Gioachino Rossini: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 288:
El 15 d'abril de 1857 li va fer un present a la seva esposa Olympe de ''Musique Anodine'', un àlbum pertanyent al seu ''[[Péchés de vieillesse]]'', un títol irònic en què Rossini va agrupar les seves últimes composicions. La casa que Rossini s'havia construït especialment a [[Passy]] (avui destruïda) estava a punt a la primavera de 1859. Els Rossini divideixen el seu temps a París entre el número 2, ''Chaussée d'Antin'', on donen recepcions musicals, i la casa de Passy, que va esdevenir un lloc de trobada de la societat musical internacional.<ref name=ROF />
Segons el seu biògraf Edmond Michotte, el març de 1860 va rebre la visita de [[Richard Wagner]]. El 9 de juliol ''[[Semiramide]]'' fou reviscuda en una producció sumptuosa a l'[[Opéra de Paris|Opéra]] de les germanes [[Barbara Marchisio|Barbara]] i [[Carlotta Marchisio]].<ref name=ROF /> El 1863 compon la ''[[Petite Messe solennelle]]''. El 14 de març de 1864, la ''Petite Messe solennelle'' per a veus solistes, cor, dos pianos i harmònium s'estrena de forma privada a la casa de París de la comtessa [[Louise Pillett-Will]], a qui anava dedicada la Missa. Rossini la va escriure per a tota l'orquestra el 1867, però aquesta versió no es portaria a terme fins al
L'octubre de 1868, va haver de romandre a Passy a causa de complicacions de salut. Hi va morir el divendres [[13 de novembre]] de [[1868]] poc abans de mitjanit. Als seus funerals s'interpreta la seva grandiosa ''[[Missa de Rossini|Missa]]'' en la qual cantà la seva exalumna [[Marietta Alboni]].<ref name="Espasa" /> Les seues despulles van ser inhumades al [[Cementiri del Père-Lachaise]], i no va ser traslladat a Itàlia fins al [[1887]], nou anys després de la mort de la seua segona esposa. Reposa a la Basílica de la [[Santa Croce]], a [[Florència]].
| |||