Revisió del 10:36, 28 març 2019 modifica Vriullop (discussió \| contribucions) Editors del filtre d'abusos, Autopatrullats, Administradors de la interfície, Reversors 142.953 edits dades actualitzades a Wikidata ← Edició anterior		Revisió del 11:02, 29 març 2019 modifica desfés ArnauBot (discussió \| contribucions) Bots 660.208 edits Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors Edició següent →
Línia 7: == Arquitectura== Situades en un turó enmig del poble, les restes del castell de Cervià de Ter es troben parcialment descobertes i en un grau elevat de deteriorament. Es poden identificar diverses estances i part del perímetre del castell. Destaquen les restes de la poderosa [[torre de l'homenatge]], de planta circular i 6,5m. de diàmetre. Aquesta construcció presenta grans còdols units amb morter i formant filades rectes. En altres estances s'observa una major presència de pedres acarades parcialment i alguns [[carreu]]s en els extrems de les parets i en els [[llinda]]rs de les portes. <ref name="ipac">{{ref-web \| url=http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=1403 \| títol=CASTELL DE CERVIÀ\| obra=Inventari del Patrimoni Arquitectònic \| consulta=28 de març del 2016 \| editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref> Al voltant de la torre es poden distingir diversos trams de murs i estructures diverses. La que es pot observar millor és una gran estança al sud de la torre, de 3,8 per 8 metres, ben delimitada per tres dels seus costats. També es pot apreciar un espai obert, potser un pati d'armes, que delimita amb els murs perimetrals del castell. La majoria dels murs del perímetre emmurallat presenten un estat de conservació molt deficient. Aquests murs conformen una estructura de forma poligonal, clarament adaptada a la topografia del terreny. Es conserven les restes d'una possible torre.<ref name="ipac"/> Línia 26: == Història == És un [[castell termenat]], del que es té constància documental des de l'any 922.< En les últimes dècades del segle X, Sunyer Llobet i la seva dona Avierna varen comprar al comte Borrell l'[[alou]] de les "viles" de Cervià i [[Raset (Cervià de Ter) \|Raset]], juntament amb el territori d'Espiells, per la quantitat de cinc "penses" de plata. Tot i que, segurament, aquesta família devia tenir residència a Cervià abans de l'any mil, no hi ha cap referència explícita al castell fins a l'any 1024. En aquest moment, està documentat que Sunyer va dictar el testament des del seu llit al castell de Cervià. <ref name="ipac"/> Així doncs, a partir del segle XI trobem un llinatge de senyors de Cervià que té el castell com a centre del seu poder. Silvi Llobet era, a mitjans de segle XI, feudatari del Castell de Cervià, pels comtes Ramon Berenguer I i la seva muller. Silvi el va llegar a un nebot anomenat Gausfred Bastó, que fou el primer en començar a utilitzar el cognom de Cervià. Posteriorment, a mitjan segle XII, aprofitant la mort sense descendència de Guillem Gausfred de Cervià, el comte de Barcelona va cedir el castell a la família dels Llers.<ref name="ipac"/> Els senyors de Cervià varen exercir com a estrets col·laboradors dels reis i varen participar en algunes de les seves principals expedicions militars. <ref name="ipac"/> Els senyors del castell de Cervià, Silvi i Adelaida, foren els fundadors del monestir benedictí de [[Santa Maria de Cervià]], que varen convertir en un priorat de ''S. Michele Della Chiussa'', abadia situada als passos alpins que connecten la Provença amb el Piemont. Les donacions al priorat dels successius senyors de Cervià i d'altres famílies del seu entorn foren considerables. El priorat era el lloc on s'enterraven els membres més destacats de la família dels Cervià. Actualment, només és visible a l'església la tomba de Beatriu, esposa de Guerau de Cervià.<ref name="ipac"/> [[Fitxer:Cervia IMG 2930.jpg\|thumb\|esquerra\|300px\|Castell de Cervià (març del 2017)]] Aquest castell tenia un valor militar per la seva posició estratègica a la frontera entre el [[comtat de Girona]] i el d'[[comtat d'Empúries\|Empúries]], a menys d'un dia de camí de la ciutat de [[Girona]]. Des del castell també es podia controlar la via que anava cap a [[Peralada]] i el [[Rosselló]]. <ref name="ipac"/> Durant la guerra contra el rei [[Joan el Sense Fe]], la reina confià el fort i el poble a Esteve d'Agramunt. L'any 1467 hi establí el seu campament el [[ducat de Lorena\|duc de Lorena]], quan marxava contra Girona per posar-hi setge. El mateix duc, primogènit del rei Renat, va concedir el castell a "''Joan de Sancto Gilagio''". En absència d'aquest se'n féu càrrec el capità Pere Alfons, el 1469.<ref name="ipac"/> Línia 42: No es coneix si l'estructura del castell es va veure afectada pels conflictes bèl·lics de la segona meitat del segle XV, però a partir d'aquest moment els documents fan referència al domini o poble de Cervià sense esmentar el castell. Tampoc s'han trobat, fins al moment, materials posteriors a l'inici del segle XVI. En un document de l'any 1657, Narcís Camós explicava que a la vila hi havia hagut un castell, del qual en restaven vestigis, però que feia llarg temps que estava destruït. Així doncs, a mitjan segle XVII el castell feia temps que estava abandonat i en ruïnes.<ref name="ipac"/> L'any 2013 la finca que acull les restes del castell passa a titularitat municipal, després de diversos segles de constituir un condomini familiar privat, amb la donació d'una part dels terrenys per part de la família Fonsdevila i l'adquisició de la resta per part de l'Ajuntament de Cervià de Ter, <ref name="ipac"/> == Referències ==

Castell de Cervià: diferència entre les revisions