Joan Manén i Planas: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Dades del naixement, noms dels pares
correcció
Línia 64:
Joan Manén tocà durant gran part de la seva vida amb un violí ''Petrus Guarnerius, ''instrument que havia pertangut a [[Felix Mendelssohn]], una de les personalitats de major influència en la vida musical de l'Europa de la primera meitat del segle XIX.
 
Manén va difondre amb les seves interpetacionsinterpretacions una gran parts de les obres de [[Niccolò Paganini]], fins i tot les considerades "inexecutables" per molts violinistes; i, després de Pablo Sarasate, va ser l'únic d'entre els violinistes espanyols que assoliria fama internacional i contractes amb les principals [[sales de concerts]] de l'època. Va oferir més de quatre mil concerts durant una llarga carrera com a instrumentista que finalitzà amb setanta-sis anys el 1959. No s'aturà, però, la seva activitat com a compositor.
 
El 1930 fundà i presidí la Societat Filarmònica de Barcelona, entitat influent en l'ambient musical barceloní que programà diversos concerts. El seu caràcter fort i exigent i la seva actitud indolent davant el franquisme el van fer, alhora, estimat i odiat per la societat del moment; les imposicions de la dictadura l'empenyeren a substituir el català de tota la vida pel castellà i a apropar-se tímidament al [[règim franquista]] per així mantenir la seva activitat artística arreu del país.