Salvador Dalí i Cusí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cosí |
'Escola |
||
Línia 3:
'''Salvador Dalí i''' ([[Cadaqués]], l'[[Alt Empordà]], [[1872]] - [[Figueres]], l'[[Alt Empordà]],[[1950]]) va ser un [[notari]], [[lliurepensador]], [[federalista]] i [[esperantista]] català. És conegut per haver escrit les primeres pàgines sobre l'esperanto en llengua catalana. Era el pare de [[Salvador Dalí i Domènech]].
La seva primera dona va ser Felipa Domènech i Ferrés, mare de Salvador Dalí i Domènech i molt devota de la religió catòlica.<ref name="Llongueras">Llongueras, Lluís. (2004) ''Dalí'', Edicions B - Mèxic. {{ISBN|84-666-1343-9}}; [[Jean-Pierre Thiollet|Thiollet, Jean-Pierre]]. (2008) Carré d'Art : Barbey d'Aurevilly, Byron, Salvador Dalí, Jean-Edern Hallier, Anagramme Ed., Paris. {{ISBN|978 2 35035 189 6}} </ref> Morirà el [[1921]] i l'any següent Dalí i Cusí es casarà amb la germana de la difunta, Caterina. De professió notari, Dalí i Cusí era un home molt recte, però alhora lliurepensador. Així, va permetre al seu fill encaminar-se a les arts. El [[1910]] el va inscriure al ''Col·legi Hispanofrancès de la Immaculada Concepció''
El seu fill li va fer diversos retrats, on destaca el seu caràcter autoritari. El més conegut és una pintura a l'oli de [[1925]] titulada [[Retrat del meu pare]]. Actualment l'obra forma part de la col·lecció permanent del [[Museu Nacional d'Art de Catalunya|Museu Nacional d’Art de Catalunya]] d'ençà que aquest la va adquirir el 1962. Es considera una de les millors pintures de joventut de Dalí. L'obra mostra un personatge amb caràcter, imponent i majestuós des d'una perspectiva de tres quarts. La seva mirada es dirigeix a l'espectador amb agudesa, com si no volgués perdre de vista al seu brillant i rebel fill. Aquesta obra forma part de les que Salvador Dalí i Domènech va seleccionar per a la seva primera exposició individual, que va tenir lloc el novembre de 1925 a les [[Galeries Dalmau]] de [[Barcelona]].<ref>[[Robert Descharnes]]: Dalí de Gala. Lausana. Éditions Deoël, 1962, p. 134. </ref>
|