemporània, amb ecos de [[Virgili]], [[Angelo Poliziano|Poliziano]] i [[Jacopo Sannazaro|Sannazaro]]. Va ser ambaixador del duc d'Urbino a [[Anglaterra]], en el regnat d'[[Enric VIII d'Anglaterra|Enric VIII]].
 
A la mort de Guidobald, el va succeir [[Francesco Maria della Rovere]] i Castiglione va romandre a la seua cort i amb ell va participar en l'expedició contra la [[República de Venècia]] encapçalada pel papa [[Juli II]], el que li valgué guanyar el comtat de Novellata, prop de [[Pesaro]]. Quan va ascendir al tron pontifici el papa [[Lleó X]], Castiglione va ser enviat a Roma com ambaixador d'Urbino. Hi esdevingué amic d'artistes i escriptors, de manera destacada de [[Rafael]], qui va pintar el seu retrat (avui dia al [[Museu del Louvre]]).
 
L'any [[1516]], Castiglione va tornar a Màntua, on es va casar amb Ippolita Torelli, descendent d'una família noble. Ell li havia escrit dues cartes apassionades, expressant-li els seus sentiments més pregons, però ella havia de morir quatre anys més tard, mentre el seu marit es trobava a Roma en qualitat d'ambaixador del duc de Màntua. L'any [[1521]], el papa Lleó X li atorgà la ''tonsura'' i Castiglione començà una carrera eclesiàstica.
 
El [[1524]], el papa [[Climent VII]] el va enviar a [[Madrid]] en qualitat de ''[[nunci]] apostòlic'' (ambaixador de la [[Santa Seu]]), va seguir l'emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] a [[Toledo]], [[Sevilla]] i [[Granada (Andalusia)|Granada]]. Al maig de [[1527]] les tropes imperials van envair i [[Saqueig de Roma (1527)|saquejar Roma]] i el papa va reprotxar Castiglione el fet de no haver-lo informat de les intencions de l'emperador. Castiglione va trametre una carta al papa, datada el [[10 de desembre]] de 1527, en què li deia que el saqueig havia estat motivat per l'ambigüitat i les contradiccions de la política papal.
 
Contra tot pronòstic, va rebre les excuses del papa i honors de l'emperador. Avui dia sembla que Baldassare Castiglione no va ser en cap mesura responsable del [[Saqueig de Roma (1527)|Saqueig de Roma]], i que va jugar el seu paper a Espanya de forma honorable. En conseqüència, el rumor que es va estendre dient que Castiglione havia mort dels remordiments és infundat, va morir de [[pesta negra]].
 
El [[1528]], any anterior a la seua mort, va ser publicat a [[Venècia]] el seu llibre més cèlebre, ''[[El cortesà]]''. Hi descriu la cort d'Urbino al temps del [[Duc d'Urbino|duc]] [[Guidobald I Montefeltro]], i el seu cortesà ideal, a través de diàlegs filosòfics i culturals. Es va traduir al francès l'any [[1537]], després al castellà, a l'anglès, a l'alemany i al llatí. Esdevingué un manual de costums a les corts europees.
 
Les seues obres menors són menys conegudes però no menys interessants. Els [[sonet]]s d'amor i les quatre ''Amorose canzoni'' conten el seu amor platònic per Elisabetta Gonzaga en un estil que recorda [[Petrarca]]. Els pre-romàntics van inspirar-se en el seu sonet ''Superbi colli e voi, sacre ruine''. Les seues poesies llatines són destacables, com ara l'elegia ''De morte Raphællis pictoris'' a la mort de [[Rafael]], i un altre en què imagina la seua pròpia mort. La seua interessant correspondència descriu no només l'home i la seua personalitat, sinó també els personatges cèlebres que va tenir l'oportunitat de conèixer i freqüentar a causa de la seua activitat diplomàtica.
 
Baldassare Castiglione va morir a [[Toledo]] l'any [[1529]], als cinquanta anys.
 
 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Baldassare_Castiglione»