Revisió del 15:24, 12 març 2019 modifica Jmrebes (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Buròcrates, Verificadors de comptes d'usuari, Reversors, Administradors 18.647 edits m Dades del naixement, noms dels pares Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 23:33, 28 març 2019 modifica desfés General Basset (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors, Administradors 48.449 edits correcció Edició següent →
Línia 64: Joan Manén tocà durant gran part de la seva vida amb un violí ''Petrus Guarnerius, ''instrument que havia pertangut a [[Felix Mendelssohn]], una de les personalitats de major influència en la vida musical de l'Europa de la primera meitat del segle XIX. Manén va difondre amb les seves ~~interpetacions~~interpretacions una gran parts de les obres de [[Niccolò Paganini]], fins i tot les considerades "inexecutables" per molts violinistes; i, després de Pablo Sarasate, va ser l'únic d'entre els violinistes espanyols que assoliria fama internacional i contractes amb les principals [[sales de concerts]] de l'època. Va oferir més de quatre mil concerts durant una llarga carrera com a instrumentista que finalitzà amb setanta-sis anys el 1959. No s'aturà, però, la seva activitat com a compositor. El 1930 fundà i presidí la Societat Filarmònica de Barcelona, entitat influent en l'ambient musical barceloní que programà diversos concerts. El seu caràcter fort i exigent i la seva actitud indolent davant el franquisme el van fer, alhora, estimat i odiat per la societat del moment; les imposicions de la dictadura l'empenyeren a substituir el català de tota la vida pel castellà i a apropar-se tímidament al [[règim franquista]] per així mantenir la seva activitat artística arreu del país.

Joan Manén i Planas: diferència entre les revisions