Monosacàrid: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
+informació
+informació
Línia 1:
{{inacabat}}
[[Image:D-glucose color coded.png|130px|right120px|thumb|La [[Glucosa|''D''-glucosa]] és una aldohexosa amb la formula (C·H<sub>2</sub>O)<sub>6</sub>. Els àtoms en vermell són el grup [[aldehid]] i els àtoms blaus mostren el centre d'asimetria més llunyà del grup aldehid; donat que té el grup -OH a la dreta de la [[projecció de Fischer]], es tracta d'un d''D''-monosacàrid]]
 
Els '''monosacàrids''' són els [[glúcid]]s més senzills, formats per una cadena no ramificada de tres a vuit [[àtom]]s de carboni, un porta un grup [[carbonil]], mentre que la resta porten grups [[hidroxil]]s i àtoms d'[[hidrogen]]. Es denominen afegint la terminació "-osa" al nombre de carbonis: [[triosa]], [[tetrosa]], [[pentosa]], [[hexosa]], etc.
Línia 8:
Si es combina el nombre de carbonis amb el tipus de carbonil, tenim [[pentosa|aldopentoses]], [[pentosa|cetopentoses]], [[hexosa|aldohexoses]], [[hesoxa|cetohexoses]], etc.
 
==Propietats físiques==
Els monosacàrids són sòlids [[cristal·lí|cristal·lins]], de color blanc, de gust dolç i solubles en [[aigua]], degut a la elevada polaritat dels grups hidroxil i carbonil que estableixen interaccions amb el [[dipol]]s de les molècules d'aigua.
 
Els monosacàrids son capaços d'[[oxidació|oxidar-se]] enfront d'altres substàncies que es [[reducció|redueixen]]; molt poden reduir el [[reactiu de Fehling]].
 
Una altra propietat química és la capacitat que tenen d'associar-se amb grups [[amino]] (-NH<sub>2</sub>) per formar [[aminoglúcid]]s, com ara la [[glucosamina]], molècula que intervé en la formació de la [[quitina]], present a la [[cutícula (artròpodes)|cutícula]] dels [[artròpodes]] i a la [[paret cel·lular]] dels [[fongs]] i dels [[bacteris]].
 
Els monosacàrids poden unir-se entre si mitjançant l'[[enllaç glicosídic]], en què el grup hidroxil d'un monosacàrid reacciona amb el grup hidroxil d'una altra i es desprèn una molècula d'aigua; d'aquesta manera es poden formar llargues cadenes, ramificades o no, denominades [[polisacàrid]]s.
 
La majoria de monosacàrids tenen algun [[carboni asimètric]], és a dir, un àtom de carboni que té les seves quatre valències saturades per radicals diferents. Si se situa el carbonil a dalt i ens fixem l'últim carboni asimètric (el penúltim de la cadena, de color blau en la figura), el grup -OH pot estar a la dreta o a l'esquerra; en el primer cas, es tracta d'un ''D''-monosacàrid (''D''-glucosa en la figura); en el cas que estigués a l'esquerra seria un ''L''-monosacàrid. Cadascuna d'aquestes formes són [[isòmer]]s espacials o [[estereoisòmer]]s entre si i, donat que són la imatge especular l'un de l'altre, s'anomenen [[enantiomorf]]s. La majoria dels monosacàrids presents als éssers vius són formes ''D''.
 
==Funcions==
La funció més estesa dels monosacàrids el la de servir de combustible [[cèl·lula|cel·lular]]; la [[glucòlisi]], que oxida la [[glucosa]] a [[àcid pirúvic]], és una de les rutes metabòliques més antigues, present a tots el nivells evolutius, des dels [[bacteris]] fins als [[mamífers]].
 
Com ja s'ha esmentat, els monosacàrids són els [[monòmer]]s del polisacàrids. Les pentoses són un dels components dels [[nucleòtid]]s, monòmers dels [[àcids nucleics]].
 
{{esborrany de química}}